7 de març 2008

Carta oberta al candidat Herrera


El poder es guanya amb les idees
Antonio Gramsci

Benvolgut Joan,

Fa poc més de deu anys que juntament amb dos companys més de l'associació d'estudiants vàrem anar al carrer Vallespir a reunir-nos amb dos responsables de les joventuts d'Iniciativa: l'Oriol Costa (llavors responsable d'ensenyament) i tu mateix, en aquell moment finalitzant el teu primer mandat com a Coordinador Nacional. Conèixer la gent de la jambi com el Costa i com tu, com la Susi, el Carles o el Roger, veure la vostra manera d'entendre quotidianament els valors, va ser el que em va determinar a donar el pas definitiu de pendre partit per aquells que volien tornar a aixecar un dels grans amors de la meva vida: Joves amb Iniciativa.

De seguida em vaig adonar que Joves era en aquell moment bàsicament un grapat de joves conjurats en un objectiu clar: conquerir la viabilitat del projecte polític de l'esquerra. El que aquestes setmanes tu anomenes el vell somni de l'esquerra. Aquella gent formaven un moviment juvenil diferent als que fins al moment havia conegut: llegien molt, citaven autors per a mi desconeguts, miraven tot el que es movia a Europa però també a altres indrets com Brasil, creaven col·lectivament idees i projectes d'una forta profunditat. I curraveu. Curraveu en tot i fent de tot: sent un puntal de les plataformes unitàries, fent d'avançada gens frívola d'ICV en aquells temes en que el partit era més prudent, guanyant la presència al carrer. Aquells als que alguns anomenaven l'esquerra pija, posaven el punt al llibre que estaven llegint (probablement de l'Escola de Frankfurt) i s'arromangaven per muntar barres de bar a la Festa Roig-Verd-Violeta, enganxar cartells, repartir JOVENTS, i plantar-se davant la porta de qualsevol empresa o institució que amb la seva actuació vulnerés els drets dels d'abaix.

Aquests ereu la gent amb qui vaig decidir creuar la meva vida. I mentres dirigies tota aquella colla ens vam conèixer. Vaig poder comprovar per mi mateix l'autoritat que totes les companyes i companys et reconeixien, aquella que neix del respecte i la confiança. Eres, encara ho ets, una persona molt exigent, però sempre més exigent amb els teus que amb els altres, i amb tu mateix més que no pas amb els teus. T'he vist escombrar el terra del local, fer quilòmetres per anar a actes on t'esperaven tres o quatre persones, donar la batalla de les idees en tertúlies de ràdio de tercera regional, sent el primer en posar mans a la feina quan tocava muntar una o altra de les andròmines que t'empescaves per a que ens emportèssim a les manis. Sempre una mica més difícil que la vegada anterior, sempre una mica més del que ens semblava possible aquesta vegada. Tots els màsters i cursos de màrketing polític d'aquest món no valen ni la meitat del que valen aquestes vivències.

I he vist com també entre els alts dirigents i els militants històrics d'ICV et sabies guanyar l'autoritat, tu que d'entrada els hi debies semblar un barbamec. Així com sempre he vist com et reconeixien l'autoritat la gent d'altres indrets: fos al Consell de la Joventut o a la Plataforma Aturem la Guerra "l'Herrera" era sempre una de les tres o quatre persones de referència. Després d'això no em va estranyar gens que en dos dies t'haguessis guanyat l'autoritat entre els vells taurons polítics del Congrés.

Amb tu sempre s'aprenien coses, com tots els bons polítics tens una actitud de mestratge proper. Les teves frases categòriques, en el millor estil marxista, feien escola i encara ara les escolto en boca d'aquells amb qui vàrem compartir militància juvenil: "no podem deixar que ens imposin per la via dels fets allò que no hem acceptat en la via del diàleg", "la responsabilitat política implica pendre decisions pensant en els efectes per al col·lectiu", "l'esquerra del segle XXI serà verda o no serà"... Això per no parlar de les estranyes paraules que t'inventaves, la meva favorita: el verb "inseguritzar". Sempre has tingut la capacitat d'establir un vincle emocional amb qui t'escolta, aquella de la que parlava el vell Gramsci.

