22 de des. 2008

9è congrés: el desenllaç


Nota: El Consell Editorial de Les Cosetes vol demanar a totes i tots els nostres lectors disculpes per l'indigne tractament ortogràfic i gramatical que la llengua catalana ha hagut de patir en aquestes cròniques escrites a peu de congrés. Molt superior a la ja lamentable mitjana d'aquest bloc.<p>
Hores d'ara no queda ni un lector o lectora de Les Cosetes que no conegui el resultat de les votacions als organismes confederals, tot i així em sembla que pot tenir interés un relat del desenllaç del congrés.

Presentació de candidatures: Toxo desborda Fidalgo

En la cultura de CCOO els candidats a la secretaria general no acostumen a autopresentar-se. La presentació de les candidatures acostuma a anar a càrrec d'una amiga o amic de prestigi. L'excepcionalitat d'aquest congrés, però, va arribar també a aquest camp.

Fidalgo va optar per repartir els 20 minuts assignats, i estrictament administrats pel President del Congrés, entre un "teloner" i ell mateix. Diuen els rumors i contrasta l'observació directa, que el teloner previst es va fer enrera a última hora, i li va tocar al company Quim González, Secretari General de la Federació del Tèxtil, Químiques i afins, improvisar una presentació del candidat força ombrívola. Després el propi Fidalgo va prendre la paraula per a presentar la seva proposta de candidatura per la Comissió Executiva. En contra del que és habitual en ell, Fidalgo va aparèixer ombrívol, apagat, incapaç d'establir vincles emocionals amb l'auditori. La seva intervenció va ser agressiva i seca, centrada únicament en destacar la seva proposta d'executiva: homogènia, formada per "persones que estan defensant i votant totes el mateix projecte. Una llista nova, sòlida i sense fisures". L'única capaç d'integrar, "perquè no està ancorada en l'aire i en el ja veurem, sinó en el programa d'acció". Una candidatura "que no necessita defensa perquè és inatacable". Una candidatura "que no está hecha para la defensa, sino para el ataque". En acabar, aplaudiments nerviosos i decepció pintada a les cares.

Toxo va plantejar una intervenció ben diferent. Va aprofitar els 20 minuts sense dividir-los amb cap teloner. I sobretot, va fer una aposta arriscada amb una intervenció de les de "subirse a un bidón e improvisar una asamblea en la fábrica", en termes d'un amic metalúrgic. L'aposta va sortir. Toxo va destacar que el programa d'acció aprovat pel congrés constitueix el seu programa, un programa "nascut d'una comissió de ponències plural i que reconeix l'existència de diverses pluralitats", la qual cosa és la demostració de que es pot "treballar des de la diversitat per a construir un projecte comú". Tot seguit i en un to entusiasta, el veterà sindicalista gallec va plantejar un discurs complert centrat en els reptes del sindicalisme davant la globalització i l'actual crisi, així com de les sevs idees i principis per a fer-hi front: va parlat de les realitats als centres de treball (les grans absents dels discursos de Fidalgo en aquest congrés), de la necessitat d'estendre el sindicalisme a aquella gran part de treballadors que d'empreses de menys de 10 treballadors que no poden elegir aquells qui negociaran el seu conveni, va parlar d'europa i del món, de l'estat del benestar, dels nous reptes de la negociació col·lectiva... va donar una plantejament propi i complert de com afronar sindicalment els reptes que tenim sobre la taula. La darrera part de la intervenció la va dedicar a desdramatitzar l'existència de dos candidatures amb opcions reals. "No passa res" - va dir- "no hi ha guerres, no hi ha fractures, no es trencarà res, no és cert. Per què aquesta por al debat?". Va expressar la seva voluntat de fer un equip amb integració dels candidats de la llista de Fidalgo: "todas las personas que se comprometan a trabajar por el programa de acción de este congreso, independientemente de la candidatura en la que participen, tienen un espacio en el equipo de dirección de este sindicato a partir del lunes". Finalment, va acabar apel·lant al vot en consciència dels delegats: "olvidaos de la papeleta [aval] que hayais firmado. Votad en consciencia, votad con libertad". Després d'haver mantingut una actitud absolutament continguda durant tot el congrés, l'auditori va esclatar en una ovació eufòrica. Al fons alguns es van arrancar a cridar allò de "c,c,o,o, sindicato trabajador", no va cuallar. Aquest és un crit propi de la nostra unitat, no dels debats interns.

