23 d’abr. 2009

Sala i Martí és a l'economia el que la Rahola era a la política


No és cap secret ni novetat, que en aquest país petit la tele i ràdio pública són poc de trencar-se les banyes a l'hora de buscar convidats. Amb comptadíssimes i molt meritòries excepcions (com l'Entrevista del 3/24 portada per Montserrat Jané), hi ha una colleta més aviat reduïda de diferents personatges de desigual solvència que acaben sent com la parella gran de Escenas de Matrimonio quan van fitxar per Antena 3: professionals de bolos en la graella del canal. Ara que hi penso, fa temps que no veig Mossèn Ballarín.

El espectadors de TV3 som doncs gent habituada a l'endogàmia. Però fins i tot un paladar saturat com el meu es veu embafat per l'omnipresència del personatge nerviós de les jaquetes horteres. En qualsevol programa de la cadena catalana que pretén realitzar qualsevol anàlisi entorn la crisi, ahir entrevistat durant el descans del Barcelona-Sevilla... Excés entre els excessos, fa un parell de dies, fent zapping, me'l trobo en una mena de programa sobre ell mateix. No vaig veure més d'uns segons (la saturació és el que té) però vaig entendre que li van deixar una càmera de vídeo per a que es gravés ell mateix durant uns dies. Concretament vaig pillar el moment en que s'autofilmava en el seu apartament americà que, per dir-ho suau, té una decoració coherent amb la línia de vestimenta.

De seguioda que les meves retines castigades es recuperin, creo un grup al feisbuc.

44 comentaris:

Pere ha dit...

Doncs a mi la Rahola em sembla una de les periodistes mé solvents del país. L´article d´avui, es una meravella. Però clar, com que casca al Saura, ja esteu nerviosos. I el Sala Martí, pot no agradar-te, però es un tio important. Em sembla que et pot el sectarisme i prou.

Anònim ha dit...

La rahola, si li toques Israel, ja has begut oli; va a per tú, que es el que està fent amb en Saura i ICV.
I el Sala Martín és un economista de l'escola neoliberal que defensa un sistema on cadascú s'espavili, amb poc, o gens, d'Estat, amb pocs, o cap, serveis públics, ni prestacions, ni res de res. Creu que tothom ha de pagar els mateixos impostos (segons ell ben pocs), independenment de la riquesa de cadascú. Qui necessiti un metge, que se'l pagui; qui vulgui estudiar, que s'ho pagui. Qui vulgui cobrar una pensió, que es faci un plà de pensions privat. Així es el Sala-Martín: un impresentable a qui TV3 li hauria de caure la cara de vergonya per convidar-lo i treure'l tan.

El Director ha dit...

Sala i MartíN, no Sala i Martí.

Xames ha dit...

El senyor Sala i Martin us dona un milio de voltes en economia a tots vosaltres colla de hippies reprimits, aneuse'n a viure a cuba i deixeu-nos a les persones decents porta el pais com deu mane, perque tal com anem, a lunic lloc on arribarem es a aconseguir que tot el joven del pais es faci funcionari i que ningu treballi, perque aqui el que treballa, fa una empresa i porta les rindes del pais, se'l cruspeixen els envejosos i cobarts que afloren cada dia mes.
Tal com va dir ahir el Xavier a l'entrevista al programa de la Otero, per cert, una encerronada amb pocs adolescents i gent "profesional" d'esquerra i els verds com vosaltres, pels que no ho sabeu encara, la RIQUESA NO ES CONSTANT, yo puc crear riquesa i aquesta sempre se sumara a la que hi ha ara, per tant els meus ingresos i beneficis son problema meu, no intenteu robarmels colla de cobards hipocrites. QUI NO TREBALLA NO TE NI PA NI PALLA, pero per desgracia avui en dia no es aixi, els que treballem som tontos, perque tot ens ho foten els fills de puta d'esquerres, que sempre son i seran uns reprimits envejosos que no saben fotre res, apart de robar als rics que en diuen ells.

Anònim ha dit...

Vaia comentari més ridicul, haurieu de mirar una mica el currículum d'aquest senyor.

El que haurieu de fer els dels verds, és treballar més i deixar de fer el ridicul amb el Saura i companyia.
Amb vosaltres aquest pais va com va....

Hurricane ha dit...

Després de visitar el teu blog amb les tonterietes del querol, quedo impressionadíssima de veure com descalifiques a un senyor catedràtic sense cap altre argument que te'l trobes a la tele i no t'agrada... en fi, els de la teva corda debatiu les coses amb aquesta lògica aplastant.
Tens tota la raó del món al queixar-te que la tele i la radio públiques estan malament, en canvi discrepo i vull fer especial enfasi en el teu comentari "No és cap secret ni novetat, que en aquest país petit la tele i ràdio pública són poc de trencar-se les banyes a l'hora de buscar convidats. " Havent vist el programa OIKM on en Xavier Sala i Martín fou el convidat, vaig veure que la pluralitat de la mostra representativa del jovent del nostre país brillaba per la seva absència.
Segons TV3 "el programa busca reflectir únicament les formes d'expressar-se dels adolescents estudiants.", doncs el fet d'incloure la senyoreta Aina Vidal, de CCOO, nascuda el 1986 segons http://joves.pv.ccoo.es/?p=247 evidencia que més preocupant que la televisió pública és la situació del nostre sistema educatiu, doncs si aquesta senyoreta amb 23 anys encara va a l'institut és un simptoma de que les coses en matèria educativa no s'estan fent gens bé.
A mi, més que les teves retines em preocupen les teves neurones i et convido a la següent reflexió: Si ets tant anticapital i globofòbic, com es que acabes dient que faràs un grup de feisbuc i publiques en un blog? No saps, txitxarel.lu, que Internet és un invent capitalista i liberal? Que els pares d'Internet, els de Google i els de la wikipedia són afins amb el moviment liberal o “libertarian”? Que no hi ha res més global en aquest món que Internet?
I ara, que t'he argumentat amb dades a la mà i raonament lògic, em vull despedir de tu al teu estil: sou una colla d'indocumentats i incultes, antisistema eco tasa socialista que nomès esteu desitjant “pillar” un cotxe oficial i un carrec! Poca vergonyes!

El teu convilatà ha dit...

Hurricane bravo!!!!

Doctor Infierno ha dit...

Hurricane, tens tota la raó. Primer que lligen, que estudien i que aprenguin. Si volen criticar que ho facen amb arguments.
Querol, t'aconsello que lliges un llibre anomenat "Economía liberal para no economistas y no liberales" i després de llegir-lo ja pots criticar-lo, veuràs quines son les falacies que teniu en contra del capitalisme i perque el vostre model es cau pel seu propi pes.

Gustav Grau ha dit...

Sr. Querol.

Si tu i la teva amiga Ana vidal penseu que és inmoral acumular riquesa perquè feu servir el facebook? El jove de 25 anys que el va crear ha guanyat de cop 1.500 Milions de dolars. Segur que deu ser satanas, perquè es immoral que hi hagi gent dormint als caixers i ell hagi inventat una cosa i l'hi ha anat be i ara es ric. No mireu mai que aquest senyor ha inventat una cosa BONA que ha donat molts llocs de treball i fa que existeixi el networking que dona encara més lloc de treballs, Nooooo, l'únic immoral és que son rics!!!

