7 d’abr. 2009

Iniciativa al laberint


Quan adelantis un camió, no el miris mai de front perquè inconscientment tendiràs a dirigir el cotxe contra ell. Has de mirar de front l'espai lliure. Al camió mira'l de reüll

Andrés Querol Martínez
Professor d'autoescola

La necessitat de cercar anclatges socials, accentuada després de la crisi amb IU de 1997, va portar a ICV a actuar amb molts més reflexes que una IU/EUiA enmirallada en ella mateixa. En concret, Iniciativa va trobar dos potents punts d'anclatge per reiniciar l'escalada: l'ecologisme polític i els nous moviments socials. La inteligència política dels ecosocialistes va consistir en trobar els ponts amb els moviments realment existents (no els idealment desitjables) a Catalunya. Avui aquesta estratègia reixida passa factura a l'esquerra catalana.


No existeix ecologisme organitzat per a l'acció a Catalunya, i el més semblant que es va poder trobar està conformat per un seguit de moviments territorials atomitzats aglutinats en el refús a infrastructures concretes. Els nous moviments socials que parteixen d'una certa reflexió política es troben així mateix concretats en una constel·lació de grups en que conviuen vells militants d'ex-grupúscles comunistes més o menys marginals (i similars) i joves activistes anticapitalistes. Que ningú vegi menyspreu en aquestes paraules. Uns i altres van ser l'únic espai alternatiu a un model quatripartit (esquerra nacionalista/esquerra federalista/dreta nacionalista/dreta espanyolista) basat en un absolut consens en el model econòmic i social. I sobre aquesta pedra, ICV va fundar la resurrecció d'una esquerra catalana realment alternativa i amb veritable capacitat d'incidència social i política.

El principal problema per a ICV és que ni les plataformes territorials ni el teixit antiglobalització ha estat capaç d'evolucionar cap a moviments més potents. Per contra, l'evolució del context econòmic, social i polític ha anat arraconant uns i altres al marge de la política. Els antics punts d'anclatge de la resurrecció d'ICV han esdevingut avui el seu llast, les parets d'un laberint que provoca claustrofòbia i sensació d'ofec. I en política, com en borsa, la sensació d'ofec acaba esdevenint un veritable ofec físic.

ICV, capficada en les parets que de sobte s'han alçat al seu voltant, prova de sortir del laberint clavant en aquestes parets una mirada obsessiva, i com la mosca al vidre hi topa una i altra vegada sense solució de continuïtat.

Obsessionats amb els murs que envolten el projecte polític, els ecosocialistes deixen de mirar l'espai obert pel qual el projecte pot transitar per tal de superar l'actual estadi. Com diu el refraner: "quan Déu tanca una porta, obre una finestra". Avui aquesta finestra és la resposta política a la crisi econòmica.

Per què els ecosocialistes no estan aprofitant el potencial polític que suposa aquesta crisi per a un partit a qui els seus adversaris han deixat lliure tot el terreny? Ben segur que els motius són diversos. Però n'hi ha un de ben clar: el factor humà.

Per a dur a terme la travessera pel de desert, ICV va reforçar el seu actiu de dirigents amb persones provinents o, més aviat, amb habilitats relacionals amb el món antiglobalització i les plataformes territorials. Cadascú mira on li és més fàcil mirar, i avui aquests mateixos dirigents, poc preparats pel hardware econòmic, continuen entestats en el software movimentista. Caldria, doncs, revisar el departament d'informàtica.

4 comentaris:

anarresti ha dit...

"Per què els ecosocialistes no estan aprofitant el potencial polític que suposa aquesta crisi?"