Parlant en plata: no cal dir que en aquest congrés les meves simpaties estaven clarament entre els que van votar Toxo, però aquest no és el pseudorelat entusiasta d'un militant arrauxat: estic convençut que qualsevol de les persones presents, siguin quines siguin les seves simpaties, podrà corroborar aquesta descricpció (amb accents i valoracions evidentment diferents).

Toxo va rematar l'hegemonia en el debat de les idees, va mostrar sobradament les capacitats de la candidatura que presentava i les seves pròpies, va tranquilitzar les pors de qui temien un futur ingovernable atesa l'escassa diferència de vots, va carregar de moral als seus i va convençer a la majoria de dubtosos (poquets però significatius davant unes posicions tan ajustades). A partir d'aquest moment, el desànim es va apropiar definitivament dels promotors de la candidatura "oficial".

Votació tranquila i compàs d'espera

Després de l'euforia, ràpid retorn a la contenció. Ara venia l'hora de la veritat, i res es podia donar per guanyat. Tal i com es costum, la votació als organismes es va fer a darrera hora. De manera ordenada i sota l'atenta batuta de la Presidència del congrés, exercida magistralment pel Secretari General d'Andalusia, Paco Carbonero. Després, alguna cerveseta de darrera hora al bar del congrés i a sopar esperant que els resultats arribessin als mòvils per part dels companys de la comissió de recompte.

Arriben els resultats i la celebració

Tornant en metro a l'hotel de les delegacions amb alguns companys i companyes de la CONC, espectativa i calma: encara pot passar de tot. Als mòvils arriben els resultats de les votacions als organismes de control i arbitratge: majoria per les candidatures de Toxo. Crida a la calma, la majoria és només una mica menys estreta del previst, s'imposa l'espera. De sobte, arriba el resultat de la votació a la comissió executiva: es manté la diferència, el congrés s'ha guanyat.

Ni un crit d'alegria, suspirs d'alleugeriment, encaixades, somriures... Aturada tècnica a un bar per a improvisar el primer brindis i trucar els amics que esperen notícies a Barcelona. Arribada a l'hotel: abraçades emocionades, llàgrimes, alegria continguda per respecte als companys i companyes que van optar per votar les llistes oficials. No hi revenja, no som adversaris. La candidatura de Toxo s'ha muntat per a fer una confederació de totes i tots. I a la nit, finalment, la gran festa. Un detall: la festa no era exclusiva, "toxistes" i "fidalguistes" vam compartir copes, converses i balls. Bon ambient general. La primera senyal del nou estil a la confederació.

Cloenda: digne homenatge en el comiat a José María Fidalgo

Arribats al Palau de Congressos per a acabar un congrés que ja ha acabat. Ulleres de sol i cares pàl·lides: la nit va donar per bastant. Felicitacions i encaixades: "felicidades, habeis ganado" - "todos hemos ganado". Algunes cares de pomes agres, especialment entre els integrants de l'aparell organitzatiu: l'únic veritable derrotat. Arribada de Fidalgo: tot l'auditori d'empeus aplaudint. Brillant intervenció del Secretari General de la Confederació Sindical Internacional, Guy Ryder. Aprovació tranquil·la de la resolució del congrés. I una intervenció tediosa i excessivament llarga de Toxo, per oblidar.

Tornem cap a casa. Al tren, cares cansades i contentes, hem aconseguit un fet històric: per primera vegada en la història del sindicalisme europeu contemporani, una candidatura ha guanyat el congrés derrotant l'aparell. Ha estat una decisió difícil, i un treball dur, però teníem el ple convenciment de que era necessari.

Visca Comissions Obreres.