4 d’ag. 2008

El frau de les llistes obertes

Una de les cançons de fons més sobades que existeixen en el debat públic a l'hora de parlar de la qualitat de la nostra democràcia és la reclamació de les llistes obertes. Les llistes obertes es plantegen com una fòrmula per a limitar el pes dels "aparells" dels partits a l'hora de determinar la configuració d'ajuntaments i parlaments, de traslladar als ciutadans i ciutadanes un poder que actualment tenen segrestat els secretaris d'organització de les cúpules partidàries. L'establiment de llistes obertes facilitaria una major implicació i capacitat dedecisó de la ciutadania que ajudaria a superar la "desafecció" que mostren els alts índex d'abstenció i vot en blanc...

La reivindicació de llistes obertes és una mostra més, al meu parer, de com les veritats fàcils del pensament feble esdevenen caball de Troia dels poders econòmics per a devaluar a democràcia. I per a privatitzar-la. A l'hora, són un exemple perfecte de com camuflar una proposta d'una el·lit minoritària com a suposat clam social. Veiem-ho.

1. Les llistes obertes no responen als factors que provoquen l'abstenció i el vot en blanc

Ja hem publicat en alguna ocasió a Les Cosetes textos, articles i referències que demostren que l'abstenció troba les seves causes en elements socials i econòmics, més que no pas en la Llei electoral.

Dada objectiva 1: la participació electoral és més alta en els països en que el sector públic té un major pes en el conjunt de l'economia.

Dada objectiva 2: l'abstenció és molt més elevada entre les persones que viuen en una major situació de precarietat laboral i social.

Dada objectiva 3: la participació és més alta en les conteses electorals en que s'ha donat una major confrontació de models alternatius, i cau en picat quan la ciutadania percep que les diferents opcions són massa idèntiques.

Dada objectiva 4: les tres dades anteriors es produeixen en els diferents països, sigui quin sigui el seu règim electoral.

Conclusió: la gent anem a votar en la mesura en que sabem que en les eleccions ens hi juguem alguna cosa, i ens quedem a casa quan pensem que guanyi qui guanyi la nostra vida no es veurà massa afectada. Què té a veure això amb les llistes obertes o tancades? Evidentment qui no té cap mena d'interés en que canvïin les condicions materials de vida de les persones o en que es puguin contrastar propostes polítiques realment diferenciades, prefereix es debats sobre elements superestructurals que no pas sobre allò que afecta els cigrons.

2. Les llistes obertes no són una demanda ciutadana

Si fem una enquesta i demanem a la ciutadania si voldria llistes obertes, la resposta majoritària serà sí, sobretot si no existeix un debat públic en que es puguin exposar els diferents punts de vista. Si fem una altra enquesta en que demanem als ciutadans i ciutadanes que s'han abstingut o votat en blanc quins n'han estat els motius, em jugo un arrós amb llamàntol en que les llistes tancades tindran un valor molt marginal en les respostes.

Les llistes obertes són un sistema molt vàlid quan es produeixen en àmbits on els diferents electors tenen un alt coneixement dels candidats/es. Per exemple: eleccions sindicals en empreses petites, eleccions municipals en poblacions petites, congressos i eleccions internes d'organitzacions, eleccions als òrgans dels centres educatius, etc. En canvi no tenen sentit en processos d'elecció parlamentària, on els ciutadans i ciutadanes tenim, necessàriament, un baix coneixement de les persones que intgren les diferents candidatures, i en canvi coneixem millor les diferències entre les diverses ocpcions polítiques.

3. Les llistes obertes donen més poder als poders econòmics i mediàtics

Un sistema de llistes obertes és un sistema en que els diferents membres que composen una candidatura competeixen individualment entre ells. En l'era digital, el debat públic és dóna en l'àmbit dels mitjans de comunicació. Uns mitjans de comunicació amb una hegemonia clara dels mitjans privats, la propietat des quals es troba molt concentrada en un pocss grans grups econòmics que tenen interessos en d'altres sectors estratègics de l'economia. Per a ser elegit com a regidor o diputat dins d'una candidatura oberta, tindran avantatge aquelles candidats o candidates que comptin amb el suport de mitjans de comunicació i tertulians. I amb prou recursos econòmics personals o prestats per algú com per a fer campanya.

Les llistes obertes no suposen donar més poder a la ciutadania, sinó que traslladen més poder als grans grups econòmics, especialment en l'àmbit dels mitjans de comunicació, que de fet són qui promuen aquesta reclamació. I promouen no un debat de continguts, sinó de perfils personals. Una democràcia a l'americana, i qui és que no vota en les eleccions als EEUU? I quantes persones sense grans fortunes personals i el suport conòmic de grans lobbies empresarials pot fer una campanya exitosa en aquest país per a un càrrec polític?

4. Les llistes obertes provoquen institucions menys plurals i menys renovades

La lògica de llistes obertes suposa no entendre una candidatura com un col·lectiu, sinó com una mera suma d'individus. I en el combat individual existeix un col·lectiu dominant en la societat que acostuma a endur-se el gat a l'aigua: homes amb alt nivell d'ingressos econòmics, de més de 45 anys, heterosexuals i nascuts en el propi país. O dit d'altra manera, les llistes obertes aprofundirien els factors de discriminació que provoquen parlaments on resulta difícil veure-hi dones, treballadors/es, persones més joves o persons nascudes fora del país. I on les persones que competeixen per primera vegada es troben en desaventatge amb les "vaques consagrades", molt més conegudes per la ciutadania.

