21 de gen. 2010

neix un sindicalista

Aquest matí ha passat a veure'm en Xavi.

Aquesta tardor a la feina del Xavi, un centre a Barcelona d'una important multinacional de venda, va haver moviment. Un important sindicat català, diguem-li "U", va convocar-hi eleccions al Comitè d'Empresa. Tot i portar força anys funcionant, mai els treballadors i treballadores del centre havien elegit representants. Assabentats de la situació, la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO em va encarregar organitzar una candidatura. De les primeres visites i converses amb treballadors, la conclusió que vàrem extreure era que la cosa estava molt complicada. Dades:

1. El sindicat "U" ja comptava amb candidatura.

2. El sindicat "U" comptava amb el suport de la direcció de l'empresa, que havia comunicat als treballadors que en les properes eleccions sindicals únicament hi hauria una candidatura, la del sindicat "U".

3. Pel camí va aparèixer un altre sindicat (l'anomenarem F). F és allò que anomenem un sindicat groc: una organització pseudosindical promoguda per les patronals per tal de controlar els comitès d'empresa. F va aparèixer de la mà de la direcció estatal de l'empresa i també van poder fer candidatura.

La cosa doncs no pintava gens bé ni per a CCOO ni per als treballadors de l'empresa que ja semblaven ressignats a tenir una representació sindical al servei de la direcció.

Llavors vaig conèixer al Xavi.

El Xavi és un xicot de trenta-pocs, alt com un Sant Pau i que portava quatre anys treballant a l'empresa. Una persona amb fama de seriós, de bon professional i bon company. Una persona de caràcter. En definitiva, un candidat ideal.

Després d'alguna conversa va acceptar encapçalar la candidatura de CCOO. A partir d'aquest moment vam haver de treballar junts per completar la candidatura, una tasca gens fàcil. Necessitàvem nou candidats, i no sempre és fàcil trobar nou treballadores i treballadors disposats a portar-li la contrària públicament a la direcció de l'empresa on treballen, on necessiten treballar. Finalment els vam trobar i vàrem presentar la candidatura.

Presentades les candidatures, la travessa amb més opcions era la següent:

  • Sindicat F: 5 representants (3 del col·legi tècnic on eren candidatura única i dos del col·legi d'especialistes.
  • Sindicat U: 3 representants (presentaven les candidatures més nombroses)
  • CCOO: 1 representant (teníem bon candidat però erem "la germana pobre")

La campanya electoral de CCOO es podia resumir de la manera següent: una candidatura independent de l'empresa, de gent preparada i en qui es pot confiar, i enquadrada en el millor sindicat. La seguretat d'estar pujat sobre les espatlles de la direcció patronal va portar a les candidatures "favorites" a una certa arrogància i prepotència. Vaig assistir a unes quantes situacions poc agradables en que es ridiculitzaba als "pringats" de CCOO, i a converses escabroses on aquells que volien ser representants sindicals especulaven divertits sobre el temps que tardaria l'empresa en "desfer-se" dels de cocos.

El Xavi i els seus van optar per no fer-ne cas i es van dedicar a parlar amb els companys de treball per explicar què es plantejaven i per què s'havien presentat.

I va arribar el dia de les eleccions. L'escrutini va començar amb l'urna dels tècnics, que únicament podien votar al sindicat groc. El volum de vots en blanc i vots nuls va ser tan elevat que tot i la fàcil victòria les cares de la direcció i dels candidats elegits van realitzar una progressiva transformació cromàtica del gris als vermell. Però en fi, els tres delegats van ser del sindicat F.

Tot seguit es va escrutar l'urna d'especialistes. Ni un sol vot en blanc ni nul. Més de la meitat dels vots per a CCOO. Aquí les cares van passar al groc verdós. Totes menys les del Xavi i la meva, és clar. I la dels membres de la mesa, que a mesura que avançava el recompte no van poder dissimular la seva alegria pel resultat. La darrera paraula del president de la mesa: "Comisiones ha arrasado".

En definitiva, on la gent no va poder elegir va expressar el descontent, on la gent va poder elegir va elegir per aclaparadora majoria CCOO. Tardes com aquesta et recompensen les hores i deshores de feina.

El resultat doncs:

  • F: 4 (3+1)
  • CCOO: 3
  • U: 2
No cal dir que F i U es van aliar per intentar aïllar CCOO en el comitè, però això té poca volada.A hores d'ara els delegats elegits per F i U quan tenen algun dubte s'adrecen als de CCOO. I quan la direcció vol pactar pacta amb CCOO. No són majoria al Comitè, però evidentment no cal pactar amb aquells que controles. Els súbdits no acostumen a tenir el respecte dels seus senyors.
Avui el Xavi ha passat pel sindicat perquè tenia una reunió amb ll'assessora de salut laboral, està començant a treballar aquests temes. És difícil descriure el sentiment que provoca veure com gent a qui has vist fer el primer pas cap al compromís sindical creixen com a representants. En tot cas m'ha semblat que la història del Xavi i dels treballadors de la seva empresa bé es mereixia una entrada a Les Cosetes.

El Xavi és al cap i a la fi l'esperança de totes i tots nosaltres.

7 comentaris:

Maxi ha dit...

Doncs només resta felicitar aquells que volen ser representants dels seus companys, sense prebendes i amb objectius clars de defensa dels interessos de classe, que no son fàcils de trobar en aquests temps, siguin del sindicat que siguin (C U G o N), mentre no siguin F Fa o altres hereus del sindicat vertical.

Salut!

