17 de març 2008

Aportacions a l'implus del projecte ecosocialista (1)

Copulatiu

[del ll. copulativus, -a, -um, íd.]
adj GRAM Que lliga una cosa amb una altra. Conjunció copulativa. Verb copulatiu.


Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana


El darrer cicle electoral ha evidenciat

1) que el projecte ecosocialista ha aconseguit consolidar una base política minsa però suficient i prou sòlida com per a impulsar el seu desenvolupament

2) que aquest projecte té un fuita important en els cinturons metropolitans, i

3) que la viabilitat d'aquest projecte requereix ampliar significativament el component obrer en la seva base política


La crisi política que va patir l'esquerra parlamentària els anys 97 i 98 a arrel del procés de "gran clarificación" d'Anguita (consistent en expulsar totes les veus crítiques/sensates i llavors fer un congrés en el que es va constatar que no hi havia veus crítiques/sensates) suposa la principal bifurcació que determina l'evolució posterior de les diferents forces. D'una banda una IU que un cop expulsats els principals actius que podien encapçalar una renovació del projecte polític ha acabat bloquejada en una espiral interna de violència que els ha portat a una devallada electoral i política continuada. Des de 1997 IU no ha tingut ni una sola bona notícia electoral. D'altra banda aquelles forces que van ser expulsades (Nueva Izquierda, Galícia, i tants altres) que actuaven allà on l'espai polític era més escàs i hostil, han fracassat en l'intent de generar una base política autònoma de PSOE i IU, i han anat incorporant-se i diluint-se en les files de la socialdemocràcia orgànica realment existent. A Euskadi EB ha acabat esdevenint una formació política indepentdent a la pràctica i abocada a una fugida endavant permanent en la seva aliança amb el nacionalisme de dretes, de destí incert i poc encoratjador.

A Catalunya ICV ha estat capaç de marcar la diferència. Això és degut a dos factors: en primer lloc l'espai polític era més ampli d'entrada i permetia salvar una mínima presència institucional i social des de la que reiniciar un procés de creixement després de la desfeta. En segon lloc ICV va fer els deures d'agiornamento del seu projecte polític amb un ampli consens entre la gent que no va marxar a l'aventura d'EUiA i altres. Aquest segon element va ser clau per a que en el següent cicle polític ICV pogués conectar-se a l'emergència de les àmplies movilitzacions socials que es van produir. Una dada irrefutable: mentre que en les conteses electorals de fa quatre anys ICV és capaç de conectar amb un sector de votants "no a la guerra" (per entendrens) i iniciar un cicle ascendent, IU continuava imparable el seu descens que dura fins avui. En paraules d'una de les ments més lúcides de la nova fornada de dirigents ecosocialistes, les movilitzacions socials van ser l'element que va conjurar la tendència al vot útil.

Esgotat aquest filó, ICV mira ara amb preocupació cap als barris metropolitans on pinten bastos. I aquí és on toca tirar dels verbs copulatius.

Estar als barris

Com diu un bon amic, als barris no s'hi ha d'anar, s'hi ha d'estar. El barri de la ciutat industrial postfordista no és un espai físic, és una categoria sociopolítica. I en tant que categoria, és canviant, viva, dinàmica. Les estratègies del paracaigudisme polític a l'estil Bienvenido Míster Marshall estan condemnades (afortunadament) al fracàs. Qui pensi que passejant els dissabtes pel mercat tot fent petons a criatures i repartint fulletons aconseguirà res més que desgastar sola de sabata, ja s'ho trobarà. Anar no és un verb copulatiu, no serveix per a lligar una cosa amb una altra. Per contra, estar implica un compromís permanent, arrelament i identificació. Estar als barris suposa ser dels barris.

Ser dels barris

Cap projecte de despotisme il·lustrat pot comptar el suport de la gent. Cap campanya internàutica pot substituir la presència física. Cap procés participatiu pot substituir el compromís de llarg recorregut. O dit d'una altra manera, ICV no pot plantejar-se l'ampliació del suport electoral a les zones metropolitanes sense incorporar al seu projecte polític molta més gent en aquestes zones (i dic en i no de aquestes zones). Persones que han de tenir el protagonisme polític del projecte. ICV no pot ser un partit de l'stablishment, qui vulgui opcions polítiques que representin l'ala esquerrana de l'status quo ja en té de millors. Ser dels barris vol dir construir el teu projecte polític a partir de les persones de carn i ossos, ser instrument i projecte propi d'aquestes persones i col·lectius. Vol dir també guanyar per a aquest projecte la gent que està articulant la vida social i reivindicativa en els diferents espais i dimensions on ens trobem treballadores i treballadors. I vol dir dissenyar processos de presa de decisions que donin el protagonisme a la gent. Val a dir que d'ençà de l'entrada al Govern de la Generalitat ICV ha descuidat força aquest àmbit de treball. Res que no es pugui corregir.

Semblar-se als barris

Un partit polític que vol ser encarnació del projecte d'esquerra verda necessita nodrir les candidatures electorals i els òrgans de direcció del partit de tres tipus de persones: aquelles que tenen la seva trajectòria vinculada al partit, les que podríem anomenar expertes en les polítiques prioritàries per aquell partit i les que venen d'una trajectòria d'acció social. Les primeres (els denostats i denostades "polítics de partit") són imprescindibles perquè aporten visió estratègia, sentit col·lectiu d'organització i experiència en el treball en ajuntaments i altres institucions. Les segones (gent del món acadèmic, professionals de reconegut prestigi) enriqueixen el projecte conectant el partit amb els cercles en que s'elabora el discurs científic en una necessària dialèctica que incorpora dinamisme i capacitat d'evolució, així com qualitat. I les terceres (líders socials, associatius, estudiantils, sindicals) aporten la conexió més directa amb la gent, els coneixements de la realitat que difícilment s'extreuen de llegir estadístiques, les capacitats d'organització i projecció. Per dir-ho esquemàticament, científics i professionals elaboren coneixement acadèmic, els polítics i les polítiques de carrera projectes polítics, i dirigents socials el coneixement veraç dels efectes de tot plegat en la gent, un coneixement tant important o més que el que prové de fonts acadèmiques.

