3 de juny 2009

El malic català a Europa

Catalunya és diferent a la resta d'Espanya. També en les eleccions al Parlament Europeu. En l'àmbit espanyol, aquestes eleccions estan sent absolutament maltractades per PSOE i PP fins a fer-les esdevenir un plebiscit a Zapatero. A Catalunya, els més europeistes, de tots els europeistes que es fan i es desfan no cauríem mai tan baix. Bé, CiU sí que intenta dibuixar aquestes eleccions com un referèndum al tripartit, però la cosa no sembla que qualli. Un altre dia en parlem.

A Catalunya no maltractaríem ni desvirtuaríem unes eleccions tant trascendentals com les que afrontem convertint-les en la segona volta de les eleccions generals. No. Aquí hem decidit convertir-les en una "segona volta" dels nostres propis fantasmes: la immersió lingüística a les escoles, el finançament, les seleccions esportives...

Ara imaginem-nos els eurodiputats catalans adreçant-se als seus colegues alemanys, txecs, holandesos o romanesos parlant d'aquestes qüestions. M'hi jugo un sopar que als 10 minuts els que no estarien mirant-se el rellotge, estarien agafant posat de migdiada dissimulada. Exactament igual que farien els eurodiputats catalans si els seus col·legues txecs els hi expliquessin la seva vida.

La construcció de l'Europa dels pobles no es liderarà mai des de la mera agregació de perspectives auto-cèntriques, sinó des de la capacitat de plantejar fites compartides que donin resposta als problemes de cadascú, o a les expressions particulars dels problemes comú. I sembla que la política catalana prefereix l'obsessió pel malic propi a l'ambició de construir lideratge.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Llombrígol o melic. No malic.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

gràcies, anònim