2 de des. 2008

9 Congrés: les propostes per a CCOO d'Espanya

Escric aquestes línies amagat en un despatx del Palau de Congressos de Barcelona. Des d'ahir al matí estem per aquí duent a terme els preparatius ndel Congrés. Fa una estona ha arribat el gruix de la gent que formarà part del Sevei d'Organització per a rebre les indicacions de darrera hora, la gent d'informàtica està des d'ahir, i la de premsa des de primera hora del matí. Poc a poc l'espai es va transformant.

Avui de fet no comença pròpiament el Congrés, sinó que tenim l'Assemblea Congressual en que debatre'm les propostes de cara al Congrés de la confederació de CCOO d'Espanya i eligirem les vuitanta persones que hi participaran com a delegació de CCOO de Catalunya. Comencem a les 16:00.

Entre les aportacions estratègiques que es someten a discussió per a portar al congrés estatal resulten especialment significatives aquelles que plantegen la necessitat d'apostar pel procés de descentralització política de l'estat com a gran oportunitat per a l'assoliment de nous drets de ciutadania social.

La crisi econòmica afavoreix els oportunismes. També el d'aquells que des de la política, els mass media i les organitzacions socials plantegen que davant la necessitat de fer front a la crisi cal aparcar el debat autonòmic, especialment pel que fa al finançament. Aquest argumentari és una falàcia bastant gruixuda, principalment perque moltes de les polítiques que cal dur a terme per fer front a la crisi s'han de desenvolupar des dels ajuntaments i els governs autonòmics, precisament per a poder fer front a la crisi cal resoldre el finançament autonòmic i municipal. El plantejament de CCOO de Catalunya pel congrés de CCOO d'Espanya és precisament el de que CCOO jugui un paper impulsor d'aquest debat en clau social i econòmica, així com l'aprofundiment del nostre sistema confederal com un element que permet jugar a CCOO en millors condicions en aquest nou marc: en un estat cada cop més policèntric una organització confederal compta amb avantatges evidents per avançar en els nostres objectius.

Val a dir que aquesta concepció a CCOO no és exclusiva de Catalunya i que en aquest camí comptem amb moltes complicitats entre d'altres organitzacions territorials i sectorials. Veurem si qualla.