9 d’abr. 2008

Aigua

Duran logra el compromiso del Gobierno [español] con el Ródano
La Vanguardia 09.04.2008

Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics... quan són a Barcelona. Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d'oferir els seus serveis a la monarquia centralista, i més d'una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre.
Salvador Seguí (1887-1923)
Els grans conflictes del segle XXI seran per l'aigua
Dani Moreno. Ecosocialista (circa 1998)

He esperat força temps abans d'escriure res sobre la qüestió de la sequera. El tema està prou entortolligat i he necessitat dies fins a poder començar a veure-hi clar. 'Nem-hi.


1. D'on venim?


El model de creixement consumista que s'ha imposat a Barcelona (i arreu) des de la sortida de la foscor autàrquica absoluta dels anys 40, han portat a la Regió Metropolitana a una situació de saturació. Els governs de PP - CiU van afrontar aquesta situació amb una estratègia compartida concretada en el Plan Hidrológico Nacional. El PHN parteix de la vella concepció de que l'aigua dels rius que no s'aprofita econòmicament durant el recorregut acaba "tirada" al mar. El Mar concebut com un abocador. Des d'aquesta perspectiva frenar el creixement especulatiu immobiliari per manca d'aigua al conjunt del litoral mediterrani mentre es "llencen" tones d'aigua de l'Ebre i el Roina al mar no té sentit.

La reacció popular contra el PHN i en concret contra el trasvassament de l'Ebre va ser alguna cosa diferent a la típica protesta de veïns afectats, per dos motius. El primer la dimensió nacional i trans-autonòmica del moviment. El segon el desenvolupament d'un discurs alternatiu al dominant sota etiqueta "nova cultura de l'aigua" que suposava un veritable plantejament alternatiu, en clau social i mediambiental, i que va acabar esdevenint hegemònic.

Amb l'arribada de l'esquerra al Govern de la Generalitat i d'ICV-EUiA al Departament de Medi Ambient, es va posar en marxa per primera vegada un programa d'estalvi i eficiència en el consum d'aigua intentant recuperar les dècades perdudes pels anteriors governs central i autonòmic.

2. El problema

La sequera més dura que patim en dècades s'ha presentat i ens ha agafat amb els pixats al ventre. Si s'hagués esperat un parell d'anys, ens trobaria força millor preparats pel que fa a les infrastructures que s'estan duent a terme tant per estalviar aigua (com la famosa canonada de Badalona que tantes fuites sembla que té), com per fer front a situacions d'emergència (dessaladores). Però el clima no té en compte el calendari polític i aquí la tenim.

3. Què es pot fer?

Una acció sensata seria continuar amb l'estratègia de fons, la que ens permet millorar (no pas solucionar totalment) l'estalvi, el circuit i l'aprovisionament d'aigua. I mentrestant, guanyar temps duent a terme accions puntuals que donin resposta a l'emergència actual. Explicar-nos la situació a la ciutadania que acostumem a ser força sensats amb aquestes coses, i tirar endavant.
4. Què s'ha fet?

Durant dies, els telenotícies van estar donant informació sobre pantans sota mínims i manca de pluges. No obstant això, els blocs d'informació política, les tertúlies de ràdio i les pàgines d'opinió dels diaris anaven farcides del procés congressual i les discussions internes d'ERC. Una nova mostra de la capacitat de l'espai públic català per desconectar de la gent i mirar-se el malic. Evidentment, la cosa de l'aigua no ha estat notícia fins que s'ha convertit en un "pollo" entre partits polítics i entre institucions, i és en aquesta clau que continua dominant l'escena. Sincerament no diu massa a favor nostre com a societat, i sobretot no diu massa a favor de la nostra Àgora.

El conseller va negar tres vegades la veritat, el govern central va actuar amb deslleialtat, el conseller li va demanar solucions a la Moreneta, el Puigcercós va mirar l'assemblea que l'espera i va dir als companys de govern "nois, no voldreu que hem suïcidi abans d'hora", el President va putejar al Conseller, les bases d'ICV-EUiA tenen els genitals terriblement inflats i la gent del PSC de Lleida (però també d'altres llocs) li diuen a Montilla: "no voldràs que ens suïcidem". El Govern central es frega les mans i somia pactes estables amb CiU... i CiU actua com sempre de manera coherent amb els interessos que representa. De fet són els únics que sembla que saben el que es fan. I tant que ho saben.

5. El més greu de tot

Novament (tal i com va passar amb motiu del PHN), hi ha qui està jugant a presentar el problema com el conflicte entre uns ciutadans assedegats i uns altres d'egoïstes que es neguen a compartir la seva aigua. Novament els aprenents de bruixot juguen a desfermar el conflicte entre ciutadans. Un conflicte fals: ni uns es neguen a compartir l'aigua, ni els altres volen l'aigua per no morir de set. El conflicte en tot cas ho és entre qui considera que l'aigua que va al mar es llença i qui creu que no es pot creixer a base de pulir-se uns recursos naturals que les futures generacions també necessitaran.

6. La segona cosa més greu

El discurs de la coalició CiU-Patronal-especuladors-La Vanguàrdia és oportunista. El trasvassament del Roina no respon a les nostres necessitats. No ens portarà aigua aquesta tardor, i per tant no és resposta a l'emergència. Es planteja com un sistema permanent per continuar crèixer en consum que provocarà gravíssimes conseqüències econòmiques, ambientals i socials i que només interessa als empresaris partidaris del coje-el-dinero-y-corre.

Però, és clar, les veus que des del govern i dels partits d'esquerres que haurien d'explicar això en veu alta han quedat desautoritzades després del culebrot de falsedats, deslleialtats, i punyaladetes que han protagonitzat.

La dreta ha vist un forat per capgirar l'opinió pública en favor de les seves propostes, passant del paper de responsables (o com a mínim, responsables principals) de la situació a la de salvadors. I no dubten, com ja hem vist, en deixar la senyera al calaix i anar a treure del govern de l'estat allò que no han aconseguit en el debat català. I ho poden fer, insisteixo, gràcies a la incompetència política de les esquerres.

7. Un advertiment concret per al Departament de Medi Ambient i per a ICV-EUiA

La confiança és com un gerro: costa bastant de fer, es trenca en un moment, i per molt que t'esforcis en tornar a enganxar-lo, sempre més s'hi veuen les esquerdes.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Només em falta la conclusió: Baltasar dimissió!

Anònim ha dit...

Hi ha molta gent que estem decebuts per l'actitud d'IC-V. Es pot entendre que es prenguin decisions complicades, però no que es diguin mentides als ciutadans. No crec ue això s'arregli amb cap dimissió, perquè és un problema que va més enllà de la sequera. Cada cop és més difícil trobar alguna diferencia entre iniciativa i el PSOE

Votant decebuda d'IC-V

la tomaquera ha dit...

Lúcid.
Ara trobo a faltar el pegament per enganxar els trocets...

El Chusco ha dit...

Be water, my friend...

dani el rojo? ha dit...

Aprofito l'ocasió que em citin a un blog per escriure per primera vegada un comentari.
No vull entrar en la polémica de partits però la crisi de l'aigua juntament amb altres temes em demostra quina rao tenim els que portem anys parlant dels limits del creixement. No parlem ja de generacions futures sino de processos traumàtics que tindran lloc al llarg de les nostres vides.
La llastima és que realment no hem sapigut desenvolupar un veritable model económic alternatiu que permeti deixar de creixer i evitar els efecectes negatius que tindria per a les persones.
Però seguirem investigant i lluitant. Suposo.

Anònim ha dit...

Menys meandres i més serietat: Baltasar dimissió, IC extraparlamentària