25 d’oct. 2008

Mani pirellista, putrefactes manresans

Tot just arribat de la mani de Pirelli a Manresa, veig el discurs del President Montilla al teatre Kursaal de la capital bagenca, amb motiu del lliurament dels premis de cultura de la Gene. En el discurs, el President esbroncat parla de la crisi. Sembla que de moment aquesta és l'opció de la política i de les institucions davant l'hemarrogia d'acomiadaments: substituir l'acció política per discursos. El comentari d'Anarresti en l'entrada anterior ho explica molt millor.

A la mani de pirellistes m'han faltat algunes cares: només ICV-EUiA, amb els dos regidors manresans al capdavant, han optat per acompanyar els treballadors. On eren la resta de forces polítiques i en concret PSC i ERC? On eren aquells que quan venen eleccions s'omplen la boca de discursos d'esquerres? Han preferit la moqueta de la foguera de vanitats de l'acte institucional, abans que les llambordes de la mobilització. Vergonya.

Com explicar què és la Pirelli a algú que no és de Manresa? Com explicar què vol dir ser de família pirellista, haver passat bona part de la infància a les vivendes Pirelli del carrer del Cos, acompanyant l'àvia a l'economat, sentir la sirena cridant els treballadors del nou torn. L'avi, el germà, el cosí i un bon grapat d'amics i amigues pirellistes. Difícil d'explicar a algú que no és de Manresa.

I pel que es veu, difícil d'explicar a alguns manresans. Començant per un alcalde i uns regidors que s'han dedicat a mirar l'afer com qui veu baixar el riu. Continuant per un conseller d'Indústria manresà amb les espatlles permanentment arronsades. I acabant per unes forces polítiques manresanes, de la Manresa putrefacta: la que ha anat al teatre a recollir les engrunes de les localitats reservades a la població aborigen. Novament, els ecosocialistes són els únics que marquen la diferència.

Mister Marshall com sempre, passarà. Demà el Kursaal tornarà a estar buit, i el glamour(?!) nacional tornarà a la capital. Els pirellistes no marxen. Continuaran lluitant contra l'oportunisme cínic d'una empresa que pren les decisions molt lluny d'aquí. I la Manresa putrefacta farà el cafè explicant als amics com el President ha fet que l'escoltava durant 45 segons, o com tenia assegut (dotze fileres per davant) algun artista de quarta categoria. Bé, en les versions dels putrefactes, els 45 segons d'indiferència esdevindran una conversa animada i profunda, les dotze fileres es convertiran en la butaca del costat, i l'artista de quarta, un famós oscaritzat. Al cafè fullejaran el Regió 7 cercant la seva cara a les fotografies de l'event, miraran de reüll la dignitat de la mobilització pirellista. Qui sap, potser dibuixaran en algun tovalló un futur discurs buit sobre les crisis, o fins i tot un pacte nacional sobre el no res.