Segur que us deveu connectar amb Linux, ja que en Bill Gates és Satan també i mai fareu servir microsoft windows. L'eina que ha permès que gent com vosaltres ara pugueu fer servir la informatica com a eina de treball. Però no, és un immoral perquè es el més ric del mon. Ara no heu llegit la linia de la seva wikipedia on posa que ha donat tota la seva fortuna a 2 coses com son erradicar LA MALARIA i LA SIDA al mon. Clar això ho deu fer per EVADIR impostos. Clar si dones tots els teus diners a una fundació de la teva dona dons clar, evadeixes impostos, fotemlo a la presó.

Quan l'Ana Vidal va riure quan en Sala Martin explicava això, estava rient de que algú en aquest mon sigui tan bona persona que vulgui fer ell el que no fan tots els polítics, i alhora reia de tots els malalts de SIDA i MALARIA del mon. Ana Vidal Patètica.

Com que sou incapaços d'innovar o crear es dediqueu a fer de xupopteros i s'apunteu a viure del momio. Alliberats i llestos. Al Segle XXI ja no hi ha excusa per a que existeixin els sindicats. Que a tots els instituts s'estudia FOL (Formació i Orientació Laboral) i ja no cal que feu de sangoneres i manipuleu la gent. Clar, no et preocupis, ja se perquè existiu, per a que en ZP faigi campanya a traves vostre. I mentres us suborna donant cursets de formació que robeu de les academies. Que dolent que es l'empresari i que mediocres que sou vosaltres que aneu de picapedres i no teniu idea del que es picar pedra. AVANT

Santi ha dit...

Tens raó Andrés. Amb la quantitat de catedràtics de primer nivell mundial que tenim a Catalunya, com es que van fer un reportatge de 15 minuts a aquest senyor o li pregunten la seva opinió sobre la crisi? Intol·lerable!
A més, té molt mal gust en el vestir, com molt correctament exposes en un exemple de tolerància que per moments m'ha commogut. Espero que algun dia aquest mal gust en el vesti acabi, gràcies a que l'estat protector obligui a tothom a portar roba grunge cutre-guais. I si pot ser de marca cara i patrocinada per "Padres Sin Fronteras", encara millor.
Finalment, convidar-te a fer una extensió de l'article, on expressis una queixa per l'excés de veus ultralliberals que, un dia si i un altre també, troben ressò a una tele pública com és TV3. En el colmo de la parcialitat, sense anar més lluny, l'altre dia, veient Oikmntns, se'm va atravessar el sopar quan vaig veure l'acorralament a que es van veure sotmeses les veus de l'esquerra. Quina barra! Ho vas veure?

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Quatre consideracions bàsiques:

1. Catalunya (i bona part de l'estranger) compta amb prou gent qualificada com per a parlar d'economia en la tele pública. En cap cas es pot explicar per manca de de personal el monopoli de l'explicació de la crisi s'atorgui a una única veu, la que sempre ha defensat les receptes que ens han portat a l'actual crisi.

2. com que d'altra banda no acostumem a veure al senyor SiM en debats on d'altres economistes amb opinions diferents puguin qüestionar les seves afirmacions correm el risc, com veiem en alguns dels comentaris, d'acceptar que són incontestables. La riquesa no és fixa, ben cert, però això no explica perquè molts treballadors són avui més pobres del que eren fa vint anys. Si creix la riquesa total, però a l'hora creix la capacitat de l'1% més ric d'acumular aquesta riquesa, la resta som més pobres del que erem. El mateix SiM va dir l'altre dia, envoltat d'adolescents, que l'Índia és més rica des de que va abandonar la planificació socialista. El que no va dir és que el 80% de la població de l'Índia continua sense notar els resultats d'aquest increment de la riquesa "nacional".
I així podríem continuar...

3. "Qui no treballa, ni pa ni palla", bé sense entrar a discutir aquesta afirmació aclarir que l'acumulació de la riquesa per part dels més rics no ha vingut pel seu treball, sinó per l'especulació pura i dura sobre els fruits del treball dels altres en uns anys on personatges com SiM han justificat i defensat una nova estratègia empresarial que situa com a dogma únic el "valor per l'accionista", fins i tot quan suposava adoptar mesures que perjudicaven la productivitat de les empreses.

4. Finalment un breu comentari sobre la "contradicció" de criticar el capitalisme mitjançant internet, un "invent capitalista": suposo que els seus autors deuen rebutjar el model de la societat mesopotàmica del neolític i en coherència és neguen a utilitzar cap andròmina que compti amb rodes.

Doctor Infierno ha dit...

Cuatro respuestas básicas:
1. Varias personas han hablado de cuales son los orígenes de la crisis. Y te equivocas en que son sus recetas las que nos han llevado a la crisis, sino que ha sido no seguir sus recetas e intervenir en exceso bajando los tipos de interés y las excesivas ventajas fiscales y la obligación de ofrecer a todos los ciudadanos una vivienda aunque no pudieran pagarla, lo que ha detonado esta crisis. ¿Por qué se han dado hipotecas en Estados Unidos a quien no tenía ni patrimonio, ni trabajo ni ingresos? Además, no sólo daban el dinero necesario para comprar la vivienda, sino más dinero para poder amueblar, comprarse el coche

Doctor Infierno ha dit...

¿Tú sabes cómo eran de ricos los trabajadores de aquella época? Una cosa es la renta, y la otra la capacidad de ahorro que se tenga ya que ahora se dedica una mayor cantidad al consumo. Hace 20 años no todo el mundo tenía teléfono fijo y ahora todos tenemos teléfono móvil, las lavadoras las tenían 4 personas, no había ropa tan cara como Ecko Unlimited que decía el antisistema que hay que pinchar y que cuesta un dineral, no había internet accesible a la mayoría de la población, la gente no asistía a la universidad en los mismos porcentajes que asiste ahora. Creeme que en España somos más ricos, pero nos hemos introducido en un modelo consumista en el que ahorramos mucho menos porque vivimos muchísimo mejor. En India la gente es más rica, y ahora puedes ver a muchos más estudiantes indios en Europa estudiando, cosa que no ocurría hace 20 años, eso sí, la convergencia no se consigue de un día para otro, cosa que tampoco ha ocurrido la convergencia de un día para otro en España. Los chinos también son más ricos, tienen mayor poder adquisitivo, y empiezan a adquirir muchos más productos. Me gustaría saber de dónde has sacado los datos de que el 80 % de la gente no nota ese incremento de renta nacional.

Doctor Infierno ha dit...

3. La acumulación de riqueza por parte de los ricos ha venido por factores que no han utilizado los pobres, que es el innovar un producto, inversión necesaria para desarrollar y distribuir el producto. ¿Qué culpa tiene un empresario en innovar o en ganar más dinero si es el que se juega su dinero? ¿Por qué se aprovecha del trabajador si le paga su remuneración pactada, la cual se cobra todos los meses cuando este no se arriesga nada? Si un trabajador quiere aprovecharse, debe dar un paso más y ser mejor, más productivo, más innovador e invertir, en caso contrario no me sirve queja alguna.

Doctor Infierno ha dit...

4. ¿Qué intentas decir con internet? ¿Qué tiene que ver con mesopotamia? Explcamelo poque hoy estoy muy espeso.

Convilatà ha dit...

