28 de nov. 2008

Apunts de l'Assemblea d'ICV


Anaven passant els dies i ha estat apunt d'enganxar-nos el congrés de CCOO sense deixar a Les Cosetes algunes impresions de l'Assemblea Nacional d'ICV.

1. Piles carregades per a fer política en temps de crisi econòmica

El primer eix de l'Assemblea Nacional ha estat la reflexió, la proposta i el compromís en relació a la crisi econòmica. La crisi ha estat la gran omnipresent: al debat de l'informe de gestió, en les propostes polítiques i en una resolució específica que enllacem aquí. Especialment significativa la intervenció del dirigent de CCOO de Nissan Javier Pacheco amb una clara exigència: ICV no pot permetre que el govern accepti els ERO que de manera oportunista han situat sobre la taula diferents empreses.

Els principals riscs per a ICV en la fase primera eren dos: 1) que davant la desorientació general i l'hegemonia del pensament feble s'acceptés acríticament una lectura parcial i posmoderna de la crisi. 2) que per aquests mateixos motius es permetés que el run-run ensopidor del montillisme imposés una actitud resignada per part del Govern acceptada per la formació ecosocialista. Tots dos riscs han estat evitats: ICV surt d'aquesta Assemblea amb un discurs i un compromís forts en relació a la crisi: es tracta d'una crisi que té els fonaments en un sistema econòmic basat en el capitalisme impacient i sense regles, i davant d'aquesta situació els ecosocialistes tenen la responsabilitat històrica de plantar cara de manera contundent a un capital que exigeix mans lliures, desregulacions i recursos públics incondicionals.

2. Un partit més fort per a impulsar el projecte ecosocialista.

Deia el vell Gramsci que les idees no viuen sense organització, i la posada a punt de l'organització ecosocialista era el segon gran repte d'aquesta Assemblea Nacional. El debat de l'Informe de gestió i del document de Propostes organitzatives han estat un gran diàleg entre les organitzacions territorials, la direcció nacional i el president del partit. El partit ha reclamat una direcció nacional amb els peus més a terra i una major presència del president. El president s'hi ha compromés, i ha reclamat major marge d'autonomia per a poder complir el compromís sense que això li restés dedicació a les responsabilitats com a Conseller. L'Assemblea li ha atorgat aquest marge reforçant, a canvi, els instruments col·lectius de decisió i control: llum i taquígrafs pel que fa a l'equip de direcció més quotidiana i una Assemblea Nacional d'aquí dos anys per a fer balanç. Un exàmen parcial, vaja. La direcció nacional reforça, per la seva banda, els mecanismes de cooperació i comunicació amb el càrrecs al Govern.

3. La militància dóna l'esquena als corrents i aposta per les agrupacions

Els grans absents de l'Assemblea han estat els corrents interns que van nèixer amb la seva convocatòria. Els sobiranistes, desapareguts. La gent del Manifest de Maig, tot i els esforços de gesticulació no han aconseguit comptar amb més de sis delegats (de 800) que estiguessin per feina. Milà ha brillat amb unes intervencions d'alt nivell polític, però com a una important personalitat política del partit, no pas com representant d'un col·lectiu més ampli.

Per contra, en aquesta Assemblea han resorgit les agrupacions territorials. Les intervencions dels presidents i presidentes d'agrupacions comarcals i temàtiques han estat incisives i de gran qualitat. Les i els responsables territorials han exercit, com feia molt temps que no vèiem, de dirigents nacionals del partit: no s'han limitat a una anàlisi localista, han partit d'aquesta anàlisi per a bastir un discurs general potent.

Fa més d'una dècada, ICV va prendre una decisió històrica: l'espai que articularia el debat nacional no serien els corrents interns (model IU) sinó les agrupacions territorials i temàtiques: allà on ens trobem totes i tots. Aquesta decisió va ser una de les principals causes de l'expulsió d'ICV com a partit germà d'IU. Veient les diferències entre l'Assemblea Federal d'IU i l'Assemblea Nacional d'ICV, no sembla pas que fos una decisió errònia.

Les organitzacions temàtiques també han tingut un paper destacat: ha estat finalment l'Àmbit d'Economia i Treball qui ha fet l'aportació més solvent en el discurs sobre la crisi. I van ser les esmenes de Joves d'Esquerra Verda (plantejant assemblees cada dos anys i no cada quatre, i el reforçament dels organismes col·lectius front el risc de presidencialisme) les que van permetre articular el debat organitzatiu en decisions concretes. Dones amb Iniciativa ha pogut comprovar en aquesta Assemblea que l'exitosa estratègia de feminització del partit està esgotant el seu recorregut, i que segurament s'hauran d'obrir nous camps i noves eines a partir d'ara.

4. Reforçament i renovació de la direcció nacional

Fa quatre anys, en l'anterior Assemblea, la necessitat de que importants dirigents assumissin responsabilitats al Govern i la disponibilitat d'una generació emergent de quadres polítics (la quinta de l'Herrera, per entendre'ns) va provocar una forta renovació de la direcció nacional. Quatre anys després es persevera en aquesta estratègia renovadora però de manera més sòlida: renovar és quelcom més que treure un veterà per posar un jove. Hi ha cares noves en les responsabilitats, però de persones que aporten una trajectòria política contrastada: Laia Ortiz vicepresidenta i portamveu, Dolors Camats portamveu del grup parlamentari, Màrius Garcia responsable de política Municipal (fins ara d'Organització), Lluís Moreno vicepresident organitzatiu (abans president del Baix Llobregat), David Cid responsable d'Acció Política (abans Joves i Moviments socials).

I Joan Herrera nou Secretari General . La premsa, massa ocupada pels temes que donen més morbo, ha llegit aquesta decisió en clau de preparació del relleu de Joan Saura. La clau real, és la necessitat de donar una major projecció exdterna i pes intern a la figura de la Secretaria General, aquest és el repte d'Herrera.

I els nostres elefants no marxen, sinó que continuen plenament integrats en la direcció: Saura serà un president més actiu, Jaume Bosch assumeix la presidència del Grup Parlamentari, Guillot vicepresident, Boada responsable d'enllaç entre partit i govern.

ICV manté l'aposta pel rejoveniment, però de manera més madura i intel·ligent que amb les urgències de l'anterior Assemblea.

5. L'encaix del territori: l'assignatura pendent

L'Assemblea ha finalitzat com hem dit amb un reforçament de la direcció col·lectiva i un aprofundiment del relleu generacional. Les organitzacions territorials que han estat la clau del debat no han trobat resolta, però, la seva ubicació en l'àmbit nacional. El Consell Nacional (200 persones) és l'únic organisme amb presència de tots els presidents i presidentes territorials, i dels nous noms de la direcció nacional únicament Lluis Moreno prové d'una agrupació territorial. Generar l'espai per a que els responsables territorials exereceixin el seu paper en la direcció nacional i nodrir aquesta direcció de persones provinents del treball territorial és el primer repte organitzatiu, al meu parer, del nou mandat.

Apa, la setmana que ve el congrés, la mare de tots els congressos, la òstia congressual en bicicleta: el 9è Congrés de la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Paraules majors.

Ens veiem diumenge a la Ciutadella. Casun la LEC!

1 comentari:

Anònim ha dit...

estic d'acord amb tot. (excepte en que li neguis rellevància política a l'arròs del diumenge.)
o.