25 d’ag. 2008

Coneixences de l'estiu: Abd al-Rhaman I



El colega de la foto és l'emir Abd al-Rhaman I, ell i la seva família han estat acompanyant-me aquest estiu, i encara ara, mitjançant una lectura que tindrà la seva entrada quan trobi el moment. El xicot en qüestió era net d'un Califa de Damasc de la família dels Omeies. Els Omeies van perdre el Califat a mans dels seus enemics que en van fer una escabetxina, Abd al-Rahman va aconseguir fugir i trobar refugi al nord d'Àfrica protegit per berebers amb qui tenia lligam parental a través de la seva mare.

El noi no es va limitar a amagar-se, sinó que va escriure a les famílies que havien estat clients (mawla) de la seva família (que no el conexien de res). A mitjans del segle VIII, amb 25 anys i únicament acompanyat per dos seguidors, Abd al-Rahman va arribar a la platja d'Almuñecar per posar-se al capdavant d'un exèrcit al que no coeniexia i que havia estat capaç de posar en peu revifant velles aliances familiars. Va apoderar-se d'Al-Andalus i re-fundar la dinastia, va esclafar totes les rebelions que es van produir, en aquell temps de senyors de la guerra i va fundar un emirat que va ser un exemple únic en el context europeu d'estabilitat política. El seus successors van tornar a reivindicar el títol de Califa. La seva dinastia va dominar Al-Andalus durant tres segles.

Poca broma.