Xavier Boix ha dit...

quins bons records em porta aquesta situació ! gràcies per compartir-la Querol!!

Paco López ha dit...

Felicidades por entrar en ese centro cultural que por "h" o por "b" llevaba años sin representación legal. Las cosas son complicas y es difícil identificar a amigos y enemigos, y más asociarlos a unas letras. En mi caso que soy del sindicato "U" y en mi fábrica, el de "C" está con los de "F" y a mandar lo que diga la empresa. Lo que pasa que sólo leemos lo de nuestra cordada y así nos va... Las elecciones sindicales ya sabemos lo que son agentes comerciales que venden un estatus para la empresa, poco importa que el comercial sea de un sindcato o de otro. De todos modos, tal como lo pintas parece un buen paso adelante, ahora os animo a que forméis la sección sindical que es lo que crea de verdad sindicato y consciencia de clase. Lo dicho, enhorabuena

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Sí, sí. A la Guerra Civil van haver "excessos de tots els bàndols" (tal i com acostumen a recordar els del bàndol vencedor). A "tots els bàndols" t'hi podries trobar bona i mala gent (per cert, fa 25 anys de "La vaquilla" de Berlanga). Però qui acostuma a apostar pel "relativisme moral", acostuma a ser qui no està interessat a recordar que hi havia un "bàndol" que defensava la democràcia i una "bàndol" que practicava l'extermini sistemàtic.

Casuístiques a les empreses, les que volguem. Però els arbres no haurien d'impedir-nos veure el bosc:

1. l'únic sindicat que aposta per la total independència sindical (en relació a patronals, sí, però també a poders polítics, mediàtics i institucionals) és CCOO.

2. en paraules d'un ex-president de Foment, "nosaltres vam decidir donar suport a l'implantació d'UGT"

3. per cert, que no com a afiliat a CCOO mai he vist que el secretari general (i vaig pel segon a Catalunya i el tercer a Espanya) hagi demanat el vot per un candidat a les eleccions assegurant que "és un dels nostres"

Potser sí que sóc molt sectari? Potser. Però diguem que sóc dels que pensa que l'escenari sindical desitjable a Catalunya passa per una unificació de les dos grans centrals sindicals, i que el principal obstacle per a aquesta unificació passa per que el segon sindicat del país evolucioni cap a la independència sindical trencant velles i noves servituds. Espero veure-ho en vida meva.

Salut

Paco lópez ha dit...

Apreciado Querol, realmente estoy impresionado con tu respueta, con esa perorata de la Guerra Civil y la falta de independencia y los directivos de Foment. Tú hablas en tu post de un caso concreto y yo te respondo con otro. Tú experiencia de liberado sindical o asalariado de un sindicato no es mejor que la mía de delegado de una fábrica. Esto no es relativismo moral, tú tratas de sacar lecciones morales de una experiencia concreta y yo te respondo que las cosas no son tan sencillas. Analizar el mundo desde la perspectiva maniquea de buenos y malos nos evita de platearnos dudas mayores como el descrito del sindicalismo entre la sociedad o la decadendencia del modelo sindical vigente desde las luchas del franquismo. Te repito que lo importate no es averiguar cual es el sindicato más auténtico e independiente sino respoder al problema de cómo un centro tan importante como el que empieza por "F" y acaba por "C" llevaba tanto tiempo sin comité, cómo sus trabajadores/as no han sentido nunca la necesidad de sindicalizarse.
Te vuelvo a dar la enhorabuana por ese tal Xavi, parece una buena elección, y al frente de los/as trabajadores/as tienen que estar los mejores y los más comprometidos, por encima de las siglas que sólo quieren liderar el ránking de delegados. Pero te advierto que lo fácil han sido las elecciones, lo difícil viene ahora: las amenazas, las sanciones, y la dimisión por el desaliento y la soledad. El desaliento que sentimos todos cada día frente a la gerencia que te desprecia y una plantilla que no se arriesga para nada. Por ello, no le dejéis sólo y que naufrague.Suerte.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Paco, no te enfades.

Lo que pasa es que, estando de acuerdo en que no podemos caer en un maniqueísmo de buenos y malos, creo que también sería un riesgo caer en el cinismo de "al final todos son iguales". Existen organizaciones diferentes, no porque sean empresas sólo preocupadas por el "rànking sindical" sino porque existen modelos y proyectos sindicales diferentes,y me parecía oportuno aclarar el que desde mi punto de vista es hoy el principal elemento diferenciador entre dos organizaciones amigas como son CCOO y UGT.

Lo de que cuando unos está liberado por salario es menos digno que cuando lo está por horas me parece un argumento algo indigente. Los italianos, por ejemplo, creen que el liberado por horas es cautivo de su empresa (cosa que tampoco creo, claro está). En todo caso sería tanto como afirmar que sólo los sindicalistas de las grandísimas empresas son dignos de tener responsabilidades confederales. Al final es fácil ser liberado (del modelo que sea): sólo deben elegirte tus iguales en una votación democrática. Al menos a sí funcionamos en CCOO, no conozco como va en otros sindicatos.

Por otra parte si yo creyera que estoy en una organización que sólo piensa en el "ránking" me daría de baja ipso facto. Supongo que si tú, que afirmas esto de tu propia organización, no los has hecho será porque tendrás tus buenos motivos.

Un cordial saludo

Andrés Querol Muñoz ha dit...

por cierto, el centro al que yo me refiero ni empieza por "F" ni acaba por "C", con lo que creo que puede ser que tu comentario tenga como punto de partida algún malentendido que se me escapa