25 d’ag. 2008

Independència o mort



article publica a Debat Juvenil, núm. 8



El valent article d’en Jordi Cuminal (JNC) publicat a l’anterior número de Debat Juvenil obre un debat estratègic necessari i massa temps posposat sobre el Consell Nacional de la Joventut i el seu paper en la nostra societat. Un debat que únicament serà útil si parteix, com fa en Jordi, d’una constatació honesta i tranquil·la: el CNJC està en crisi. No es tracta d’una crisi en clau de conflictes interns, és quelcom molt més discret: una crisi per avorriment. La valoració que fem del CNJC ha de partir necessàriament d’una pregunta: quins efectes tangibles té l’acció del Consell? Les organitzacions que valoren la seva tasca únicament en funció del volum d’activitat i no en funció de l’assoliment d’objectius acaben tancant-se en elles mateixes. O dit en altres termes, és necessari que la reflexió parteixi de la valoració del CNJC en tant que actor social i polític de la nostra societat.


Un actor sociopolític, per definició, pretén l’assoliment d’objectius de transformació social generant una capacitat de ser escoltat i negociar que no passa per presentar-se a eleccions parlamentàries. Les organitzacions socials obtenim la nostra força de quatre possibles fonts: el poder econòmic, la capacitat de mobilització ciutadana, la capacitat de proposta i l’autoritat. En el cas del Consell, és evident que el paper marginal que juguen en l’economia catalana les entitats juvenils invalida la primera via. Pel que fa a la capacitat d’organitzar la mobilització social sembla clar que les organitzacions que en som membres hem renunciat històricament a que el Consell jugui aquest paper. Ens resten doncs les dos darreres fonts de legitimació i força: la capacitat de proposta i l’autoritat, que es troben íntimament vinculades.


Clar i català: el CNJC no compta en l’actualitat amb el reconeixement social de la seva autoritat, i per tant comptar o no comptar amb el CNJC per definir les polítiques públiques suposa un valor afegit molt marginal. La clau de volta de l’autoritat d’una organització social és la seva independència de qualsevol altre poder polític, social o econòmic.. La independència implica ser capaç de situar en el debat públic una veu pròpia que sigui punt de referència. Implica rigor en l’anàlisi i valentia en la comunicació. Requereix tenir la seguretat que els màxims equips de direcció i la Presidència no compta amb lligams amb cap poder polític o econòmic que impliquin dependència econòmica o submissió política.


Si sabem d’entrada que el CNJC no contradirà mai públicament el Govern de la Generalitat, o uns determinats Departaments del Govern, ja no cal escoltar el Consell perquè és més fàcil escoltar directament el Govern. I és aquí on trobem el nostre taló d’Aquil·les. Aquesta és la clau del nostre futur.