7 d’ag. 2008

La subvenció de Joventut als sindicats


El quadre que precedeix aquestes línies mostra el nombre de delegats/des de personal i membres de comitès d'empresa dels sindicats que hi apareixen (en blau) i la subvenció directa que reben de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya (lila). Aquest quadre forma part de l'informe El finançament de les organitzacions sindicals per part de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya elaborat per Acció Jove i que avui hem presentat als mitjans de comunicació. L'informe, basat en dades oficials i publicades pel Govern de la Generalitat. L'informe evidencia clarament tres qüestions:

1. El sistema de subvencions de la Secretaria de Joventut de la Generalitat no resulta transparent i no es basa en criteris objectius.

2. L'atorgament de subvencions per part d'aquesta secretaria resulta arbitrari i té un fort component clientelar. Només així es pot entendre que una organització sindical que té una representació del 0'4% obtingui un 20% de la subvenció.

3. Aquesta situació, que no és exclusiva de Joventut, posa de manifest la necessitat d'una regulació legal de la transparència de les relacions econòmiques entre les organitzacions sindicals i les administracions públiques. Reclamació que CCOO de Catalunya realitza des de l'any 2005 sense resposta positiva per part del Govern.

L'ús de reursos públics per tractar d'afavorir o perjudicar determinades organitzacions socials per part del govern (no únicament en el camp sindical), és una realitat que qüestiona obertament la qualitat de la democràcia d'un país.

Després de 23 anys de governs de CiU, l'establiment d'un nou govern d'esquerres era l'oportunitat d'introduir elements d'higiene democràtica i transparència. Així ho va anunciar, de fet, el famós Pacte del Tinell. Avui aquelles bones voluntats han caigut en l'oblit. Quina gran decepció.

Per acabar, una reflexió aliena. Hom pot trobar-la al llibre Nacionalisme i món sindical a Catalunya (1974-1990), que de fet és la tesi doctoral de l'historiador José Manuel Rúa, publicada recentment pel Consell de Treball Econòmic i Social. L'autor de la frase és l'amic José Luis López Bulla:

Un partido se puede improvisar de la noche a la mañana, incluso obtener unos resultados electorales dignos[...] pero un sindicato no. Un sindicato necesita mucha memoria colectiva acumulada y esa memoria colectiva no quiere decir tiempo, sólo, ni principalmente. Quiere decir el ejercicio del conflicto, el ejercicio de la representatividad... pero por qué? Porque el hecho social se caracteriza por una democracia próxima, una democracia vecina. Si yo todos los días te ve en el mismo trabajo, si yo todos los días te pido un favor, si yo todos los días te veo en la cafetería, si yo todos los días te vo en los innumerables centros de concentración de la fábrica fordista que hace que en un metro cuadrado estemos trabajando 50.000personas, y como el ruido de lasmáquinas es tan grande no nos oye la po´licía, parece que estoy contio desde el nacimiento de los tiempos.

Moltes entrades d'aquesta bitàcora han estat destinades a parlar com funciona això mort el fordisme. En tot cas, no sembla que res de tot això es pugui comprar amb els diners regalats pels "amics".

----------------

El video de la roda de prema es pot veure al Visió Sindical. També hi ha un video amb declaracions al canal ACCIÓ JOVE.

1 comentari:

Anònim ha dit...

com t'agrada manipular les coses. Moltes de les subvencions que es rebren son per la realització d'activitats. La por et fa atacar oi?
et queda molt per ser una persona d'esquerres.

p.d: quants calers de les subvencions malgasteu en encuadernacions de luxe?