2 de març 2008

El candidat Duran Lleida


Des del seu web, el candidat Duran ens mira darrera de les ulleres de pasta vermella. Duran ha mantingut amb èxit fins a la present campanya un pols contra el pas del temps. El darrer d'una generació de polítics que han anat sortint de les primeres planes, Duran ha assumit com a lema de vida el vell crit de guerra ibèric: venç qui resisteix. Una estratègia reixida a mitges consistent en estar sempre a punt per poder aprofitar l'oportunitat de treure el cap. Però com deia el poeta, el tiempo pasa, nos vamos poniendo viejos. Darrera de les atrevides ulleres de pasta vermella, sota la calva valentment rapada, el Duran se'ns va fent gran sense que el seu moment sembli que estigui arribant. Acorralat pels nous cabdells neocon que han assumit el poder a CDC escombrant allò que s'anomenava el roquisme, en Duran ha de jugar cada cop més fort i arriscar cada cop més. Encara se'n surt, però no acaba de veure un forat pel que esmunyir-se cap a la porteria. Ni ministre ni president de la Generalitat. Duran serà la penúltima víctima dels chicago boys versió Sant Cugat, la darrera caurà just després: No party for old men.

1 comentari:

Con chusqueza y alevosia ha dit...

Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN. Y DURAN, Y DURAN.

(Este poeta conceptual se conforma con 12 repeticiones del chiste. De nada, no se merecen. Qué limitado es blogger para hacer caligramas, ¿no?).