13 de jul. 2009

Nou finançament: qüestió de democràcia



Sembla que la cosa del finançament s'aclareix. Apunts:

1. Catalunya ha assolit els objectius polítics fixats a l'Estatut. Els objectius que la societat democràticament vàrem determinar, no la lectura esbiaxada que alguns que van votar en contra d'aquests objectius han intentat instrumentalitzar posteriorment. En primer lloc, l'increment de l'inversió pública de l'estat a Catalunya per reconduir una situació d'anys d'abandonament. Curiosament els anys d'un govern nacionalista format per una coalició de dretes que a l'hora era sòcia de referència a Madrid.

En segon lloc un sistema de finançament que aportés oxigen a una administració autonòmica ofegada a l'hora de prestar els serveis a la ciutadania sobre els que té competència. En tercer lloc, una major capacitat de recaptació i gestió de tributs, amb la necessària coordinació fiscal amb l'administració central. En quart lloc un sistema just i dinàmic, que acabés amb la injustificable perversió que qui més aporta a la solidaritat quedi en pitjor situació que els receptors, i que permetés la seva revisió periòdica per adaptar el sistema als canvis socials, demogràfics i econòmics.

2. L'objectiu políticament més delicat: un sistema de bilateralitat en la negociació entre la Generalitat i el Govern de l'Estat. Bilateralitat no és autisme, i evidentment la resta de governs autonòmics a qui afectava el model han fet sentir la seva veu, els seus interessos i les seves pressions. A hores d'ara ningú pot negar que la negociació era entre el govern català i el central, que a l'hora ha hagut de fer equilibris amb la resta de governs autonòmics del règim general.

3. Catalunya ha liderat le revisió del sistema de finançament autonòmic més profunda i ambiciosa des de la transició. Les pautes que regeixen el nou model espanyol van nèixer al Parlament català, i s'han imposat perquè eren justes i raonables. Certament, el cinisme demagògic de la dreta i una part de l'esquerra espanyoles, sumats a una llarga llista de despròposits de les forces nacionalistes catalanes per satisfer els baixos instints de les respectives parròquies, han comportat un alt preu polític i social. Ben segur que vist amb perspectiva l'aventura valia la pena, ben segur que la podríem haver tirat endavant amb més intel·ligència. I ben segur que ens n'hem sortit.

4. El govern d'esquerres ha impulsat també en aquest cas la regeneració democràtica. Front a la lògica del peix al cove per part d'un president-partit-país (tot remenat i regat amb aromes de Montserrat) pastelejada a les sales dels hotels, la lògica d'un Parlament democràtic que acorda una proposta àmpliament consensuada, la trasllada i negocia a les Corts espanyoles i la sotmet a referèndum popular. I negocia amb intel·ligència i fermesa la seva concreció.

5. Ara el repte del Govern d'esquerres és convertir el finançament en millors i nous drets per a la ciutadania. Podem reduir les llistes d'espera a la sanitat, crear un veritable Sistema Públic de Dependència, donar compliment al dret a la Renda Bàsica Garantida que preveu l'Estatut, millorar el finançament de l'educació pública... o podem gastar els diners en obres faraòniques i eliminació d'impostos als més rics.

Ara ve quan el Govern demostra (o no) que és d'esquerres.

1 comentari:

lejarza ha dit...

Castells ficha a Cuatrecasas picapleitos de Catalunya :

La Generalitat de Catalunya ha decidido ampliar su conocimiento sobre la regulación de la Unión Europea en torno al Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA). El Departamento de Economía y Finanzas, que dirige Antoni Castells, ha adjudicado al bufete Cuatrecasas Gonçalves Pereira un contrato de servicios.
El contrato adjudicado por 34.800 euros €, recae en uno de los cuatro grandes despachos de picapleitos de Catalunya.

Regulación del IVA
1. La nueva financiación, aprobada ayer por el Consejo de Política Fiscal y Financiera, eleva la participación de las comunidades autónomas en la recaudación del IVA, que pasa del 35% al 50%. También eleva su capacidad normativa sobre este y otros tributos “en la medida de lo posible”.

2. El texto presentado por Salgado recuerda que las normativas comunitarias imponen “restricciones claras” a las competencias de los estados miembros de la Unión Europea “e impiden la distribución interna de esas competencias”. Aún así, ve posible “trabajar con las instituciones de la UE para que las normas se flexibilicen.

3. Cataluña, junto a otras autonomías, ya hizo uso del recargo del Impuesto sobre Determinados Hidrocarburos, conocido como céntimo sanitario. En mayo de 2008, Bruselas consideró que el tributo no se atiene a la normativa ni al espíritu de la armonización de los impuestos sobre hidrocarburos en la UE.

4. En cuanto al IVA, Bruselas señaló ya en 2007 que es “imprescindible una simplificación y una racionalización de la estructura actual de los tipos del IVA”. La voluntad de la Unión es avanzar hacia una armonización de los tributos para que el pago de los mismos no altere el funcionamiento del mercado.

5. España se encuentra en la franja baja del IVA entre los países de la Unión. Según un estudio de Landwell-PwC, el tipo general, del 16%, es el tercero más bajo de los Veintisiete, sólo superado por los de Luxemburgo y Chipre, fijados en el 15%. La UE no permite bajar de ese porcentaje.