5 d’oct. 2009

El repte de Joan Herrera



A la reunió que va celebrar el passat dissabte el Consell Nacional d'ICV el Joan Herrera va anunciar-nos el que era una secret a crits: la seva decisió d'optar a ser la persona que encapçali la candidatura d'ICV a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Tot seguit, el Joan ha expressat aquesta decisió al conjunt de les ciutadanes i ciutadans a través del seu bloc. No cal dir que aquesta decisió, que ja és prou trascendent per ella mateixa, suposa l'antesala d'una decisió encara més determinant: optar al lideratge d'Iniciativa, l'expressió política de l'esquerra catalana compromesa.

Amb motiu de les darreres eleccions generals, ja vaig expressar en aquest bloc la meva opinió respecte en Joan Herrera en una carta oberta:

Penso sincerament Joan, com sé que ho pensen molts d'altres, que t'ha tocat una càrrega feixuga. Tu ets el referent més visible d'una nova generació d'activistes polítics i socials que han pres partit decidit per l'esquerra que pretén transformar el món, i no limitar-se a gestionar-ne les engrunes. Aquella gent que s'ha decidit a agafar un testimoni que els seus germans més grans van defugir. Com fa deu anys, "l'Herrera" és ara també el pregoner de molta altra gent que no surt a la tele. És un pes de gran tonatge, i és injust que te l'adjudiquem, però els que et coneixem sabem que et sobren espatlles per a portar-lo sense perdre la teva sana irreverència.

Una vegada més, diumenge renovaré el meu compromís amb aquell projecte al que em vaig vincular fa deu anys. Ho faré, com sempre, perquè penso honestament que ICV és instrument partidari que aquí i ara tenim els que volem guanyar el futur per al bell somni. I aquesta vegada, a més, ho faré perquè el meu vot serveixi per apuntalar les espatlles del nostre pregoner. Totes i tots ens hi juguem molt.

Després de dissabte, el nostre "pregoner" ha fet un nou pas en aquest camí i som molts els que ens sentim il·lusionats amb la seva decisió, i amb el gran consens i il·lusió que genera entre la gent d'ICV que de ben segur donarà un fort suport a la seva candidatura, i més enllà. Ara però el Joan té un gran repte: transformar la il·lusió en compromís guanyant noves forces i noves veus pel projecte d'ICV. Trascendir "l'herrerisme", entès com una colla de polítics compromesos i esperançadors que comparteixen trajectòria, projecte, generació i lideratge.

Ampliar les fronteres de l'esquerra transformadora a Catalunya, implica ampliar les fronteres de la renovació a ICV, articular un territori i un projecte compartit amb persones de trajectòries i generacions diferents.

Aquest repte personal del Joan, és el pas indefugible per a que ICV assoleixi el seu repte col·lectiu: posar ànima al projecte ecosocialista. La sofisticació pop dels nous valors ecosocialistes quedaria massa freda sense la contribució d'alguns cantautors de textures més càlides. I si algú està en disposició de bastir un conjunt harmònic és sens dubte en Joan Herrera. Com deia el poeta: que tinguem sort.


1 comentari:

Esperant als bàrbars ha dit...

Andrés, a veure si escrius, que no sé utilitzar l'rss i ja estic cansat d'entrar i veure l'Herrera On The Rocks

Recomana una cançó, ni que sigui. El recurso fácil, que deia aquell.