Només un incís: Bill Gates ven software per ordinadors, tothom sap que per comprar un ordinador has de tenir un cert poder adquisitiu, és a dir un pobre de solemnitat mai comprarà un ordinador perquè prou feina té per comprar menjar. D'això es conclou que el sr. Bill Gates només fa diners si hi ha gent amb poder adquisitiu alt. Com més gent hi hagi amb diners per poder-li comprar el seu producte més diners farà. Per tant no li interessa que augmentin els pobres, sinó els rics. El contrari seria tirar-se pedres a la pròpia teulada. Això és el millor del capitalisme, que per tu poder fer diners, necessites que els altres en tinguin, i com més en tinguin més diners pots fer tu. Dit això, no puc entendre sobre quins arguments es pot sustentar el discurs de que el capitalisme fa augmentar les desigualtats i que els pobres són més pobres i els rics més rics. És que no té cap mena de solta ni volta.

Convilatà ha dit...

Dit amb altres paraules, el mateix fet de que Bill Gates sigui extraordinàriament ric és la prova de que hi ha milions i milions de persones amb un poder adquisitiu prou gran com per permetre's el luxe de consumir tecnologia. I això només ho ha aconseguit el capitalisme.

Doctor Infierno ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrés Querol Muñoz ha dit...

Sobre l'Índia

http://terranoticias.terra.es/sociedad/articulo/india_poblacion_vive_medio_dolar_1774012.htm

"La liberalización económica desde principios de los años 90 en India ha creado una clase media de 300 millones de personas y llevado a un crecimiento anual medio del 8,6 por ciento en los últimos cuatro años, pero millones de los pobres del país siguen sin aprovecharse del 'boom' económico.

Según el informe, basado en datos de 2004-2005, el 92 por ciento de la población activa del país - unos 457 millones de personas - trabajaban en agricultura, granjas, canteras, hornos para hacer ladrillos o como vendedores ambulantes."

Sobre la resta, en parlem en un altre moment, que ara he de marxar a Girona a gaudir de la "vidorra" pròpia d'un paràsit sindical.

messerve1000@gmail.com ha dit...

Pues eso. Que la liberalizacion ha permitido que 300 millones de personas (¡300!) ya no sean pobres o clase baja y pasen a ser media.

Mientras que muchos otros aun pobre siguen donde estaban hasta ahora.

Eso es exactamente lo que dijo SiM que la liberalizacion esta sacando a los pobres del mundo de la pobreza: La pobreza se reduce.

Un link bien elegido.

Convilatà ha dit...

HAHAHA molt bo!!! estàs dient que a l'Índia el liberalisme econòmic ha aconseguit treure 300 milions de persones de la pobresa!!! Ara entenc per què esteu en contra del capitalisme!!! Sense pobres no tindrieu cap motiu per existir. Els necessiteu.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Bé, primer qüestionem la notícia perque contradiu la tesi i ara que resulta inqüestionable decidim que reforça la tesi... segons la psicologia social aquesta reacció resulta determinant per catalogar un col·lectiu com a secta (és un fet recollit als manuals, que ningú no s'ofengui).

D'altra banda, a l'Índia no hi ha un 20% de la població a qui el liberalisme hagi tret de la pobresa, pel fet que a l'Índia mai (en cap moment històric) hi ha hagut un 100% de pobresa. El vostre argument resulta una bona mostra de la reacció del moviment neocon davant una crisi que ha mostrat la falàcia de les seves tesis: tot i que no s'han complert les seves prediccions, aquest no compliment demostra que les tesis eren certes. Com les sectes milenaristes, vaja.

El que ha passat a l'India (com al món) és que els que estaven millor han millorat i els que estaven pitjor s'han quedat igual o han empitjorat. Certament es crea riquesa, però aquesta queda concentrada en unes poques mans.

Per a que tots siguem més rics no és suficient amb crear més riquesa, sinó també redistribuir-la. El Sr. Gates és ric, no perquè ven als rics, és ric perquè gràcies a les no-regles del lliure mercat ha pogut assolir una posició monopolística (institucions de la Unió Europea dixit)respecte els qui compren i una posició de major domini respecte els que treballen per ell. El mercat desregulat tendeix al monopoli, però això fa dècades i dècades que ho sabem.

Una altra mostra: "intervenir en exceso bajando los tipos de interés y las excesivas ventajas fiscales y la obligación de ofrecer a todos los ciudadanos una vivienda aunque no pudieran pagarla, lo que ha detonado esta crisis". No senyor, no. Tipus d'interès baixos i deduccions fiscals no són una mostra de "l'intervencionisme estatalista", sinó de les receptes defensades pels neocons durant tots aquests anys. També per en SiM. Precisament, és l'afebliment de les normes reguladores de la banca, o la tolerància respecte entitats financeres que han actuat al marge d'aquestes normes (bancs d'inversió) el que ha portat a la situació que tu menciones. Així, l'actitud ferma del Banc Central Espanyol en les seves regulacions (absolutament criticada com a intervencionista i limitadora de la creació de riquesa pels neocons patris) ha evitat que a Espanya es produïssin subprimes. Tot i que no que els bancs espanyols compressin subprimes d'origen americà.

M'agrada que treguis el tema de l'habitatge perquè em porta a negar un altre argument: la majoria dels ciutadans espanyols no som més rics ara que fa deu anys, o ho som amb molt poca diferència, una diferència que ara s'esta desfent com el sucre al cafè. I això és degut al fet que tot i que teníem més treball i cobrabem una mica més, en aquests anys la immensa majoria de llars han hagut de destinar el 60% de la renda a pagar l'habitatge (que a més d'un bé d'inversió és una necessitat essencial, a banda d'un dret constitucional tot i que això no crec que us importi gaire). I per què l'habitatge s'ha encarit? Segons el dogma neocon hauríem de trobar la resposta en un mercat inflexible i intervingut. Vet aquí que ha passat just el contrari. Els neocon van dir que una major liberalització del sól crearia més oferta i per tan baixada de preus. Les liberalitzacions del sól aprovades pel govern Aznar van comportar un fort encariment. D'altra banda l'estat ha renunciat tot aquests anys a crear oferta pública d'habitatge, de tal manera que no ha pressionat a la baixa els preus ni garantit aquest dret a la ciutadania. Les receptes neocon han comportat un encariment de l'habitatge, la impossibilitat d'accedir a aquest dret per part de moltes persones, l'empobriment de totes aquelles que han hagut de destinar-hi més de la meitat de la seva renda i l'enriquiment d'uns pocs. Més riquesa especulativa, més pobresa per la inmensa majoria.

De fet, una ullada als estudis de la Fundació Un Sol Món de Caixa de Catalunya permet comprobar que la pobresa a Catalunya no ha disminuït, sinó que ha augmentat.

Nois, les fredes dades desmenteixen els vostres dogmes, per més gressius que us poseu a l'hora de defensar-los.

messerve1000@gmail.com ha dit...

Querol. Para que te enteres:

1.-La pobreza en la India no ha parado de bajar desde 1973 y esta reduccion se acelera desde principio de los 90. Es decir en un mundo cada vez mas globalizado y en un pais con una economia cada vez mas libre la pobreza baja.

Si la globalizacion y la liberalizacion de la economia aumentan la pobreza danos las cifras que demuestren esa creencia que tienes y que no se basa en ningun dato objetivo.

2. Hablas de los ricos y de los pobres como si fueran castas estancas e inamovibles.
Pero no eres capaz de ver que las personas a lo largo de su vida tiene renta que cambia. Y que el que es pobre hoy puede ser rico mañana.
Solo tienes que ver los datos una vez mas:

http://www.libertaddigital.com/opinion/thomas-sowell/demagogia-sobre-ricos-y-pobres-41886/

Es mas en los paises con economia libre la movilidad social es maor que en aquellos de economia cerrada donde prosperar depende de tener los contactos adecuados o nacer en la familia correcta.

