8 de set. 2009

Estimat Raval

"La puta pobre al portal, la puta rica al rosal
y el avaro a sus divisas"
Joan Manel Serrat
Fiesta

He viscut al Raval durant més de dos anys. Vaig deixar-hi de viure contra la meva voluntat, i vaig haver de marxar-hi obligat per l'evolució del mercat de lloguer, no pas per la prostitució, la delinqüència (exceptuant la delinqüència immobiliaria i hotelera, és clar), ni les farres dels guiris. De la qual cosa es dedueix fàcilment que molta altra gent amb més quartos que no pas jo tenia ganes de viure-hi. Masoques? Potser sí.

Des de la perspectiva de la meva vivència ravalera, avui veig l'enèssima polèmica sobre el Raval propiciada por un reportatge indigne d'El País, seguit per un debat polític i mediàtic més indigne encara. Coses:

1. El Raval que jo vaig conèixer era un barri assetjat per l'especulació i un pla municipal de neteja de cara. De cara i de cares, en tant que la "remodelació" del Raval implicava el desallotjament i substitució de la major part de la gent que hi vivia.

2. La fracassada remodelació del barri tenia un objectiu central sense cap relació amb la qualitat de vida dels veïns: utilitzarar el barri per esponjar el saturat parc temàtic per a guiris en que s'ha convertit Ciutat Vella. Una operació planificada territorialment com un assetjament militar; a la banda de muntanya la remodelació del Raval Nord, un triangle amb tres vèrtex: Pça. Universitat, Pça. Catalunya i el pol museístic de la Pça. dels Àngels (MACBA+CCCB més Facultat de Lletres de la UB). Un simple passeig farà adonar al ciutadà curiós de l'abismal diferència del paissatge urbà i humà entre aquest triangle i la resta del Barri. Una ullada als classificats d'anuncis immobiliaris també ajudarà. Per mar, amb l'arribada de més creuers turístics. I entre mar i muntanya un eix de conexió: una nova Rambla vorejada d'hotels, comerços per turistes i habitatges caríssims, que completaria la triada formada per Via Laietana (amb les futures voreres ampliades) i les saturadíssimes Rambles de tota la vida.

3. En el país dels impostos baixos que només paguen els que no tenen prou diners per evadir, les operacions de "remodelació" es financien amb les plusvàlues del sòl. Un sòl que es revaloritzaria degut a la "remodelació" fent pujar els preus (si no, no hi ha plusvàlua) i expulsant als veïns que ja no puguin pagar. En els casos en que algun intransigent s'emparés en un lloguer "de renda antiga", una empenteta en forma de mobbing immobiliari acabaria de forçar l'actitud col·laboradora. Nous veïns, més macos i elegants substituirien els antics. Nous comerços adreçats a guiris substituirien els comerços propis d'un barri viu. A veure qui és el guapu que troba un súper o una fruiteria al Gòtic, doncs aquest era el futur del Raval.

4. L'operació ha fracassat. La Rambla del Raval no ha estat el passeig somiat. Sí ha tingut un efecte positiu: ha obert un espai en un barri laberíntic, tot i la sensació d'espai permanentment en obres. Avis prenent el sol, nens jugant i veïns fent-la petar. Res a veure amb l'horror estressant de les Rambles. Pisos que no s'han venut, locals comercials on no s'hi han instal·lat les firmes esperades. El Raval finalment no ha assumit el seu destí.

5. La frustració requereix algú amb qui desfogar-se, i li ha tocat a les pobres putes pobres. És una vergonya per a tots nosaltres el tractament inhumà que estan rebent les prostitutes en aquest debat. Davant les fotos publicades a El País cap mitjà (inclós el progre País), ni l'Alcalde, ni la regidora Escarp... ha mostrat la seva preocupació per les condicions en que aquestes dones es veuen obligades a exercir la prostitució. Senzillament l'indignació és perquè no hi ha manera d'expulsar-les perquè no espatllin la postal. És una vergonya que ens degrada com a societat.

6. Però el debat del Raval, no és el de la legalització de la prostitució. Això no serveix per a res més que tapar el debat real: el de si és compatible que Barcelona sigui una ciutat habitable amb la constant submissió a les empreses turístiques i hoteleres. El Gòtic ha mort, la Ribera subsisteix com pot en el cor del barri, la Barceloneta resisteix perdent plomes, a Gràcia cada cop menys veïns lluiten per mantenir vives les festes, aixafades per un turisme massiu i predador potenciat per l'Ajuntament... Això sí, la culpa és de les prostitutes del Raval i la gent que dorm al voltants de l'Estació de Sants per estalviar-se una nit d'hotel. Precisament perquè se l'estalvien.

1 comentari:

Carles ha dit...

Però on colocaran si no als molts amics i parentela dels borbons-probeta?
Barcelona jueva i rica, amb els seus ghettos d'esclaus el més lluny posible és la ciutat perfecta dels Hereus de tota mena i de les de Madres sociates de morro!
Incluint-hi, com no, el paradís gracienc dels il.luminats per la gràcia monetària!
Salut, des d'altre Raval més arrabalero! Carles.