10 de jul. 2009

Èxit sindical en el diàleg social


Finalment, CEOE anuncia que retira els seus dos condicionant per al diàleg social: abaratiment de l'acomiadament i de les quotes a la Seguretat Social. Després de mesos d'una potent ofensiva de la patronal i la dreta, abastament suportada per la major part de poders mediàtics, la fermesa sindical en relació a que el necessari pacte social davant la crisi no pot passar per degradar les condicions de treball ha donat resultats.


El discurs patronal sempre ha estat trampós: si cada treballador surt més econòmic les empreses contractaran més persones. És trampós perquè les empreses no contracten més o menys en funció del cost d'acomiadament i la Seguretat Social, sinó en funció de les seves necessitats de mà d'obra. Si una fàbrica de cotxes ven menys cotxes, necessita produir-ne menys i no contractarà treballadors que no necessita per molt econòmics que surtin. Això sí: si els treballadors estem en situació més vulnerable consumim menys i comprem menys cotxes que és el que ara cal per reactivar l'economia (qui diu cotxes diu entrades pel teatre, pis, roba...). Per contra, la degradació dels drets laborals suposa aprofondir en el model "d'agafa els diners i corre" que ens ha portat on estem: en la pitjor crisi econòmica que les generacions actuals hem viscut.


Certament, el Govern central havia assumit compromissos de fermesa davant el xantatge patronal. I certament el govern central ha tingut en diverses ocasions temptacions de fallar als seus compromissos si no fos per les pressions sindicals i de l'esquerra política, en concret ICV i IU. Durant tots aquests mesos d'ofensiva de la dreta política i econòmica, el sindicalisme aha mostrat musculatura i mobilització continuada. Des de la Jornada Mundial pel Treball Digne d'octubre de 2008, la mobilització ha estat continuada i creixent. La darrera expressió la manifestació dels sectors metal·lúrgics conjunta de CCOO i UGT d'aquesta setmana a Barcelona.


La fermesa sindical, i la seva capacitat de resistència davant la forta presió exercida durant tots aquests mesos, permet ressituar el diàleg social on des del principi havia d'estar: en les mesures de reactivació econòmica i protecció social. Aquest primer avenç obre les portes de la negociació, ara caldrà mantenir la capacitat propositiva i mobilitzadora per a que aquesta negociació suposi el disseny d'una estratègia anticrisi basat en la modernització econòmica i els compromisos de les empreses d'assumir les seves responsabilitats socials i ambientals com les millors bases sobre les que sustentar una transició de la nostra economia que ens permeti sortir de la crisi en millors condicions de futur.