11 de nov. 2008

Corrents


Una de les novetats de l'Asssemblea Nacional d'ICV (en relació a totes les anteriors per mi viscudes) és la irrupció de "corrents" interns organitzats per incidir en el debat assembleari, un fenòmen que veig amb certa preocupació. Davant de tot plegat, se'm plantegen dos qüestions: per què aquesta novetat ara i quins poden ser els efectes més enllà de l'Assemblea. Veiem-ho.

Per què ara?

Per una combinació de factors:

1. Les darreres autonòmiques, la dreta política, social i mediàtica van prendre bona nota: per assolir la sociovergència és necessari aturar el creixement electoral dels ecosocialistes. I s'hi han dedicat molt més seriosament que en l'anterior legislatura, amb el conseqüent desgast.

2. Els errors de gestió política dels Departaments governats per ICV, especialment en relació a la sequera.

3. L'estancament de la vida política d'ICV com a partit. Sens dubte el principal efecte colateral d'haver assumit el Departament d'Interior i de la pau dels cementiris imposada per Montilla i assumida massa acríticament per ICV ha estat l'estancament de la presència social, la veu pròpia de partit i la creació de discurs i propostes col·lectives. ICV no ha aportat a militants i simpatitzants un discurs propi, una anàlisi pròpia de les coses que passen a Catalunya i al món. ICV com a referent polític s'ha erosionat.

Si participació de la militància és com l'aigua, el partit són les canonades. Si les canonades es taponen, la pressió de l'aigua acaba trobant la sortida en forma de fuites. Això sí, l'aigua surt desorganitzada i improductiva. I la responsabilitat correspon a la direcció, en tant que responsable del manteniment de les canonades.

Per acabar-ho d'adobar, la pròpia direcció afavoreix aquesta dinàmica també per activa. No hem pogut sentir ni un sol comentari dels portamveus del partit sobre les propostes sorgides del debat a les agrupacions i sectorials, no trobem cap d'aquestes aportacions a la web del Congrés, no les coneixem. En canvi existeix tota una col·lecció de declaracions de dirigents en relació a les posicions dels corrents, els seus documents es pengen a la web oficial i s'envien des de la secretaria d'organització per al seu coneixement, fins i tot el secretari general els hi dedica la entrada sobre l'Assemblea al seu bloc.

El missatge (involuntari) de la direcció és clar: si vols que la teva veu s'escolti, no perdis el temps en l'assemblea de la teva agrupació, busca't una colla i feu un manifest!

Quins poden ser els efectes a futur? <p>
El primer: que la gent prenguem nota del missatge i ens busquem cadascú una colla. En comptes de tres corrents, vint-i-quatre.

El segon: que es cristalitzi la dinàmica de corrents. És això negatiu? En la meva opinió, sí.

Els corrents es formen en un context concret. Però en política tot espai tendeix a perpetuar-se. Si en funció de corrents hi ha quotes als òrgans de direcció (de fet els sobiranistes ho reclamen obertament, curiosament un corrent ben vist per la direcció), qui té veu gràcies a la quota voldrà mantenir-la a base de mantenir el corrent ni que sigui artificialment. Aquells que ens hem identificat com a grup establim entre nosaltres vincles de lleialtat, i tindrem molt presents aquests vincles en els futurs debats. És cert que puc estar d'acord amb el meu corrent en relació a la gestió d'Interior, però potser tindré una opinió diferent en relació al referèndum de la constitució europea, o al discurs en relació a la crisi. Però si sóc part del corrent sempre em sabrà greu "traïr" els meus companys en una votació.

La dinàmica de corrents no afavoreix l'expressió de la diversitat, la tapa. Converteix els organismes col·lectius de direcció en parlaments formats per blocs impermeables entre ells. Degrada el debat polític, que acaba esdevenint la cínica coartada dels debats de cadires. I acaba substituint el consens real de la militància pel pasteleig entre els tres o quatre caps de colla.

Puc entendre, tot i que no comparteixo, la reflexió que ha portat a alguns companys a constituir-se com a corrent. El que no voldria de cap de les maneres, és que un mal enfocament del fenòmen per part dels lampistes portés a la seva consolidació.

Apa, un altre dia parlarem de política.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada com ho expliques i per aixó m'animo, amb 30 tacos més, a dir-te com ho veig. Com tú no entenc les "corrents" ni de sobiranistes ni tansevol de cognoms comunistes, és sols cuestió de conciència de clase per mi. Penso que cad'un ha de tenir la seva discreció i exposar-la, pel debat, en l'assamblea a la que pertany. I té dret a que es voti allà i a que es prenguin decissions.
Si surt com a delegat, representant, o sindicalista, deu limitar-se a transmetre, a ser un vehicle de qui representa, tot i que la objectivitat és, per definició, impossible, però no la professionalitat i la serietat.
El fer colles està bé pels escoltes i sardanistes, però un partit de gent que lluita per una societat culta i científica deuria demostrar que si són mil tenen mil idees i, a la vegada, som capaços de trobar un equilibri, un comú denominador que tothom pugui assumir sense vergonya, pel bé de la majoria i pel bé de la democràcia. Segur, pel teu to, que ja ho sabies, però és evident que hi ha gent que encara no. Tornarem a lluitar... Salut. Carles.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Carles, som uns antics

Joffre ha dit...

Uns antics, uns centralistes democràtics i uns xenòfobs anti-escoltes.

Mala gent, és el que sou

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Que no tonto, que lo d'anar a la muntanya amb calça curta i foulard amb la criaturada sempre m'ha semblat encantador... i lo de "tunejar-se" el cotxe, una aplicació simpàtica del badenpowelisme