19 de des. 2008

el congrés castiga un informe de gestió "empecinado"



Tot i la voluntat expressada per moltes les delegacions que majoritàriament donen suport a Toxo d'acabar votant favorablement l'informe de gestió si s'assumien alguns elements d'autocrítica, la intervenció final de Fidalgo ha provocat una àmplia abstenció en la votació de l'informe, que finalment ha estat amb un 44% de vots contaris i abstencions.

Fidalgo ha optat per un discurs dur adreçat a mantenir la mora dels propis convençuts de cara a l'elecció de secretari general.

A diferència de l'exposició inicial, Fidalgo ha passat per sobre del contingut econòmic de l'informe, camp en el existeix un ampli consens, i s'ha centrat en defensar la seva gestió en la direcció del sindicat.

L'encara Secretari General, ha contesta les crítiques per no haver elaborat l'informe des d'una discussió col·lectiva adduint que no existeix cap previsió als estatuts de CCOO d'Espanya que l'obligui a fer-ho. A continuació ha justificat la manca de referències a la incapacitat per aconseguir amplis consensos en les qüestions estratègiques del sindicat (en diverses ocasions ha vist com la Comissió Executiva i el Consejo Confederal no aprovaven les seves propostes) pe fet que el sindicat "creix cap a fora, no cap a dins".

En relació a les seves posicions en el debat autonòmic, àmpliament contestades internament i dasautoritzades pel Congrés en el debat del Pla d'Acció per al proper mandat, Fidalgo s'ha mostrat convençut que l'estat de les autonomies suposa un important avenç democràtic i social però que incorpora riscs per a la equitat entre ciutadans que s'ha vist en la necessitat d'evidenciar.

En una de les parts més polèmiques de la seva intervenció, Fialgo ha expressat el convenciment que l'existència de la candidatura encapçalada per Toxo respon al fet que ha tingut la valentia d'afrontar una reforma sistèmica dels recursos del sindicat per tal de millorar-ne l'eficàcia i la transparència. Aquesta afirmació ha generat una especial malestar a la delegació catalana, atés que l CONC ha estat pionera d'aquests processos i en canvi participa de l'impuls de la candidatura de Toxo. Fidalgo ha arribat a afirmar que "es función de la ejecutiva confederal levarse los palos por proponer debates, y yo estoy orgullosos de mis cicatrices".

Però allò que ha generat més malestar general han estat les referències a les qüestions de democràcia interna, on Fidalgo a relativitzat el valor del consens.I sobretot ha relativitzat la votació sobre l'informe: "el examen lo han aprovadolos trabajadores con su afiliación". Fidalgo ha finalitzat la intervenció mostrant la sevaestim cap a tots els delegats i delegades independentment de les votacions: "votad lo que querais. Votad con la cabeza alta y con el mismo orgullo con que yo presento este informe. Voteis lo que voteis me siento orgulloso por haber sido el secretario general de este sindicato, en este periodo, con este resultado"

En aquestes paraules molts han volgut veure un comiat per part de Fidalgo conscient de que Toxo ha presentat un major nombre d'avals. Els números però, estan prou ajustats com per a que pugui descartar-se una nova victòra de El Largo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En que momento tu blog dejó de ser "les cosetes del querol" para ser "les costes de la CONC?

Jordi Garriga i Molinera ha dit...

S'agraeixen aquestes cròniques des del Congrés!

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Benvolguda amiga o amic "anònim", com sempre estaré encantat de contestar el teu comentari si aclareixes una mica més el sentit de la crítica. En romànic: no sé si és una crítica pel fet que totes les darreres entrades eren monotemàtiques o per la línia editorial de les mateixes.

Ja diràs (si et ve de gust).

Jordi, com sempre s'agraeix la visita.