22 de maig 2008

Això s'acaba

Una bella senectud és normalment la recompensa d'una bella vida
Pitàgoras

Les canes són argument d'edat, no de prudència
Plató

Les organitzacions democràtiques no tenen successions, sinó relleus

Joan Herrera (circa 2000)



El darrer cap de setmana va tenir lloc a Tarragona la 8a Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas Serrano que posava fi al conjunt d'activitats amb que hem donat el tret de sortida a la 2a Assemblea Nacional d'ACCIÓ JOVE, convocada per setembre. O, expressat en termes personals, a l'inici de la fi del meu cicle com a Coordinador Nacional del moviment. L'Assemblea avaluarà la tasca realitzada en els darrers quatre anys, decidirà els objectius i l'estratègia per als propers quatre i eligirà els equips de persones que hauran de coordinar i dirigir aquesta estratègia. Després de l'Assemblea correspondrà a una altra persona ser "la màxima representació individual d'Acció Jove," tal i com ho expressen les nostres normes organitzatives. Un cop elegida la Mesa de l'assemblea ingressaré automàticament en el sempre tristot club dels ex, on per cert ja hi ha alguns amics que m'hi esperen.

Més de deu anys d'experiència en organitzacions han donat per veure molts processos de relleu des de punts de vista molt diferents. I aquesta experiència de l'observació i intervenció en casos afortunats i d'altres (masses) mal resolts, m'ha portat a un ferm convenciment que ha planat sobre els meus darrers quatre anys: la primera responsabilitat que hom adquireix quan és elegit per a un càrrec és preparar el seu relleu. Les organitzacions juvenils estan sotmeses per definició a processos de relleu en cicles molt curts, relleus que sempre són complexes. En aquest temps he comprovat massa vegades com un relleu mal portat ha acabat creant perjudicis greus a una organització. Ara que visc com mai aquesta situació en primera persona ho veig encara més nítidament.

Com a persones que abandonaran les responsabilitats no és a l'actual Equip de Coordinació Nacional a qui correspon determinar qui ha d'agafar el testimoni, però sí garantir que hi haurà persones disposades a fer-ho. I és per això que portem temps pescant joves sindicalistes de les noves fornades, fent que es coneguin entre ells, traslladant-los el bagatge de coneixements col·lectius acumulats fins al moment pels equips dirigents d'ACCIÓ JOVE (especialment aquells que no s'escriuen enlloc) i donant-los cada cop més el protagonisme que els hi correspon en aquesta apassionant aventura col·lectiva. A partir d'ara són aquestes persones quines han de decidir què volen fer-ne de tot plegat i quin paper ha de jugar cadascuna d'elles. Durant els mesos que falten fins l'Assemblea els iaios els acompanyarem en aquest camí, després haurem de fer mutis i veure què tal se'n surten. Ja veurem què en surt de tot plegat, però de moment ja puc avançar que d'aquest procés de coneixement emergeix una certesa ben clara: ho faran millor que nosaltres.

En aquests anys he aprés una cosa molt important: la gent jove de CCOO és mereix que es confiï en ella. Tots els errors i insuficiències d'aquests intensíssims quatre anys s'han produït per part dels equips dirigents i sobretot per part meva, i tots han estat salvats per la gent d'Acció Jove: per la generositat del seu compromís, pel seu altíssim sentit de la responsabilitat i per la seva irreverència descarada. S'han guanyat a pols el legítim dret a ser escoltats pel conjunt del sindicat i de la societat, i no pensen demanar permís a ningú per a excercir-lo. Què us esperàveu? Al cap i a la fi són gent de cocos.

4 comentaris:

Los amigos de don Latino ha dit...

Estimat company,

Tempus fugit. Llega la hora de extender las velas al viento y dejar que sea Eolo el que nos guie

El Sr. Chusquito ha dit...

Ni caso, Grajo, ignora a Eolo. Con la que llueve, manta a la cabeza y que sea Morfeo quien te ampare.

Anònim ha dit...

Esperem que l'esquerra política, social, o el que sigui del país puguin continuar comptant amb tu.

Una abraßada, andrés.

OC

Jesús Hernández ha dit...

L'escola a l'alçada dels qui la van preparar. Com assistent només haig de dir dues coses:

Un 10 pels que marxeu.
Un 10 pels que venen.