3.Bill Gates no tiene un monopolio de nada ya que cualquiera puede crear una empresa de software y vender sus priductos de la misma manera que Bill Gates no puede obligarte a comporar sus productos.

Aqui los unicos que obligan son los gobiernos, por ley.

4. Espanya no tiene subprime no. Ya veremos como pueden pagar su hipoteca todos los que se han quedado parados o como las inmobiliarias devuelven lo que deben a los bancos.

Por otro lado 4 millones de parados y subiendo y una productividad penosa no tienen nada que ver con que en EEUU hubiera hipotecas subrpime. Le economia de España tiene los pies de barro y es gracias a las politicas que defendeis vosotros.

Que no os pase nada.

5. respecto a la fundacion un sol mon. Este enlace lo dice todo

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2004/pobresa/pobresa.htm

Se cambia la definicion de pobreza a lo largo del tiempo y se comparan cifras como si se estuviera comparando lo mismo. Penoso

Asi que Querol la realidad no corresponde a lo que dices observar.

Asi que te recomiendo quitarte la venda de tus prejuicios o al menos tener la decencia de pedir a tu sindicato que no acepte subvenciones publicas asi podras dedicarte a tus cosas pero sin que las pague el dinero de la gente que si que trabaja en este pais.

Convilatà ha dit...

Només un petit detall: si els preus de l'habitatge han pujat espectacularment ha sigut perquè la gent comprava al preu que fos per dues raons: un interès molt baix i la creença equivocada de que el totxo mai baixa de preu. Per tant no culpem al capitalisme de que la gent normal del carrer, fins i tot la d'esquerres, estiri més el braç que la màniga de forma irresponsable. Si la gent deixa de comprar perquè un preu és massa car, automàticament el preu baixa. Si no deixa de comprar, per molt que el preu sigui artificialment alt, el preu segueix pujant. O sigui que més que culpar el capitalisme jo culparia la gent normal del carrer per irresponsables.
Una altra qüestió, si critiques al XSiM, primer hauries de saber que és liberal, no pas neocon. I precisament un dels pilars sobre el qual se sustenta el liberalisme clàssic és que un dels pocs punts on està justificada la intervenció de l'estat és en evitar l'existència de monopolis. En aquest sentit tu estàs d'acord amb ell.
Segons tu, gràcies a la gran regulació de l'estat, la banca espanyola ha evitat comprar actius tòxics. Jo em pregunto què són sinó els grans crèdits donats pels bancs espanyols a empreses constructores d'immenses ciutats i aeroports fantasmes per tot l'estat i que ara no podrà tornar ningú i està portant els bancs a la fallida (que s'intenta evitar avalant-los amb diner públic). Veig que la regulació ha sigut SUPER-EFICAÇ!

Andrés Querol Muñoz ha dit...

1. Efectivament, la pobresa es redueix a l'Índia des d'abans que s'introduïsin les mesures liberalitzadores. Des que aquestes mesures s'han introduït, un 80% de la població no ha notat cap millora.

2. La pobresa, en els termes en que s'expressa SiM, també va reduïr-se a l'Europa occidental durant l'edat feudal (al final, la gent tenia "més coses" que a l'inici), a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i a Andorra. Atès que l'europa feudal, l'URSS i l'Andorra contemporània es basen en sistemes econòmics absolutament diferents, no sembla que el capitalisme (i en concret la versió salvatge) sigui el factor determinant que expliqui perquè la gent d'avui "té més coses" que la gent de fa vint anys (a l'Índia, aquí, a Andorra i a Vietnam).

3. La revolució industrial va permetre que es produïsin "més coses", però la majoria de la gent va continuar sent tant o més pobre que abans. Van ser les conquestes socials (regulació laboral, negociació col·lectiva de les relacions laborals, sanitat i educació pública...) les que han produït la millora de la vida de la gent (no només del 20%).

4. L'afirmació "Le economia de España tiene los pies de barro y es gracias a las politicas que defendeis vosotros" resulta d'una insolvència intel·lectual equipàrable a la "nova teoria subprime" que es recull abans. "Nosotros" no hem definit les polítiques econòmiques d'aquest país durant la darrera dècada. "Nosotros" portem anys anunciant que la bombolla immobiliària esclataria i que les famílies estaven excessivament endeutades mentre que "vosotros" ens deieu agoreros i antiquats.

3. És clar el que dieu, al final la causa de la crisi és que la gent som idiotes (especialment el 80% de la gent a l'Índia i aquí). Som idiotes per fer cas dels bancs que ens regalaven VISAS que no demanàvem, o que ens pressionaven per ampliar els crèdits. Som idiotes perquè vam creure a aquells que asseguraven que en el capitalisme qui s'ho curra se'n surt, que en la terra del la prosperitat individual calia arriscar, comprar, finançar-se, que erem menys pobres que abans perquè podíem comprar "més coses". Tan se val si no ens ho vam creure, és el que hi havia. Tal com bé dius, debem ser idiotes per jugar amb les regles que ens van marcar els que manaven (els vostres) i tractar de ser feliços amb aquestes regles. És evident que en Bill Gates no és idiota: ell no té por de perdre la feina, ni la casa, deu ser perquè és més llest.

Els defraudadors fiscals que van invertir els impostos evadits en el xiringito del Madof via Emilio Botín i ho van perdre tot no en són pas d'idiotes. A ells Don Emilio els hi ha tornat els diners.

Tan quan les coses van bé com quan van malament, els de baix sempre som els idiotes. I sempre hi ha un Bill Gates o un Don Emilio que sap treure profit de la nostra "idiotesa".

L'esquerra antiquada no va entendre que erems idiotes, a la idiotesa l'anomenava explotació i domini econòmic. Pobres idiotes.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Per cert,

Monopoli:

del ll. monopolium, i aquest, del gr. monopṓlion, íd., comp. de mónos 'un, sol' i pōléō 'vendre']


m 1 ECON 1 Forma de mercat en què l'oferta és concentrada en les mans d'un sol oferent i la demanda és atomitzada.

Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana

No veig que la paraula "govern" o "llei" en aquesta definició. La Unió Europea tampoc.

Però en fi, l'Enciclopèdia Catalana, la Unió Europea i Les Cosetes estan plens d'idiotes, com tothom sap.

Anònim ha dit...

Jo el tema SiM el resumiria de la següent manera:
Una persona que confia més en els models proporcionats per una part de la teoria econòmica que en la recerca dels físics (ho dic pel tema del clima)...
Una persona que creu que l'economia proporciona explicacions i prediccions (!!) millors que els que proporciona la física...

és que simplement:
1-no ha entès res sobre el funcionament dels mecanismes socials
2-no ha entès res sobre les condicions en les que es desenvolupa la seva activitat professional i intel-lectual (o sí, i llavors és pitjor).
3-hauria de llegir alguna cosa sobre epistemologia de forma urgent

Per molt que sigui catedràtic.

oc

Andrés Querol Muñoz ha dit...

PS Convilatà, veig que al menys en una cosa estarem d'acord: la regulació sobre l'activitat dels bancs ha resultat insuficient i cal, doncs, ampliar-la i globalitzar-la

Andrés Querol Muñoz ha dit...

