22 de jul. 2009

retallar la seguretat social és agreujar la crisi

"A raíz de la contracción del crédito y la crisis de liquidez, se estableció otro mecanismo de transmisión de las finanzas hacia la esfera de la economía real, el cual se apoya en el efecto riqueza.


Este efecto remite a la relación que se va construyendo entre la representación que tiene una persona de su riqueza futura a través de su patrimonio presente, y su comportamiento de ahorro. En estas condiciones, cualquier aumento del patrimonio neto se percibe como un enriquecimiento neto y conduce a un aumento neto del consumo. En cambio, cualquier disminución del patrimonio aparece como un empobrecimiento que lleva a incrementar el ahorro (para rehacer el patrimonio) y a reducir el consumo.


Sin embargo, hay un punto que raras veces se cita en el análisis de este efecto riqueza: el impacto de los sistemas sociales y de las reformas que los afectan. Los sistemas de protección contra los riesgos de enfermedad o desempleo, así como los sistemas de jubilaciones, equivalen a un patrimonio colectivo que brinda a los actores individuales un seguro sobre recursos o prestaciones. Si se aumentan las prestaciones, se brinda a los actores un suplemento de riqueza. A la inversa, si se realizan reformas neoliberales que reducen las prestaciones, entonces se destruye parte del patrimonio colectivo y se insta a los actores a aumentar su ahorro en detrimento de su consumo.


Se ha subestimado mucho el impacto recesivo de las reformas neoliberales de los sistemas de salud, jubilación y desempleo, en la coyuntura económica. Esta es la razón por la que países que han mantenido sus sistemas sociales con base en la repartición se hayan visto menos afectados por este efecto riqueza".


Jacques Sapir
El nuevo rostro de la crisis a Le Monde Diplomatique Juliol 2009


Lamentablement sembla que ni el governador del Banc d'Espanya ni els dirigents patronals llegeixen Le Monde Diplomatique...

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira-te'l! Què en deu estar de content, ara que els han untat fins al coll! Surt a compte, no, aixo de dir sí bwana al finançament no?

Ah, éreu els que rajaveu de subvencionetes de Joventut a la Intersindical-CSC, no?

Quina barra, desgraciats.

Sandokan ha dit...

Anònim, et refereixes a això?

http://www.directe.cat/acn/el-govern-subvenciona-ugt-i-ccoo-perque-impulsin-projectes-de-millora-de-les-condicions-la

És que sempre surt a compte ser dòcil, eh?

Tot i que, per molts milions d'euros que els hi regalin, no sé si seran capaços d'impulsar "projectes de millora de les condicions laborals dels treballadors", perquè en tenen ben poca pràctica!

Potser, per corregir-ho, l'any que ve els hauran de donar un milionet més i així anar sumant...

la ministra fistra ha dit...

Echale!!!

en que gastaran tanto dinero?
se les tendria que enviar a la inspección de trabajo a estos también, grocs!!!

Andrés Querol Muñoz ha dit...

nois, que encara que ho feu anònim es veu el llautó

Anònim ha dit...

ja es pot veure el que vulguis, capullo, que tots tenim clares les nostres preferències, però que el llautó se't vegi per ser un hipòcrita, un venut, un demagog i un espanyol això sí que t'hauria de fer vergonya.

Que des que "milites" i putineges pels puestus que tothom et vol trencar la cara home. L'estrany és que encara no ho hagin fet.

Vas sortir de la UAB massa ben parat, tu.

Anònim ha dit...

Bé, deixant de banda els comentaris que parlen de quelcom que no té res a veure amb l'entrada del Sr. Querol, s'ha de dir que Le Monde Diplomatique porta tota la vida equivocant-se, tot i el llenguatge críptic que fa servir normalment per a dissimular.

Si es redueixen les cotitzacions no es destrueix cap patrimoni (el que ja s'ha cotitzat, cotitzat està). El que es fa és evitar que es destrueixin activitats empresarials (el que sí suposa una destrucció de patrimoni).

