10 de febr. 2010

Mas té la solució per l'atur juvenil

Demoledor y al mismo tiempo a su modo reconstructivo, el razonamiento que aquí y allá creí no haber entendido bien puede describirse de esta manera: para ayudar y proteger a todos los aspirantes al trabajo, es preciso ayudar y proteger menos al que tiene trabajo. Así pues el razonamiento es el fruto envenenado de la misma maldad con la que es posible sostener que para hacer crecer el pelo a los calvos, conviene rapar a los que no lo son.

Umberto Romagnoli. El renacimiento de una palabra
(aquí deixo l'enllaç al text íntegre)


Artur Mas feia una xerrada a la Universitat Pompeu Fabra.

Mas ha decidit reblar encara més el clau: si fa uns dies demanava la generalització de la indemnització de 33 dies per any, ahir la rebaixava a 20 dies. En tot cas, allò que des del meu punt de vista resulta més important és l'argument amb que defensa la seva proposta:

"els caps de personal m'expliquen que es veuen obligats a prescindir dels seu treballadors més joves i preparats que tenen contractes eventuals" perquè acomiadar als treballadors més veterans surt força més car.

Vet aquí la solució al problema de l'atur juvenil: acomiadar als treballadors de més edat.

Per acabar la pel·lícula cal tenir en compte dos pilars més del discurs de CiU: allargar l'edat de jubilació i la cultura de l'esforç. La proposta de CiU per a la gent jove queda així complerta:

"Esforça't a estudiar i així podràs accedir a un lloc de treball del que haurem evacuat a un treballador més veterà. Esforça't en la feina, forma't, prepara't, assumeix un compromís ferm amb l'empresa que et contracta. Això sí, quan arribis als 40/45 anys et podran acomiadar sense cap problema per deixar lloc a gent més jove i "preparada".

Certament et serà molt difícil amb aquesta edat trobar una altra feina digna, havent tanta gent "jove i preparada" disponible en el mercat. I si tenim en compte que per a tenir dret a la prestació de jubilació necessitaràs més anys de comput i treballar fins als 67, és molt possible que te'n quedis sense.

Però anima't! si el teu fill (que esperem nascut en una família de les de pare, mare i esperit sant) s'esforça molt podrà ocupar un lloc de treball (ves a saber, potser el teu) i potser podrà mantenir-te en la teva vellesa si és que el seu salari "moderat" (per no carregar amb masses costos a l'empresari) li arriba i no el despatxen (de gratis) abans de que et moris.
I això sí, tu tranquil: un cop mort el teu fill no haurà de pagar ni un euro per rebre la teva herència".

Qui ho ha dit, que la dreta no té un model de país?