PPS Messerve, t'he fet cas, he mirat l'enllaç que recomanes i l'he trobat realment molt instructiu, l'enganxo:

LA VANGUARDIA - 03:46 horas - 26/03/2004

El pasado 1/III/2004 Xavier Sala i Martín, prestigioso economista, utilizó la ventana que le ofrece “La Vanguardia” para cargar contra el último informe de la pobreza que hemos elaborado bajo los auspicios de la Fundació Un Sol Món. La crítica no nos molesta. Al contrario, como académicos, entendemos que es imprescindible para poder avanzar en el mundo de las ideas. No obstante, para que esto sea posible es necesario que sea razonada, sin demagogia ni falsedades.

Resulta que la crítica de Sala i Martín está plagada de incorrecciones. Señalemos sólo un par de ellas. En nuestro trabajo no cambiamos misteriosamente la definición de la pobreza para el 2000, simplemente la ajustamos a las nuevas directrices marcadas por la UE. El comparar las cifras de 1996 y el 2000 es un grave error metodológico del que Xavier Sala i Martín es perfectamente consciente. Así pues, las conclusiones de su artículo son erróneas.

No deja de ser curioso que el que denuncia flagrantes distorsiones de la realidad acabe siendo ¡el que más la distorsiona! Pero de nuevo la vieja máxima se cumple: siempre hablan los que más deberían callar. Él tampoco se leyó nuestro informe antes de destrozarlo y poner en tela de juicio nuestra integridad profesional al llamarnos ¡tergiversadores que sembramos la confusión!

Las nuevas realidades de pobreza en Catalunya merecen un análisis más profesional y responsable.
MAGDA MERCADER
XAVIER RAMOS
Prof. dept. Ec. Aplicada (UAB)
Bellaterra

M'ha encantat especialment la part de "sin demagogia ni falsedades"...

AQ

Hurricane ha dit...

Andrés, ja posats publico aquí la contraresposta d'en Xavier Sala i Martín:

Queridos Magda y Xavier:

Me ha sorprendido la virulencia con la que contestáis a mi artículo de La Vanguardia. Aún más, me sorprende la extrema pobreza de argumentos que demostráis en vuestra Carta al Director.

Primero, me criticáis por comparar los datos del 1996 con los del 2000: “El comparar las cifras de 1996 y el 2000 es un grave error metodológico del que Xavier Sala i Martín es perfectamente consciente. Así pues, las conclusiones de su artículo son erróneas”. Si leéis la página 16 de vuestro informe, veréis que se dice: “A l’informe del 2001, la taxa de pobresa al 1996 era d’un 14.3%. Una primera aproximació temptativa entre aquelles xifres i les del 2000 obtingudes aquí suggereix que la pobresa a Catalunya ha augmentat de manera significativa durant els anys noranta” (“En el inform del 2001, la tasa de pobreza del 1996 era de un 14,3%. Una primera aproximación tentativa entre aquellas cifras y las del 2000 obtenidas aquí sugieren que la pobreza en Catalunya ha aumentado de manera significativa durante los años noventa”). La pregunta que uno se hace es: ¿cómo podéis llegar a la “aproximación tentativa” de que la pobreza en Catalunya ha aumentado en los noventa SIN COMPARAR LOS DATOS DEL 1996 con los del 2000? La respuesta es, obviamente, que NO PODEIS. Es decir, para decir que la pobreza “ha aumentado” (aunque sea de manera tentativa) estáis comparando los datos del 1996 con los del 2000. Cometéis, pues exactamente el mismo “error metodológico” del que me acusáis a mí. Y, claro, si la conclusión a la que llegan los que comparan los dos trabajos es errónea, supongo que vuestra afirmación sobre el aumento de la pobreza es igualmente errónea. Si estoy equivocado, por favor ¡explicad por favor cómo podéis afirmar que la pobreza ha subido en los noventa sin comparar los datos del 96 con los del 2000 (y sin cometer, por lo tanto, el grave error metodológico que invalida vuestras propias conclusiones)!

Fijaos que lo único que hago en mi artículo es decir que, si se quieren comparar los dos estudios, la comparación correcta es la de la pobreza definida como el 50% de la renta mediana en 1996 y en 2000. Nunca se puede comparar la pobreza definida como el 50% de la renta mediana en 1996 y con la del 60% en 2000. Si, como decís en vuestra carta, quien compara los datos del 1996 y el 2000 comete un “grave error metodológico”, entonces vosotros sois tan culpables como yo. El problema para vosotros es que cometéis el gravísimo error ADICIONAL de comparar tasas de pobreza definidas con umbrales distintos. Y esos son no UNO sino DOS gravísimos errores metodológicos.

Si. Ya sé que, más abajo, en la misma página 16, decís que los datos no se pueden comparar y que para hablar de la evolución de la pobreza hacen falta estudios más completos. Pero vuestras palabras no impidieron que el director de la Fundació Un Sol Món, Antoni Serra Ramoneda, escribiera en la primera página del informe: “D’aquest nou enfocament es desprèn que els nivells de pobresa a Catalunya durant la segona part dels noranta han continuat creixent” (“de este enfoque se desprende que los niveles de pobreza en Cataluña durante la segunda mitad de los noventa ha continuado creciendo”). El hecho de que esa frase aparezca en la introducción de vuestro estudio, unido al hecho de que todos los periódicos encabezaron sus artículos con la frase “la pobreza en Catalunya ha aumentado”indica que no pusisteis el mismo énfasis en criticar a Antoni Serra o a la prensa cuando ésos compararon los números del 96 y los del 2000. Y eso os convierte en parcialmente responsables de la tergiversación y la confusión que creó vuestro estudio. Tal como afirmo en mi artículo de La Vanguardia.

La otra crítica que me hacéis me parece bastante infantil e indigna. Decís que “En nuestro trabajo no cambiamos misteriosamente la definición de la pobreza para el 2000, simplemente la ajustamos a las nuevas directrices marcadas por la UE.” Supongo que habréis notado que la razón por la que cambiáis la definición es irrelevante. El hecho importante es que en el 1996 se utilizó un umbral de pobreza del 50% de la renta mediana y en el 2000 se utilizó un umbral superior, correspondiente al 60%. Es posible que la UE haya marcado la directriz del 60%. Lo que NO ha marcado la UE es que se compare el 50% en el 1996 con el 60% de la renta mediana en el 2000. Cambiar de definición a mitad de la partida es absurdo… y lo sería aunque así lo marcaran las directrices de la UE

Finalmente, decir que yo soy el que menos debería hablar sobre el tema (“siempre hablan los que más deberían callar”) me parece un poco dictatorial. Gracias a Dios, vosotros no decidís quien puede y quien no puede hablar. Dicho esto, los lectores deberían saber que en los últimos años he escrito diversos artículos sobre la pobreza en el mundo, criticando las metodologías utilizadas por las Naciones Unidas o el Banco Mundial. Eso no me convierte, ni mucho menos, en un experto. Ahora bien, supongo que eso me permite leer y escribir sobre el tema de la pobreza con un poco de credibilidad.

messerve1000@gmail.com ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Hurricane ha dit...

Em molesta profundament que critiqueu al catedràtic (repeteixo catedràtic) en ciències econòmiques Xavier Sala i Martín precisament per manca d'estudis científics alhora d'emetre les seves valoracions sobre qualsevol qüestió; i em molesta profundament encara més que ho feu vosaltres que no feu res mes que faltar a la veritat per tal de justificar els vostres prejudicis. Quina barra!