Gran pregunta. Tu apuntes una resposta q crec encertada. Però n'hi ha altres:
1.A diferència d'altres crisis sistèmiques anteriors (anys 30) aquesta ha agafat tota l'esquerra alternativa sense alternatives globals que posar sobre la taula. Quan Soros fa anàlisis més radicals (no només que les q fa ICV sinó de les que fa Attac o Mientras Tanto) vol dir q tots plegat tenim por d'alçar massa la veu per si algú ens pregunta "Bé, i llavors quina alternativa proposeu"
2. En relació a l'anterior: les receptes altermundialistes que ens havien d'omplir aquest buit s'han mostrat ridículament reformistes en el nou context ¿De que serviria ara la Taxa Tobin?
3. Estar en el govern necessariament limita la resposta que pots donar. Difícilment pots apel·lar al "ruido y la fúria" dels desposseïts quan ets tu mateix que hauràs d'enviar la policia a contenir-los.
4. Per totes les mancances anteriors, tenim molts dubtes de la nostra capacitat de liderar el malestar social i ens temem que (al igual que als anys 30) els grans beneficiaris de la crisi del capitalisme no sigui pas l'esquerra sinó el feixisme (si voleu en podem dir xenofòbia o com més us plagui)

Mala peça al tel·ler (o "el Toni, com sempre, tan optimista)

Anònim ha dit...

Jo estic amb el Toni.
No crec que el problema principal tingui a veure amb el perfil biogràfic de la gent que porta el projecte de primera mà. Un perfil que, per cert, no compleixen més de tres o quatre persones, si hi arriben.
Hi ha raons més estructurals i la presència al govern i en determinades responsabilitats, etc.

De totes maneres, l'anàlisi que fas tampoc em sembla del tot desencaminat. No dic que ICV no necessiti donar més espais a gent amb el teu perfil, Andrés. Ni que una cosa i l'altra no estiguin naturalment relacionades, etc.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Abans de res, amic anònim, aclarir que pel que fa a la meva personeta (el meu perfil no tinc clar quin és)tinc els espais a ICV que en aquests moments puc desenvolupar, i algun més i tot. L'autoreivindicació la faig al facebook més que al bloc ;)

Pel que fa a allò substancial del que plantegeu:

Sincerament no crec que ningú reclami a ICV que sorgeixi ara amb el decàleg de propostes que resoldran la situació econòmica. D'altra banda, de propostes ICV en té, només cal veure la totxana de programes que s'elaboren. Segurament desordenades, i segurament constitueixen més una compilació que una proposta política coherent, i això ja és una altra cosa.

Penso que la qüestió té més a veure amb allò que els clàssics anomenaven "paradigma", "idees-força", etc... l'Herrera en diu "relat polític", crec.

Els centenars de propostes programàtiques s'aigualeixen i es desdibuixen quan no es troben encastades en un eix del discurs clar.

I avui l'eix del discurs del partit té més a veure amb les cendres del "No a la guerra" i el "no a la MAT", per una banda, i amb el "fem una acció de govern collonuda, però els cabrons de La Vanguàrdia ens ho tapen" per l'altra.

El resultat és una mena de balbuceig titubejant més aviat poc engrescador.

Certament, com bé situa "anònim", no hi ha pas tants perfils com els que jo cito a ICV, però són aquells perfils en que ICV ha especialitzat la seva comunicació com a partit. Un mostra: si entreu ara mateix a la web d'ICV trobareu fotos i declaracions dels següents dirigents: Joan Herrera, Raül Romeva, Laia Ortiz. Es manté un video amb la intervenció de Jaume Bosch en la compareixença parlamentària de Saura amb motiu de les càrrgues policials famoses i la foto del Jordi Guillot en el banner permanent al seu bloc, però aquells que apareixen com a portamveus de les notícies destacades són els citats. Curiosament no hem pogut veure cap d'aquests rostres en les imatges de les negociacions per a la revisió del Pacte d'Entesa. Una proposta reixida i afortunada d'ICV que no sembla merèixer cap prioritat en el web. El motiu, sincerament, se m'escapa.

Per cert, coneixeu cap altra partit on si entreu en qualsevol moment en la seva web no trobeu cap imatge del president? Acabo de fer la prova i la resposta és "no". Accepteu-me al menys que tot plegat resulta estrany i de difícil comprensió pels que no en sabem gaire de política.

Anònim ha dit...

¿Pero Papá ya sabe que le citas?
¡Qué orgulloso debe de estar?

AC

PD De lo demás no sé mucho, pero yo te creo.¿Cuántos votos pierde ICV cada vez que el Conseller de Interior abre la boca? ¿y cuántos cada vez que se sale por la tangente?