7 de des. 2009

El repte del país

L'imminent sentència del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut de Catalunya, l'actitud amb que la ciutadania catalana afrontem aquesta sentència i reaccionem a la mateixa arribat el moment, són el nostre repte nacional.

La darrera entrada al respecte que vaig publicar, era fortament crítica amb el discurs que en aquell moment estava esdevenint hegemònic en la política catalana. D'ençà d'aquell escrit, Joan Saura va pronunciar un discurs a Madrid i les coses van canviar. Un discurs que no et pots perdre. Les paraules claus del discurs eren:

Sin duda lo mejor, en estas circunstancias, sería que, por responsabilidad, los miembros del Tribunal dimitieran para forzar la renovación de una institución absolutamente fundamental del Estado ysuperar la crisis actual.


Avui aquestes paraules suposen la centralitat política a Catalunya, expressada en l'editorial conjunta de la premsa catalana. Saura no qüestionava ja la legitimitat del TC per emetre sentència, sinó la manca d'autoritat d'un TC que PP i PSOE i els sectors judicials i mediàtics han erosionat mitjançant revocacions arbitràries, no renovació dels components i una parlamentarització que desnaturalitza l'àrbitre constitucional. I la greu crisi política que podria provocar que un TC desautoritzat esdevingués la tisora de la dreta espanyola a la voluntat del poble de Catalunya. 


És una molt bona notícia per al país que la línia d'actuació finalment adoptada sigui la formulada pel president d'ICV i Conseller de Relacions Institucionals. Ho és perquè està arrelada en el sentit comú, i per tant pot esdevenir el pal de paller de la resposta social catalana, la raó compartida i al servei de la voluntat del poble català, expressada a les urnes en el referèndum de l'Estatut.