18 de set. 2009

Álvarez (UGT) i la transparència dels recursos públics


Avui Josep Cuní ha entrevistat als matins el company Josep M Álvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya. Com és habitual, la primera pregunta que en Cuní ha traslladat al convidat ha estat la "Pregunta del dia", avui marcada per l'afer Millet o Els Fets de Palu Reloaded: "Hi hauria d'haver més control de les subvencions públiques?", la resposta d'en Josep M Álvarez ha estat afirmativa. Álvarez considera així mateix que hauria d'incrementar-se el control de les adminsitracions sobre el bons ús de les subvencions que atorguen.

Aquesta resposta per part del màxim responsable de la UGT catalana resulta esperançadora en relació a la necessitat de millorar la transparència dels recursos que les administracions públiques aporten a sindicats i organitzacions patronals. Des de fa anys, CCOO de Catalunya defensa la necessitat que el Govern de la Generalitat publiqui anualment les subvencions, convenis, i qualsevol altre flux pels quals els agents socials obtenen fons públics. Així mateix CCOO proposa que sigui obligatori per patronals i sindicats la presentació dels balanços anuals auditats davant de la Sindicatura de Comptes, per al seu control públic. De fet, CCOO de Catalunya ja presenta els seus comptes cada any a la Sindicatura de manera voluntària.

Fins al moment, tant UGT com el Govern de la Generalitat es resisteixen a la proposta de Comisions. Potser l'afer Millet tindrà un efecte positiu per avançar en aquesta qüestió.

2 comentaris:

Aritz ha dit...

També estaría bé que les subvencions a sindicats no estiguessin tan lligades als delegats sindicals, ja que d'aquesta manera, els que no gaudim de contractes de més de 6 mesos podríem tenir quelcom a dir, que poguem reclamar les nostres hores de sindicat independentment del delegat, etc...

Què en dius?

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Hola Aritz,

És interessant això que planteges, a veure:

1. a les eleccions sindicals votem tots els treballadors amb 1 mes d'antiguitat a l'empresa per tant per aquesta banda ja tenim "quelcom a dir".

2. Amb això de reclamar "les nostres hores de sindicat independentment del delegat" no sé ben bé a què et refereixes.

3. El que sí que és cert és que la precarietat suposa un greu obstacle a la participació real, més enllà de la legalment possible: si estic de pas a l'empresa quin interès puc tenir en implicar-me (per exemple votant o presentant-me a les eleccions sindicals) en quelcom que quan doni resultats jo ja estaré fora? Aquest és al meu entendre el probleme de fons, no les subvencions que d'altra banda en el cas de CCOO suposen una part molt petita dels ingressos per acció sindical.

4. Un altre tema diferent és el de com graduem el nivell de representativitat de les diferents opcions sindicals, la qual cosa és important per a determinar el grau de relació amb les administracions, però sobretot per una cosa molt més essencial: determinar quines organitzacions sindicals estan legitimades per a negociar i acordar els convenis col·lectius. És evident que qui ha de decidir quins sindicats i en quina mesura representen els treballadors som els propis treballadors, i l'indicador més clar són els resultats en les eleccions sindicals. L'alternativa quina podria ser? El volum d'afiliació? Aquesta opció beneficiaria molt més a CCOO, per exemple, però sembla menys viable.

5. Però sobretot el que no pot ser és que s'assignin des del poder subvencions a organitzacions sindicals sense criteris clars de representativitat. A la pràctica això és equivalent a que el partit que ocupa el govern utilitzi recursos públics per tal d'afavorir o perjudicar opcions sindicals en funció del seu interès partidista, com fa per exemple la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Això no beneficia treballadors en precari, això perjudica al conjunt de treballadors en tant que usurpa el nostre dret a decidir quins són els nostres representants i constitueix un gravíssim frau democràtic impropi del nostre país i de la nostra societat.