25 de maig 2009

frau a l'escola concertada

L'associació de Joves Estudiants de Catalunya ha editat un vídeo en que recull la conversa telèfonica en que una escola autodefinida com "catòlica" i concertada informa a una mare per telèfon de les condicions del centre, les més substancials de les quals suposen un flagrant incompliment de la normativa, i sobretot dels drets d'estudiants i pares.

Conciutadans de PSC i ERC: encara em resulta impossible d'entendre que impulseu una Llei d'Educació de Catalunya com aquesta.

No a la LEC!


22 de maig 2009

Patronal: "porque yo lo valgo"


"Segons un informe fet pel Gabinet Tècnic Confederal de CCOO, a partir de les dades que proporciona la Comissió Nacional del Mercat de Valors, en els sis primers mesos del 2008 una mostra de 176 empreses havien declarat una lleugera caiguda (-1'5%) en el seu nivell de beneficis respecte el mateix període de l'any anterior. A pesar d'aquesta contracció i sobre tot d'unes perspectives econòmiques dolentes, es van distribuir entre els seus accionistes un terç dels beneficis obtinguts (un 20% més) en lloc de destinar-se a millorar la fortalesa financera de les empreses, així com la seva capacitat d'inversió i d'ocupació"

Situació i estadístiques de l'economia catalana 2008
Centre d'Estudis i Recerca Sindicals de CCOO de Catalunya

Sí, efectivament, es tracta de la mateixa gent que ara reclama moderació dels salaris i abaratiment de l'acomiadament per poder afrontar la crisi...

Toxo: Iniciativas sindicales para un escenario de crisis


Pengem l'enllaç a la conferència del Secretari General de CCOO d'Espanya al Club Segle XXI, i en recomanem la lectura als amics i amigues que visiten Les Cosetes.

19 de maig 2009

Per què voto ICV?


... i perquè no voto PSC o ERC

Doncs per coses com aquesta (molt bé Herrera!):


La Vanguardia

El PSOE rompe el pacto alcanzado con CiU para una reforma laboral

Los socialistas argumentan que la federación hace una interpretación sesgada del acuerdo cerrado ayer después de que IU-ICV amenace con retirar su apoyo



19/05/2009 Actualizada a las 13:54h Política


Madrid. (Agencias).- El PSOE rechazará en el Congreso la enmienda que pactó ayer con CiU para impulsar la reforma laboral porque cree que los nacionalistas catalanes han hecho una interpretación "sesgada" del texto, que cuestiona el diálogo social, y no tiene nada que ver con la postura del Gobierno.

Jesús Membrado, portavoz de Trabajo del grupo socialista, ha comparecido ante los medios para explicar por qué el PSOE no va a apoyar a CiU en esta iniciativa, una decisión que ha tomado poco después de que IU e ICV le advirtieran de que romperían todos los compromisos adquiridos con ellos sobre el mercado de trabajo si no retiraba la resolución.


La resolución, cuyo texto "es muy medido", según Membrado, no así la interpretación, que ha sido "muy desmedida", establecía la ampliación de la cobertura por desempleo, acabar con la dualidad entre la contratación temporal y la indefinida, flexibilizar la negociación colectiva y permitir al sector privado intervenir en la recolocación de los parados.


Para el PSOE, lo que ha hecho CiU es intentar llevarse "el ascua a su sardina", en un tema muy complejo, que es la "piedra angular" del diálogo social y la interpretación "escorada" que ha hecho podía precisamente cuestionar el diálogo social.


Cuando ayer el portavoz adjunto de CiU Josep Sánchez Llibre dio explicaciones sobre la enmienda consensuada con los socialistas, dijo que para su partido los puntos que se planteaban promovían una reforma del mercado de trabajo.


Sánchez Llibre ha señalado que se trataba de una declaración política de intenciones porque evidentemente tenía que negociarse en el marco del diálogo social.


Para Membrado el texto de la resolución no entraña problema alguno y es "suficientemente claro", pero CiU, ha insistido, ha hecho una lectura que lo "desvirtúa" y, por este motivo, el PSOE quiere que no haya ninguna duda de que el Gobierno "no va a entrar en ninguna reforma laboral".


Duran: "Zapatero es prisionero de los sindicatos"<p>

El secretario general de CiU y portavoz en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, lamentó que el PSOE haya retirado el apoyo a la enmienda y achacó la "marcha atrás" de los socialistas a que Zapatero "es prisionero de los sindicatos".


En una rueda de prensa en la Cámara Baja, Duran detalló que el portavoz del grupo socialista, José Antonio Alonso, le comunicó esta mañana la retirada de la enmienda Según Duran, Alonso atribuyó la responsabilidad de lo ocurrido a su propio partido. Por eso, a CiU le sorprende la versión ofrecida por Membrado.


Duran recalcó que CiU perseguía un objetivo "loable" como acabar con la dualidad de los contratos y evitar perjuicios para los trabajadores jóvenes, y negó que su propuesta recogiera reivindicaciones de la patronal, ya que no abogaba ni por un despido más barato ni por un contrato sin indemnización.


Hizo hincapié en que la redacción acordada hacía una referencia expresa a un "acuerdo social". "No nos olvidábamos ni de sindicatos ni de empresarios", agregó. Eso sí, puntualizó que para "abordar unos problemas estructurales" como los que, a su juicio, padece el mercado laboral, hay que "plantearse reformas".