Mirant el que podríem anomenar la plana major dels principals actius d'ICV trobem excel·lents polítics i polítiques de raça (un Jordi Guillot o un Joan Herrera, per posar exemples) i destacades personalitats expertes en diferents matèries (com la Carme Trilla o el Ricard Gomà, per citar-ne un parell), però trobem a faltar en canvi més persones provinents de l'acció social i reivindicativa de proximitat. I això condueix a una organització on les lògiques tendències tecnocràtiques i les que situen els criteris de partit en el centre, no compten amb un contrapunt suficient que les equilibri.

I no ens fem trampes: no es tracta tant de donar espais a tres o quatre alts i altes dirigents nacionals de les organitzacions socials, com d'incorporar un nombre significatiu de dirigents de proximitat. És molt més difícil, però és l'estratègia que al final dóna resultats.

9 comentaris:

la tomaquera ha dit...

Benvolgut Andres,
No podries haver-ho dit millor.
De fet et demano que no corregeixis l'error del títol. El projecte ecosocialista, com els teus assenyats comentaris són un plus a l'anàlisi de l'estat de la qüestió, una proposta necessària per millorar aquest món on vivim.

Anònim ha dit...

el que ha de fer ICV és adonar-se d'una vegada per totes que ha de canviar de refernt sindical. Si reconeixen que no connecten amb els treballadors i les treballadores, "blanco y en botella".

una ugetista d'icv

Andrés Querol Muñoz ha dit...

"ugetista d'icv" no em tiris de la llengua...

Roger Morales i Puig ha dit...

Segurament si el nostre referent fos el RACC o el Club Super 3 també arribariem a més gent, però vaja, la ideologia encara compta, no?

Pepe Álvarez i Cándido Méndez els nostres referents? Ejem...

Anònim ha dit...

Quina barra que tens, Querol. Sense la coalició amb EUiA, ICV no hagués sortit mai de la indigència política dels 3 escons. És més, saps perfectament que sense aquesta coalició, les temptacions d'ICV per anar a les llistes del PSC s'haguessin fet encara més grans.

I si la coalició "peta" en els barris obrers es degut a la vostra obsessió per tapar-nos sistemàticament la boca.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Anònim,

Matar al missatger pot servir per desfogar-se, però per a res més.

Tinc pendent de fer una entrada específica sobre la situació de la coalició, però mentrestant algunes observacions en relació al teu comentari:

1. El que en primer lloc és clar és que el procés de "clarificació anguitista", del que és fill EUiA, va ser el que va provocar el que tu anomenes "situació d'indigència política". El fet que el problema no es donés específicament a Catalunya, sinó que a tot arreu IU està com està ja es prou significatiu. No s'hi val a jugar al bomber piròman. I en tot cas hi ha a qui els ciutadans van deixar en situació "d'indigència parlamentària" i a qui els ciutadans (també els dels "barris obrers") van condemnar a l'ostracisme extraparlamentari.

2. És radicalment i objectivament erroni afirmar que la coalició amb EUiA hagi estat un factor clau en la decisió d'ICV de continuar existint com a força autònoma i no integrar-se al PSC. La coalició amb EUiA és una conseqüència i no una causa d'aquesta reflexió. Una conseqüència que certament la reforça. La simple cronologia dels fets és prou clara en aquest sentit. I creu-me quant et dic que sé de què parlo.

3. Com deia aquell, fets i no paraules: en els diferents municipis amb majoria absoluta del PSC a l'ajuntament en que ICV-EUiA ha hagut de plantejar-se pactar o no entrar a un govern municipal on la capacitat d'incidència és tant petita, la postura d'ICV canvia d'una ciutat a una altra, la d'EUiA sempre és la mateixa: pactar amb el PSC amb majoria absoluta. No sembla que aquesta política es correspongi amb l'intenció d'evitar temptacions d'entrisme al PSC.

4. La devallada electoral d'ICV-EUiA als cinturons urbans s'ha donat en el moment en que EUiA té més projecció pública: càrrecs públics, presència a les candidatures, activitat i rodes de premsa pròpies... sembla doncs que no hi ha una relació en el sentit de que quan més espai té EUiA millors resultats al que tu anomenes "barris obrers".

Aclarides les paridetes, certament hi ha moltes coses realment importants a tenir en compte en el futur de la coalició. Però això ja es mereix una entrada.

Salut

Andrés Querol Muñoz ha dit...

PS Si a les 11:08 fas un comentari anònim a Les Cosetes i a les 11:13 penges una entrada al teu propi bloc, "l'anònimat" té poc sentit.

Anònim ha dit...

ja, ja, ja

clar, roger, és molt millor fidalgo com a referent.

i està clar que entre pepe i coscu tampoc no hi ha color. si deixessiu de ser/semblar tan pijos intel·lectualoides potser arribaríeu a la gent.

la ugetista de barrio.

Roger Morales i Puig ha dit...

No seré precisament jo qui defensi el Coscu, però encara tinc certa capacitat d'anàlisi crítica per veure les diferències que hi ha entre uns i altres.

Per posar un exemple: uns tenen limitacions de mandat, i els altres? (Crec que quan el Pepe Álvarez va ser nomenat secretari general de la UGT la televisió encara es feia en blanc i negre).

Però clar, això deuen ser distorsions que em creen la meva condició de pijo intel·lectualoide.