El catedràtic Xavier Sala i Martín, sempre ha dit que pot ser important baixar la temperatura global 1ºC d'aquí a 100 anys, pero que la nostra prioritat AVUI és la gent que mor de fam i sida ARA MATEIX! Es clar, es mes progre creure's les falàcies del Sr. Al Gore, oscaritzat i premi nobel de la pau (honor que comparteix amb d'altres pacífistes de la talla de Rigoberta Menchú -qui promou la revolució indígena contra els blancs- o Henry Kissinger -instigador del cop d'estat de Pinochet- entre altres), que afirma en el seu film que el nivell del mar pujarà 7 metres, cosa que el propi IPCC afirma que el nivell del mar pujarà pel mateix període entre 20 i 50 centímetres...
I ja posats a parlar de ciència, com a ecologista escèptica que soc, et recomano donar una ullada a: http://www.theregister.co.uk/2009/02/25/jstor_climate_report_translation/

Anònim ha dit...

hurricane,
els arguments d'autoritat fan pixar de riure (repeteixo: pixar de riure).

i són de doble tall.
si la cosa va de jerarquies acadèmiques ja pots procedir a fer-me l'onada

convilatà ha dit...

Jo no he dit que la regulació dels bancs hagi resultat insuficient. Jo he dit que la regulació dels bancs ha sigut inútil.

Doctor Infierno ha dit...

Es normal que la opinión de un cantamañanas sea tan valiosa como la de un catedrático. Dejémonos de demagogia barata.

Hurricane ha dit...

"si la cosa va de jerarquies acadèmiques ja pots procedir a fer-me l'onada"... no es tracta d'aixo, jo no soc catedràtica i t'he donat un munt d'arguments en contra dels teus... per mi ho deixarem aquí fins que no me'n rebateixis un de sol amb raonament lògic i dades.
Per favor, no finalitzeu les discusions amb mi, que us confronto amb l'evidència, explicant si et pixes de riure o (no que me la porta molt fluixa) i no adjunteu links que reforçen les teories del lliure mercat i demostren fefaentment que amb els vostres propis arguments ni tant sols podeu raonar més enllà del vostre dogmatisme o sectarisme (i aquí sí que s'empra la paraula sectarisme amb tota la propietat del món)

Andrés Querol Muñoz ha dit...

messerve,

Crec que tot té un límit i tu fa estona que l'has sobrepassat. En tots els anys que fa que Les Cosetes funciona hem vist polèmiques enceses i no es pot dir que ens l'agafem amb paper de fumar. Crec que en aquest debat s'ha mantingut una màniga molt ampla amb determinats comentaris i desqualificacions, i he tractat de portar la qüestió als debats de fons, obviant altres consideracions en alguns casos força lamentables que qui vulgui pot llegir en molts dels missatges aquí deixats.

Crec que amb algunes de les persones hem estat capaços de que un cert debat de continguts es sobreposés al sectarisme, però és evident que aquest no ha estat el cas amb tu. Passar de l'insult a l'amenaça personal com fas en el teu darrer comentari resulta definitivament intolerable.

Per tant, elimino aquest darrer comentari així com tots aquells que introdueixis a partir d'ara.

A la resta, com sempre benvinguts i endavant el debat. Intentaré contestar les vostres idarreres intervencions quan estigui amb millor estat d'ànim que el que ara mateix m'ha deixat aquesta persona.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Darrera intervenció

Bé, atès que la cosa ja no dóna més de sí, finalitzo la meva intervenció en aquest debat amb aquest darrer comentari.

Nois (i noia) entestar-se en repetir les afirmacions com un mantra no pot servir per tapar la manca d'arguments.

Si mireu una mica més amunt, hi ha una entrada meva en que aporto una opinió argumentada sobre els fets en les diferents qüestions nuclears del debat: 1. la gent al llarg de la història s'ha enriquit (en els termes de SiM "té més coses que abans") en sistemes diferents i contraris al capitalisme (feudalisme, capitalisme d'estat planificat...) i per tant "tenir més coses que abans" no és una característica pròpia o exclusiva del capitalisme. 2. la gent s'ha empobrit en moments de creixement del PIB i enriquit en moments de devallada del PIB i viceversa. Allò que ha produït els majors avenços en la vida de la gent no ha estat el creixement econòmic per ell mateix, sinó les polítiques socials i l'establiment de regulacions estatals i convencionals sobre el mercat. 3. Traslladar la responsabilitat de la situació a persones que han actuat en funció d'unes regles del joc marcades des de dalt i que responen a la lògica neocon és una falàcia (a banda de bastant miserable), perquè aquestes persones no han pogut elegir una altra via d'accedir a un habitatge o a un lloc de treball. Per contra, els més rics han aprofitat i aprofiten la seva posició de domini econòmic per a fer-se compensar les pèrdues, cosa que no podem fer la gran majoria.

Cap d'aquestes afirmacions i arguments té resposta en tots els vostres comentaris posteriors, on en comptes d'entrar en la matèria heu optat per enganxar-vos en polèmiques estèrils ("és més creible un catedràtic, un premi nobel o un catedràtic/premi nobel?")per tal de no afrontar els arguments de fons i les dades que desmonten tots els models teòrics (desenvolupats per cert per un catedràtic i premi nobel, i desmentits per d'altres)elevats a dogma per part dels neocons, inclós el personatge central del debat.

Finalment, i per acabar el debat per on l'he començat, si alguna cosa queda clara és que entre ciutadans, catedràtics i premis nobel hi ha diferents perspectives i visions sobre la crisi, les causes i les vies de sortida. El que ningú ha estat capaç d'explicar és per què la televisió pública catalana només dona espai en prime time a un únic personatge i ni tan sols en contrasta les afirmacions.

En parlem, amb qui vulgui, en futures entrades a Les Cosetes.

Salut,

Andrés

Convilatà ha dit...

Jo em pregunto per què la televisió pública catalana dóna espai a professionals sindicals en un programa que, segons paraules textuals dels seus responsables "busca reflectir únicament les formes d'expressar-se dels adolescents estudiants." (missatge enviat per tv3 en resposta a un mail de protesta). El XSiM és catedràtic i el presenten com a catedràtic. En canvi, a TV3, als professionals sindicals els fan passar per innocents estudiants d'institut. Qui està manipulant aquí? De quina part estan els mitjans públics?

Vicenç ha dit...

Sr. Querol,

Permeti'm contradir algunes de les seves falàcies argumentals:

1.- No sempre al llarg de la història la gent s'ha enriquit. Entre el 1500 i l'any 1820, les estimacions d'Agnus Maddison reflexen un creixement per càpita del 0,05% anual de promig (irrellevant a efectes estadístics). Per contra, entre 1820 i 1998 la riquesa per càpita s'ha multiplicat per 8,5.

Al mateix temps, entre 1820 i 1998 la població mundial es multiplicava per 5,5 (entre 1500 i 1820 ho va fer per 2,5).

Fins la revolució industrial, la pràctica totalitat de la poblaicó mundial era pobre; a partir d'aleshores s'assoleix un fort creixement demogràfic (en contra les prediccions de R. Malthus) al temps que es multiplica per 8,5 la riquesa per càpita (més gent i més rics).

Clar que si vtè. creu que es vivia millor durant l'época feudal o l'edat antiga, sens dubte tindrà importants motius per realitzar la seva afirmació...

2.- Sobre la Índia, des de l'any 75 no ha fet mes que reduir en nombre de gent que vivia sota el llindar de la pobresa; especialment a partir dels anys 90. No només la Índia ha experimentat un gran creixement econòmic, sino que, en paral·lel, ha reduït el seu nivell de pobresa.