No he pogut evitar recordar aquestes coses durant la campanya electoral. Aquesta campanya fresca, clara il·lusionant i descarada que ICV-EUiA ha dut a terme. Crec, seriosament que l'actual campanya electoral d'ICV-EUiA d'aquestes generals té un recorregut que va molt més enllà d'aquest diumenge: apunta un possible futur de la manera en que l'esquerra de debó ha de comunicar-se amb la gent. Una campanya en que constantment he trobat exemples de coses que feiem els joves ecosocialistes fa deu anys. Ara ho veig clar: Joves amb Iniciativa va ser durant el teu mandat un laboratori, un camp de proves per a l'esquerra d'aquest nou segle.

Penso sincerament Joan, com sé que ho pensen molts d'altres, que t'ha tocat una càrrega feixuga. Tu ets el referent més visible d'una nova generació d'activistes polítics i socials que han pres partit decidit per l'esquerra que pretén transformar el món, i no limitar-se a gestionar-ne les engrunes. Aquella gent que s'ha decidit a agafar un testimoni que els seus germans més grans van defugir. Com fa deu anys, "l'Herrera" és ara també el pregoner de molta altra gent que no surt a la tele. És un pes de gran tonatge, i és injust que te l'adjudiquem, però els que et coneixem sabem que et sobren espatlles per a portar-lo sense perdre la teva sana irreverència.

Una vegada més, diumenge renovaré el meu compromís amb aquell projecte al que em vaig vincular fa deu anys. Ho faré, com sempre, perquè penso honestament que ICV és instrument partidari que aquí i ara tenim els que volem guanyar el futur per al bell somni. I aquesta vegada, a més, ho faré perquè el meu vot serveixi per apuntalar les espatlles del nostre pregoner. Totes i tots ens hi juguem molt.

Salut i molta sort,


Andrés

9 comentaris:

la tomaquera ha dit...

Quan a peu d'urna els apoderats d'altres partits em dessitjen sort sempre dic "Sort no, justícia".

No em tingut ni una cosa no l'altra...

la tomaquera ha dit...

He escrit "em tingut"? estic fatal...

El Chusco ha dit...

¿Solo han pasado "poc més de deu anys"? Para mí parecen veinte.
El otro era Brx. Si lo veis, preguntadle por la fortuna del BNG.

Ánimos, buena gente. Vendrán tiempos mejores.

"No lloriqueeis, camaradas. Venceremos porque somos nosotros quienes tenemos razón"
(Vladimir Ilich Ulianov, tras la victoria del ala menchevique en el congreso del POSDR)

Susi ha dit...

Estoy muy mayor para que hagas echar la lagrimilla estas horas de la mañana. La gente me esta mirando y haber como explico todo esto en inglés..

Roger Morales i Puig ha dit...

Me has llegado al corasón Querol...

Bon article. I bones vivències

Per cert, la tomaquera escriu "em", la montón escriu "haber"... I no tenim l'excusa de la LOGSE, que somos mayorcitos!

PD: Chusco, el día que coincidimos por primera vez, allá en un aula de esa rancia facultad, teníamos 18 años, no? Pues hará ya 14 o 15...

Anònim ha dit...

les nostres vides són millors quans les explica el querol

O.C.

El Chusco ha dit...

Roger,
Hablaba en términos de años subjetivos (tiempos de muchos cambios). Mejor obviar otros indicadores relativistas tales como masa corporal y capilar...
Y ten compasión, no seas duro con la pobre facultad: Lo de rancio solo lo diría por aquel amargo trance del Derecho Administrativo.

Breixo ha dit...

Mande?

Breixo ha dit...

La fortuna del BNG: sólo puedo decir que no es nada comparada con la ruina en la que va a quedar Izquierda Unida y me jode bastante que hayan tenido reticencias a formar grupo con Joan (creo que es así). Cuando la izquierda abertzale salga del pogromo en le que se ha metido a si misma supongo que podrá por fin hacerse una galesucat de izquierdas. En cuanto al long term thinking ya conoceis mi opinión y deseo: una fuerza unida y catalana a la izquierda del psoe, claro que Hector Bofill seguro que piensa diferente si es que piensa