9 de des. 2009

"sindicalistas paniaguados"


Fa temps que volia escriure sobre l'estratègia d'intensificació de l'agressivitat cap al sindicalisme per part de la dreta cavernària. No es tracta d'una dinàmica nova, sinó que es troba íntimament vinculada al desenvolupament de les versions pàtries del neoconservadurisme made in EUA, però el gir que s'hi està produint en el discurs amb motiu de la crisi econòmica té un component de cinisme i incoherència que superen tot el que fins ara havíem vist. En darrer moment, l'estratègia de desqualificació de la manifestació sindical prevista el proper dissabte a Madrid li ha donat un tó definitivament brut.

En síntesi, la posició de la dreta en relació a l'acció sindical en temps de crisi es basa en tres idees-força:

1. CCOO i UGT no convoquen una vaga general perquè són presoners del Govern i les seves subvencions.

2. El Govern no cedeix a la demanda patronal d'acomiadament lliure perquè és presoner de CCOO i UGT. La versió més simpàtica és la que considera que Toxo i Méndez són a la pràctica ministres del Govern.

3. CCOO i UGT són centrals antiquades i corporatives, i per això no accepten l'acomiadament lliure.

Conclusions:

1. L'única actuació coherent i "moderna" per part dels sindicats seria convocar una vaga general per demanar l'acomiadament lliure.

2. El govern és presoner dels sindicats els dilluns, dimecres i divendres. Per contra, els sindicats són presoners del govern els dimarts, dijous i dissabtes. Sort que diumenge tothom descansa.

3. El sindicats tenen poca memòria: després de convocar quatre vagues generals sense perdre el finançament públic (conquerit i no atorgat) encara no s'han adonat que el govern no pot retirar arbitràriament uns fons públics establerts per llei.

Una mani profitosa

La nova Gaceta de los Negocios, adquirida per Intereconomía, informa la setmana passada que els assistents a la manifestació sindical del proper dissabte viatjaran en trens AVE cedits gratuïtament pel govern i cobraran 30 euros per anar de compres per Madrid.

Aquesta nova bola em preocupa menys. Estic convençut que tractant-se d'un mitjà de comunicació de solvència contrastada, trobarem periodistes de La Gaceta el proper divendres a les 23:00 a Pla de Palau a Barcelona, o a la resta de capitals de comarca de la que surten autocars cap a la manifestació comprovant com els sindicalistes cobren els seus xecs. També poden llevar-se d'hora el dissabte i anar a Sants a comprovar com els "privilegiats" que hi seran a les 5:00 per fer el viatge en tren, cobren els seus xecs respectius. I suposo que no faltaran periodistes durant el recorregut de la manifestació que comprovaran com els participants van entrant a les botigues que es trobaran pel recorregut per anar de compra amb els diners prèviament cobrats. Difícilment podran anar-hi en un altre moment, atès que arribaran a Madrid just per la mani i marxaran tant pic aquesta hagi finalitzat.

Això de que els trens ens els ha cedit gratuïtament RENFE ja em mosqueja més. Puix que RENFE ens cobra els trens, dedueixo que es deu tractar d'una altra promesa trampa de Zapatero.

No tenim constància de que cap responsable d'aquest mitjà de comunicació s'hagi posat en contacte amb CCOO per contrastar la informació. I és per això que estic convençut que trobarem periodistes a tots aquests indrets. Seria impensable que un mitjà deixi anar una bola com aquesta sense pendre's després la molèstia de comprobar-la i, un cop comprovada la falsetat de l'afirmació, desmentir-la públicament.

De totes maneres he comprovat que la gent de CCOO és desconfiada. Tot i haver aparegut aquest tema en la premsa, ni una sola de les 4000 persones inscrites en el transport col·lectiu de CCOO de Catalunya per anar dissabte a Madrid ha trucat per demanar quan cobrarà la seva part. Gent desconfiada o illetrada aquests sindicalistes. Els responsables de la performance del Papa a València o de les manis antiabortiestes a Madrid són menys desconfiats: aquests sí que van trucar a veure com estava "el seu tema"... però d'aquests curiosament no en parlen a La Gaceta.

7 de des. 2009

El repte del país

L'imminent sentència del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut de Catalunya, l'actitud amb que la ciutadania catalana afrontem aquesta sentència i reaccionem a la mateixa arribat el moment, són el nostre repte nacional.

La darrera entrada al respecte que vaig publicar, era fortament crítica amb el discurs que en aquell moment estava esdevenint hegemònic en la política catalana. D'ençà d'aquell escrit, Joan Saura va pronunciar un discurs a Madrid i les coses van canviar. Un discurs que no et pots perdre. Les paraules claus del discurs eren:

Sin duda lo mejor, en estas circunstancias, sería que, por responsabilidad, los miembros del Tribunal dimitieran para forzar la renovación de una institución absolutamente fundamental del Estado ysuperar la crisis actual.


Avui aquestes paraules suposen la centralitat política a Catalunya, expressada en l'editorial conjunta de la premsa catalana. Saura no qüestionava ja la legitimitat del TC per emetre sentència, sinó la manca d'autoritat d'un TC que PP i PSOE i els sectors judicials i mediàtics han erosionat mitjançant revocacions arbitràries, no renovació dels components i una parlamentarització que desnaturalitza l'àrbitre constitucional. I la greu crisi política que podria provocar que un TC desautoritzat esdevingués la tisora de la dreta espanyola a la voluntat del poble de Catalunya. 


És una molt bona notícia per al país que la línia d'actuació finalment adoptada sigui la formulada pel president d'ICV i Conseller de Relacions Institucionals. Ho és perquè està arrelada en el sentit comú, i per tant pot esdevenir el pal de paller de la resposta social catalana, la raó compartida i al servei de la voluntat del poble català, expressada a les urnes en el referèndum de l'Estatut.




4 de des. 2009