3.- Sobre la desigualtat. Evidentment, si partim d'una societat 1-1-1-1 (model Cuba dels germans Catro), passar a 1-2-3-1 significa augmentar el coeficient de desigualtat (mesurat mitjançant l'índex Gini); ara bé, aquesta societat està pitjor que estava? Segons el criteri de Paret, no. No hi ha ningú que hi perdi, i algú hi guanya. Per tant, el fet que l'índex de desigualtat hagi augmentat a la Índia (de fet, seria problemàtic afirmar això, hi ha hagut moltes oscil·lacions) no suposa que la gent de la Índia estigui pitjor; la reducció de la pobresa ho desmenteix.

4.- El creixement econòmic pot fonamentar-se en diversos factors. Per exemple, el desenvolupament de les economies comunistes entre 1950-1970 es va fonamentar en l'acumulació de capital; problema, aquest creixement està limitat. Arriba un moment que s'arriba a un punt estacionari (Solow). Per contra, durant la mateixa etapa, el creixement de les economies capitalistes es basava en la productivitat total dels factors (és a dir, la millor eficiència productiva); el resultat ha estat que aquest model ha pogut sostenir-se en el temps.

On vull arribar? Les millores salarials només poden tenir lloc sí hi ha un augment de productivitat. Regular, intervenir, i redistribuir en una economia no productiva l'únic que farà serà impedir el creixement econòmic. Per exemple, les reduccions de jornada i augments de salari durant les dècades dels 50 i 60 van ser possibles perquè l'augment de la productivitat va permetre augmentar la retribució del factor treball. Per altra banda, com a exemple històric que el creixement econòmic no va necessariament lligat amb un estat del benestar tenim l'altre gran periode de creixement de la història de la humanitat: el periode comprés entre 1870 i 1914.

5.- Si s'ha de buscar un denominador comú en les èpoques de major prosperitat de la humanitat ha estat la lliure circulació de factors productius (la globalització).

6.- Precisament la revolució industrial va ser possible perquè es van eliminar regulacions i restriccions al lliure comerç i a la propietat privada, i va ser més efectiva en els mercats més grans (USA) o en aquelles economies que més es van obrir al comerç internacionals (UK, Bèlgica).

Per desgràcia, fora de la recurrent retòrica marxista, Vtè no aporta cap evidència empírica de les bondats d'aquest estat neo-comunista que reclama. La globaliització és, avui en dia, l'eina més potent que milions de persones tenen per abandonar la pobresa. Per desgràcia, seguirà havent-hi pobresa, la diferència entre vtè i jo és que jo crec que el fet que n'hi hagi menys és un fet positiu, mentre que, segons el seu peculiar anàlisi de la desigualtat, el punt òptim seria aquell on tots fossim pobres.

Josep ha dit...

"sala i martin es a l'economia el que Rahola era a la política"

És una llàstima que el nostre sistema política doni com a resultat aquest nivell d'analfabetisme. Et recomano que obris wikipedia,i si saps llegir , ho intentis.

"Sala i Martín está considerado como uno de los máximos expertos mundiales en el tema del crecimiento económico juntamente con Robert Barro, con quién escribió Economic Growth, considerado en la mayoría de universidades como el mejor manual sobre el tema. El ISI Essential Science Indicators (2002) lo situó en el octavo puesto en la clasificación de los mil economistas más citados del mundo durante la década anterior.[2] Otros estudios basados también en citaciones lo sitúan en la posición vigésimo cuarta.[3]

Compara-ho amb Rahola, que la coneixen els catalans o els madrilenys.

Després, si tens una mica de sentit comú, hauries d'estar agrait de que amb els impostos que paguem tots per a mantenir una televisió pública (o sigui, sota vigilància del govern), pugui tenir accés al millor economista català i candidat a premi nobel.

En definitiva, n'hi tant com deu n'hi va posar, per molts impostos que paguem, els que viuen dels altres no espabilaran mai

codic.cat ha dit...

Querol.
M’he tragat tots els teus missatges tot i que em resulta complicat, per la quantitat d’incorreccions, fal·làcies, desqualificacions, contradiccions i argumentacions incorrectes que dónes, perquè volia tenir una visió el màxim d’objectiva sobre tu.

També m’he llegit el teu article en que compares-desacredites al professor Xavier Sala i Martin amb Pilar Rahola i dius coses com aquesta:

“Concretament vaig pillar el moment en que s’autofilmava en el seu apartament americà que, per dir-ho suau, té una decoració coherent amb la línia de vestimenta.”

No sé perquè et creus que tens dret a desacreditar la gent per la seva vestimenta.

Si algú digués que tens polls a la barba i al cabell, i que vesteixes com eduardo manos tijeras per a desacreditar-te, li diria que els gustos són subjectius, i que un atac ad hominem mai atorga la raó a la persona que desqualifica.

Dit això et vull dir el següent:

- has demostrat estar completament desinformat sobre molts temes

- Al contrari que alguns dels teus interlocutors, no has aportat cap link, ni font acreditada per a les teves conclussions, ni l’orígen de les teves dades numèriques

- Crec que no entens, perquè parles amb una creença desinformada de que el socialisme és el millor, i moralment superior a tota la resta, i que el fet de robar als rics i regalar-ho als amics i als pobres us fa més bons. Jo pel contrari penso que robar els diners a algú que treballa 14 hores al dia, i per tant ha guanyat més, i donar-los a una persona que no vol treballar, és de lladres i acomoda als mandrossos.

Personalment penso, que la gent com tu us beneficieu de la gent que treballa i es guanya un sou.

Brameu contra els empresaris, però són ells qui us donen feina. A la pràctica les vostres úniques solucions són “que el papa estat ho arregli” i extorquir els “diabòlics” empresaris.

Els sindicats vau fer una manifestació que es deia “plantem cara a la crisi“.

Aquesta és la vostra manera d’arreglar les coses?.

Dir-li a l’estat que us doni feina?.

Doncs quin gran valor afegit!.

Per a això no feu falta. Per a oferir solucions zero estalvieu les quotes als pobres afiliats.

El que feu vosaltres és robar, i empobrir el país. Viviu dels altres, de qui produeix. Les persones més productives emigren, i la riquesa del país desapareix.

Així que es grava a les classes mitges amb impostos cada cop més alts fins a l’argentinització de l’economia.

T’hauria de fer reflexionar que un partit com el psoe que es proclama d’esquerres ha regalat una carretada de milions als bancs. Diners que surten dels nostres impostos.

Ens treu els diners a particulars i empreses per a regalar-los a empreses privades.

Brama contra ells.



Desincentiveu a la gent que més s’escarrassa i que és més productiva, i que acaba marxant a indrets on amb el seu esforç poden guanyar diners i deixar quelcom als seus fills.

T’agradaria una altra cuba? o una altra rússia? un altre mur de Berlin?. Doncs a milers de milions de persones no.

De fet, la gent fugia de l’alemània comunista. I a la xina i a rússia es morien de gana.

No em molestaria a dir-te totes aquestes coses perquè crec sincerament que no tens ganes de considerar res que no sigui el teu discurs sectari, desinformat i dogmàtic.

Però és que la gent com tu, fanàtica en la seva postura (ho dic per les respostes que has donat), està produint molt de sofriment al món.

El Xavier Sala i Martin té una cosa que tu no tens. Ell ha estudiat molt, molt, molt i ha arribat a la conclusió de que per a eradicar la pobresa el lliure mercat és la millor solució.

Els països pobres volen que els comprem. No volen que els tinguem llàstima i que els donem un 0,7 % que el dictador de torn gasta en armes.

Volen que comprem els seus productes. Volen feina i democràcia.

codic.cat ha dit...