La mare dels ous de l'economia som els professionals liberals i les pimes. Entre la baixa productivitat que hi ha a aquest país i la sagnia constant d'impostos i cotitzacions s'està liquidant la gallina de la que viuen funcionaris, treballadors assalariats i organismes diversos, com ara els sindicats.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Anònim agressiu,

D'entrada dir-te que la teva intervenció compleix tots els requisits per a ser eliminada, no obstant crec que em va bé per a fer alguna reflexió:

1. és possible que "tothom" em vulgui trencar la cara des de que milito, en tot cas això passa perquè he militat en organitzacions i amb companys que donen la cara. Sempre he militat en organitzacions on defugir la responsabilitat per les pròpies paraules o accions emparant-se en l'anonimat era considerat un acte de covardia.

2. en més d'una dècada de militància he tingut ocasió de trobar-me amb persones que volen "trencar-li la cara" a algú altre. Sempre, sense excepció, es tracta de persones amb problemes de digestió: gent que degut a la seva incapacitat per a fer valer les seves idees en un debat obert i de continguts, processen la frustració en forma de ràbia i violència contra aquells que expressen opcions diferents. El territori de la ràbia i la violència comença on acaben els arguments i la raó.

3.com que ja portem uns anyets de militància, el terme "venut" o "hipòcrita" tampoc resulta totalment novedós. Resulta un exercici molt aclaridor comprobar quin ha estat l'itinerari professional o polític d'algunes de les persones que en els temps que donàvem guerra per la UAB utilitzaven profusament aquest tipus d'adjectius.

Certament, actuar des de l'anonimat és una bona precaució per evitar que aquesta proba del cotó fluix amb un mateix.

Andrés Querol Muñoz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Esperant als bàrbars ha dit...

Cuyongs Andrés, quines amistats!

Per un dia que et fots la fardada de punxar el Le Monde Diplomatique i mira com et tracten.

A mi m'avorreix, el diari aquest. És molt car i sempre s'estan queixant.

Per cert, que definitivament serem veïns. Si ve gent a trencar-te la cara m'avises, que aniré a fer una sentada jipi davant la teva porta.

Si em peguen a mi també anirem a fer unes copes pel barri. Pagaràs tu, cabrón.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Anònim 2: la riquesa de les nacions és el treball. Menysprear el treball com un factor parasitari de la propietat, és la clau de volta de la mentalitat que ens ha portat a l'actual crisi

Andrés Querol Muñoz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

El cacau mental prové de llegir Le Monde Diplomatique i creure's el que s'hi diu passats els 20 anys, 25 a tot estirar. Treballar no es pas fer parasitisme de la propietat (frase feta per demés extemporània), però fer veure que es treballa, quan en realitat només es fa bullir l'olla a costa dels qui sí que ho fan, és fer parasitisme de la societat.

Qui enceta una activitat professional o productiva no ho fa només per enriquir-se. Ho fa generalment per mantenir la família d'una manera lliure. Aquest tipus d'esperit és el que porta la societat cap avant. Hi ha un filoparasitisme extés que proposa, des de sempre, menystenir les activitats lliures i enaltir les subordinades. Hi ha un filoparasitisme, com el de Le Monde Diplomatique (la major parts dels opinadors del qual viuen de diversos eraris públics), que propugna una superioritat ètica dels qui no han tingut empenta.

Es ben bé al contrari, des dels fenicis fins avui.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Esperant els bàrbars,

ja veus que no cal esperar més. Primer de tot mola que serem veïns.

És ben certa la teva crítica al LMD, de fet jo em veig obligat a llegir-lo senzillament perquè encara no em sento intel·lectualment prou entrenat per publicacions de més nivell, com el 3r 2a.

pel que fa als amables visitants d'aquest bloc, no te'n fumi's que són amistats compartides.

Gràcies per l'oferiment de martiri, però si has de venir a casa ja trobarem un lloc més adient per seure. Demà aniré a per una ampolla de manzanilla gadità perquè vagi refrescant a la nevera

Anònim ha dit...

Que bé que et conserves, Andrés.

A mi fa anys que ningú em diu hipòcrita, venut (o 'vengut', com deia la pintada), demagog i espanyol. Ai, quina enveja. Em sentiria rejovenir de cop.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Pel que està vist, de l'erari públic viuen prioritàriament "empresaris amb empenta" amb una diferència essencial respecte les persones que treballen per les administracions: les segones cobren un salari pel seu treball, el primers xuclen recursos públics a canvi de no res.

Aix anònim, quins temps aquells en que per insultar-nos anònimament calia comprar un pot d'esprai i anar a fer pintades a la porta del local en hores intempestives... fins i tot els "autèntics" se'ns estan aburgesant: casun la globalització