En definitiva, les llistes obertes no poden ser de cap manera una proposta de l'esquerra, perquè amaguen els problemes de fons de la legitimació de les institucions, treuen poder a la ciutadania i li atorguen as grans grups econòmics i mediàtics, exclouen una majoria de la societat que en funció de les seves condicions personals tindria unas majors obstacles per a exercir el seu dret al sufragi passiu, i tendeixen a marginar el debat de models polítics i porten cap al sistema de pensament únic i confrontació de biografies dels candidats.

Només una esquerra atrapada en el pensament dèbil pot defensar una proposta com les llistes obertes.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ho sento però no puc resistir la temptació de contestar-li punt per punt senyor Querol:

Punt 1. La participació en unes eleccions evidentment està afectada per molts factors i d'estadístiques en podriem fer milers:
- En els països amb més titulats universitaris es vota més.
- En països freds hi ha més participació.
- En països en els que les eleccions són en dia laborable hi ha més participació.
.......etc, etc, etc
La llista seria inacabable. Evaluar quins d'aquest factors objectivament influeix més en la participació electoral, crec que és realment impossible i situar una o l'altre per sobre les altres és fer proselitisme.
Els que defensem les llistes obertes creiem que milloraria la participació electoral pel simple fet que la gent sent que el seu vot és realment definitori, doncs no es vota "el partit" que posteriorment pot fer el que "li roti", si no que s'està votant a una persona que sens dubte se sent pressionada en gran part per la gent que el va votar i sap que si fa el que "li rota" en unes próximes eleccions se'n pot anar al carrer, doncs l'aparell del partit no hi podrà fer res. Això es dona en gran part a EEUU on podem veure al congrés com propostes d'un partit són tumbades al congrés pels mateixos membres del partit, doncs saben que si no ho fan seràn castigats pels seus electors....ens pordem imaginar un escenari semblant a Espanya???? Evidentment el sistema electoral actual no ho permet...si un diputat decidis votar en contra del seu partit pensant en els electors, seria immediatament fulminat i donat de baixa del partit......crec que això afecta bastant els nostres cigrons!!!

Punt 2. Afirmar que les llistes obertes només són vàlides per eleccions sindicals en PIMES o en eleccions municipals, és una falàcia com una casa de pagés i una ofensa a tots els països que actualment fan servir aquest sistema electoral. Podem discutir si un sistema es millor que l'altre i podem defensar les nostres opinions amb dades contrastades, però dir que les llistes obertes no serveixen per a realitzar eleccions parlamentaries, quan ho estan fent servir països com: EEUU, Suècia, Suïssa, Finlàndia, Luxemburg, etc Em sembla com a mínim....una afirmació una miqueta atrevida!!!

Punt 3. En aquest punt es remarca encertadament l'importància que tenen el mitjans de comunicació avui en dia en la creació i modificació de l'opinio pública. Desgraciadament això afecta tant un sistema de llistes obertes com tancades. Ho podem veure en el nostre propi pais com diferents mitjans de comunicació es tiren els plats pel cap defensant fins a nivells sectaris determinades posicions polítiques. Tristament, en un sistema de llistes tancades el candidat/candidats estan sotmesos a la disciplina d'un partit que a la seva vegada està sotmés a cumplir i retornar favors a grans lobbys empresarials i mitjans de comunicació. En un sistema de llistes tancades on es voten candidats i no partits, es difícil controlar a tots els candidats....per desgràcia i com s'ha pogut comprobar en els diferents països on s'utilitza aquest sistema, no està lliure de molts casos de corrupció.

Punt 4. En aquest punt s'afirma que un sistema de llistes obertes promou la perpetuació d'una suposada oligarquia política excloent, dificultant l'ascens de les dones, de les classes socials menys afavorides i de les minories étniques. Doncs aquí crec que un exemple val més que mil paraules....EEUU te un president negre....quan a Espanya passi això o una cosa molt pitjor com seria tenir un president català, aleshores comencem a parlar!!! Sempre que hi ha hagut algun català amb possibilitats de ser sercretari general d'alguns dels partits majoritaris l'aparell del partit s'ha encarregat d'eliminar-lo de manera fulminant (vegis cas Josep Borrell vs Joaquin Almunia)....inclús en contra de la opinió general dels afiliats, i es que senyors l'aparell del partit és molt més poderos que qualsevol mitjà de comunicació i permet perpetuar en el poder oligarquies polítiques, a Espanya en tenim molts exemples (famíla pio escudero, rajoy, saez de santamaria....)

PD: El pitjor de tot això es afirmar que les llistes obertes són producte de la debilitat mental!!!! Si senyor amb dos collons!!! Això si que és una bona explicació!!!! No m'extranya que ens vagi com ens va....i a Suissa, Finlàndia o Luxemburg s'ho estiguin passant tant malament!!!!