El Xavier Sala i Martin defensa el que defensa perquè vol ajudar al món.

I si cregués que la misèria es pot solucionar d’una altra manera millor, apostaria per aquella manera. Sens dubte. Ell vol millorar les coses, i de fet assessora a diversos països africans que han millorat molt gràcies a la seva ajuda, i que passen de la gent com tu que sou responsables de fer morir de gana a molta gent amb el vostre dogmatisme.

També és membre fundador d’una associació que ajuda al tercer món i ha donat moltíssims diners, encara que ell mai t’ho dirà. En Xavier Sala i Martin trobaràs sempre una persona que t’argumenta les coses.

Ell et donarà dades.

Et mostrarà els estudis de l’evolució en el passat, i fonamentarà les seves conclussions en dades objectives.

I si el convences, recolzarà la teva opció. Tu en canvi actues amb dogmatisme i amb el despreci típic de qui és massa curt, i perdona però no t’ho dic per a ofendre’t sinó com a resultat d’haber llegit part del teu bloc, per a adonar-se que no té raó. Si de veritat volguessis ajudar als altres, t’asseguraries de que tens raó en els teus arguments i estaries disposat a aprendre noves coses, no fos cas que t’equivoquessis.

Jo sóc empresari.

Després de treballar durant anys em vaig hipotecar la casa per a montar una empresa.

Tota la gent que he contractat, amb contadíssimes excepcions, han demostrat nul·les ganes de treballar i d’esforçar-se per a aprendre.

Jo m’he deixat la pell per a pagar-lis un sou, i una formació que no volien (el sou sí que el volien). I amb els meus impostos, concretament un 35% dels beneficis al final d’any, més un 40% del salari brut aprox., un 16% d’IVA sobre serveis oferits per mi, he mantingut tot un sistema abussiu.

Una persona que cobra 900 € nets amb 12 pagues, li costa a l’empresari 1.500 € al mes aprox. (sou + ss).

De veritat et penses que la majoria de la gent genera més de 1.500 € al mes a l’empresari?.

I encara voldràs que es treballi 30 hores amb el mateix sou, o millor, apujant el sou.

Defenses una tirania cap a qui produeix la riquesa.

I no, la riquesa no la creen els braços i les cames d’unes persones zombies teòricament explotades.

La riquesa la crea la persona que té una idea, que aconsegueix el capital, estructura, planifica i crea quelcom, produeix quelcom.

Aquesta persona dóna feina a unes altres persones que sense ell o ella, no tindrien feina. Sembla que moltes d’aquestes persones assalariades semblen incapacitades per a produïr riquesa i només saben queixar-se de que no els donen prou. He escoltat moltes vegades allò de “els empresaris de merda”, dit per gent que mai s’ha esforçat en crear riquesa, però quan entren en una feina diuen “para lo que me pagan hago lo mínimo”.

Així que pensa una cosa:

- Som molts els que no volem els socialisme.

- Guanyar diners no és res dolent. Especular tampoc. Si els teus pares venien fruites al mercat especulaven amb el preu, compraven a 2, venien a 7.

- Si estudio molt molt molt i tinc idees genials que produeixen grans beneficis, no vinguis a robar-me el fruit del meu esforç. Estudia i crea tu si vols i pots.

- Prendre els diners a qui els ha produït és robar, i a la llarga comporta pobresa, perquè ningú vol que li robin. El “pobre” s’acostuma a rebre sense fer res, el “ric” marxa on esforçar-se doni rendiments.

Així que amb les polítiques socialistes només aconseguiu fer més pobre a tothom.

I el “ric” no ha de ser un capitalista. Pot ser una persona rica en idees, com Einstein que va marxar d’Alemanya perquè no li agradava el nazisme i perquè era Jueu.

codic.cat ha dit...

Pensa: els teus plantejaments imposats fan mal a molta gent. Si vols ajudar als altres informa’t, documentat, estudia quelcom més que no sigui Marx o Bakunin.

Quan jo era assalariat tres empreses van actuar malament: dues amb errors en nòmines, una fent fora a una persona injustament. Els sindicats no van moure un dit, i els que jo vaig conèixer, eren persones alliberades que aprofitaven les hores que l’empresari els paga per llei per a destinar-les al sindicat, per tal de viure millor.

Si teniu raó, recolzada amb dades i una solució millor al que hi ha, plantejeu-la i caurà de madur i la gent us seguirà.

Però si només brameu contra un sistema que funciona molt millor que qualsevol dictatura estatista o planificadora central (assessina d’iniciatives), llavors busqueu-vos una feina, o millor creeu una empresa amb els vostres estalvis i doneu feina a altres.

El moviment es demostra caminant.

Si em demostres que crees una empresa amb els teus estalvis i que dónes feina a altres persones i que aguantes cinc anys, escoltaré tot el que m’hagis de dir.

I m’agradaria que responguessis a una pregunta que ja t’han fet: Perquè hi havia tants professionals de les esquerres, i no nois/ies d’institut a l’oikmtns?.

Creus que la manipulació informativa forma part dels recursos als que teniu dret per la vostra (infundada) creença de superioritat moral?.

Amb cada euro que socialitzeu, li esteu prenent a un legítim destinatari. Si el zp agafa el 35% dels meus beneficis, i tinc beneficis perquè m’he estat de moltes coses per a tenir-los, i els destina a afavorir als seus amics (com els rètols caríssims del plan zp) o a regalar-los per a comprar vots, aquests són uns diners que no podran anar a que compri un altre cotxe, o unes altres sabates, o a canviar el parquet, o a un nou vestit o a una nova pàgina web. Cada euro que es socialitza és un euro que deixa de rebre qui fa millor les coses, per passar a ser repartit amb criteris partidistes i sovint corruptes o a gent que és poc productiva.

Jo em guanyo els diners i els gastaré amb seny.

l’estat socialista no se’ls guanya, els pren a la gent que els guanya.

Per tant no sap el que costa guanyar-los i com qualsevol que no sàpiga el que costen les coses, malvaratarà inevitablement. Suposso que a Rahola la critiques per recolzar Israel. El que no entenc és què podries tenir a favor de hamas, que dispara més de 5.000 míssils l’any contra Israel, que empra nens com a carn de canó (nens soldats) i famílies que no ho volen com escuts humans i que assassina a tots els homosexuals, entre moltes d’altres coses que ni a un progre li poden agradar.

I respecte a l’acomiadament lliure quin sentit té que l’empresari li hagi de pagar una compensació al treballador per any treballat?.

És que acàs el tortura?. Que jo sàpiga donar feina a algú és una cosa bona.

Quina lògica té que se li hagi de pagar un acomiadament milionari essent que ja té atur?.

A la pràctica el que passa és que s’acaba:

1) No contractant

2) Utilitzant autònoms

3) Utilitzant ett’s

4) els empresaris s’arruinen amb els acomiadaments si les coses van malament i queden incapacitats per a generar més riquesa en molts anys.



No pots obligar als empresaris a que paguin la festa.



No és res personal. Simplement crec que feu molt mal a molta gent i conduiu a la pobresa a societats productives i emergents, mentiu, reprimiu i insulteu perquè us creieu moralment superiors.

I per cert, en Bill Gates, igual que Steve Jobs o els nois de google i tants d’altres van començar en un garatge amb molt de talent personal i hores. Estic segur que en un gulag o en un socialisme de partido no s’hagués pogut crear res d’això. És mèrit d’ells i no crec que estigui bé sagnar-los precissament per haber-se esforçat.