En cualquier caso, quiso dejar claro que esta discrepancia "no altera los compromisos dados" y que el resto de textos acordados entre PSOE y CiU se mantienen. "El PSOE sabe que habla con una fuerza fiable", afirmó. El debate sobre las propuestas de resolución, derivadas del debate sobre el estado de la nación, se celebra esta tarde.



17 de maig 2009

el sindicalisme té projecte

El sindicalisme europeu ha dut a terme aquests dies una forta mobilització conjunta en cinc grans capitals europees. En un moment de clara atomització i desmobilització de l'esquerra política i social, el sindicalisme es consolida com l'únic moviment social amb capacitat per a plantejar una agenda europea i global sustentada per una mobilització massiva.

La falsa crisi sindical

El quadre que presideix aquestes línies mostra l'evolució de l'afiliació a CCOO de Catalunya en la darrera dècada. La cotització mitja mensual ha crescut de 116.436 quote l'any 1998 a 179.112 el 2008, en l'actualitat supera abastament les 180.000 quotes mensuals. O dit d'altra manera, l'afiliació a CCOO de Catalunya s'ha incrementat en un 65% en els darrers deu anys, essent el sindicat que més creix amb diferència en l'àmbit català. Pel que fa a les eleccions sindicals, CCOO ha passat de comptar amb 22.646 delegades i delegats d'empresa l'any 2003 a 25.964 al final del període de càlcul de 2005, consolidant-se també en aquest camp com la primera força sindical catalana.

Aquest impressionant creixement de CCOO en la darrera dècada s'ha basat en la sindicalització de sectors tradicionals amb poca implantació sindical i dels nous sectors nascuts arran dels profunds canvis tecnològics i empresarials. Els col·lectius on més ha crescut CCOO han estat dones, joves, treballadors estrangers i treballadors de petites i mitjanes empreses.

En definitiva, el discurs publicitari d'un sindicalisme acorralat en la gran indústria i els serveis públics, en el que no troben aixopluc els treballadors i treballadores més precaris, més qualificats o situats en la perifèria del teixit empresarial resulta contundentment desmentit per les xifres crues.


El sindicalisme venç a la nova empresa

La tesi neocon sobre la crisi sindical parteix d'un raonament nítid: el sindicalisme modern ha trobat el seu bressol en la gran empresa fordista: treballadors industrials, concentrats en un mateix centre de treball, amb iguals condicions de treball que cobren d'un mateix CIF. La terciarització de l'economia i l'evolució de l'empresa globalitzada "en xarxa" (en que un únic producte s'elabora mitjançant una munió d'empreses que treballen en diferents parts del món, amb personalitats jurídiques diferents, amb propietats constantment canviants, amb fortes diferències i desigualtats salarials) condemnaria al sindicalisme a un reducte "d'aristocràcia obrera" decreixent de treballadors indústrials i dels grans serveis públics. Les noves generacions de treballadors, socialitzades laboralment en l'individualització del treball i el campi qui pugui trobarien en la competència individual la forma de progressió social, versus una acció col·lectiva cada cop més envellida i corporativista.

D'altra banda, els vells aparells del sindicalisme de l'estat-nació resultarien impotents davant uns empresaris que circulen sense traves per les autopistes mundials.

Cap d'aquestes previsons s'ha acomplert. Avui el sindicalisme general triomfa abastament sobre el corporatiu, precisament perquè és el que millor respon a una vida laboral canviant i pot organitzar la solidaritat entre les diferents empreses que participen d'un mateix procés productiu. Les noves fornades de treballadores i treballadors s'incorporen en el sindicalisme com la millor via de millora de les seves condicions de treball i de vida. Avui els múltiples centres de decisió empresarial i econòmica troben davant seu representants sindicals que plantegen negociacions basades en la mobilització obrera. Representants sindicals cada cop millor formats i preparats, d'altra banda.

L'agent social global

Just en el moment en que els ecos de Porto Alegre s'apagaven en un mar de desorientacions, el moviment sindical sorprenia al món amb el naixament de la Confederació Sindical Internacional. El segle XXI ha començat amb la creació de la major internacional obrera de la història, mai el moviment sindical mundial havia comptat amb un instrument tan potent i global. En paral·lel, la Confederació Europea de Sindicats ha experiementat un significatiu creixement dels seus membre i augmenta les seves competències i capacitat de mobilització.

Per què el sindicalisme avança allà on l'esquerra política i social retrocedeix? Perquè té un projecte clar per afrontar els canvis: teixir més cooperació a la base: entre treballadors de la mateixa empresa i d'empreses diferents i teixir més cooperació per dalt, evolucionant cap a una acció unitària d'abast europeu i mundial.

L'esquerra política i els nous moviments socials, malalts de posmodernitat, han mirat de reüll i per sobre de l'espatlla el vell sindicalisme, convençuts que en l'era d'internet i la "pèrdua de centralitat del treball", les identitats cleenex s'imposarien. Avui acabada la festa del creixement econòmic i les xarxes antiglobalització, els "mileuristes" tornen a ser "treballadors", les xarxes s'han quedat sense nòduls, l'esquerra política es veu mancada d'oxigen electoral i de projecte polític. Enmig de les cendres, el moviment sindical encara els nous reptes amb pas ferm, amb el pas lent i constant de les marxes obreres.