25 de maig 2010

La Retallada: què està pasant?


Fa dies que es va exhaurir el termini autoimposat per a escriure aquesta entrada. Temps suficient per a que els darrers anuncis del Govern tanquessin l'episodi. Dies després de plantejar el paquet de retallades per a frenar el dèficit el Govern espanyol anuncia un empitjorament de les perspectives de creació d'ocpació i activació econòmica. Traduït al català: les retallades del Govern generen desocupació i desacceleració de l'economia segons el propi Govern. Informe de situació:

1. Els principals problemes d'Espanya són l'atur i la caiguda del consum intern (el que comprem els ciutadans espanyols). En els darrers mesos s'ha produït un lleu repunt econòmic, les claus d'aquest repunt han estat l'augment del consum i la despesa de l'Estat.

2. Espanya no té un problema real de deute públic. De fet Espanya és un dels països menys endeutats de la Unió Europea. Espanya té, això sí, un dèficit superior a la mitja de la UE: l'Estat (totes les administracions) gasten més del que recauden cada any perquè han de pagar els plans de rescats i, en menor mesura, la protecció social a les persones en atur. No vull repetir el que vaig escriure en l'anterior entrada sobre Grècia. Tan sols recomenar-vos la lectura d'aquest article de Joaquín Estefania trobat gràcies a otromundoesposible.com .
3. Per a reactivar l'economia cal consum i despesa pública. Espanya es troba en pitjor situació que altres països de la Unió perquè el nostre teixit d'empreses i llocs de treball estava molt més enganxat a la bombolla immobiliaria i del crèdit. Per tant, tenim més dificultat com a societat per a reactivar el nostre teixit d'empreses i ocupació. A més, tot i que el nostre Estat està relativament poc endeutat, les famílies i les empreses estan molt endeutades, i moltes ara tenen dificultats per a pagar crèdits i obtenir-ne de nous.

4. El que necessiten le empreses no són retallades dels drets dels treballadors sinó tenir més clients i més comandes. Cada euro que va a les famílies, a les persones en atur, als treballadors del sector públic va directe al "super", a la botiga de roba... i això genera activitat econòmica, aporta seguretat de que els crèdits es pagaran i ajuda a reactivar i crear empreses. Per contra es retallen els ingressos. A més s'encareix l'IVA que grava el consum. però no hi ha hagut cap mesura real per a gravar les grans fortunes. Aquells que s'han beneficiat dels rescats són qui ara haurien de contribuir a pagar-ne la factura.

5. Retallar els salaris a treballadors del sector públic, congelar pensions, rebaixar la inversió pública o retirar el suport social al naixement de fills va en contra del creixement econòmic i de la gent. En contra de treballadors públics i pensionistes. Però també de la resta de treballadors i de les empreses, perquè ataca el motor que necessitem activar: la capacitat de compra de la gran majoria. Només beneficia els interessos d'enriquiment a curt termini dels que especulen amb deute espanyol: un pla de retallades converteix en més rentable el Deute Públic espanyol com a "producte financer" independentment de les necessitats reals de l'economia. D'això s'en diu bombolla.

6. El Govern s'ha plegat a les pressions dels mercats, que han tirat fins i tot dels presidents de les grans potencies per a collar Espanya. El Govern ha estat incapaç de mantenir els interessos del país davant els mercats, tot i no existir cap mena de dubte real sobre la capacitat d'Espanya de retornar els crèdits.

7. Seguint Espanya, altres Governs plantegen retallades. Ha arribat l'hora de que les treballadores i treballadors europeus diguem la nostra.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

1) El principal problema econòmic d'Espanya rau en què el deute brut total (públic + privat) supera el 170% del PIB i que, atès que tendeix a continuar creixent, es corre el risc de no poder pagar-la. Perquè els deutes, com se sap, s'han de pagar.

2)Espanya té un problema real de deute públic des del moment en què troba dificultats per a obtenir nous crèdits als mercats que li permetin pagar els deutes que van arribant a termini. Perquè els deutes, com se sap, s'han de pagar.

3) L'economia no es pot activar amb més despesa pública perquè a penes s'aconseguixen crèdits per a pagar el deute que arriba a termini, la recaudació està sota mínims i la despesa social disparada. Els espanyols ens hem d'empobrir indefectiblement per a pagar el que es deu.

4)Cada euro que va de l'Estat a un aturat surt de la butxaca d'un no aturat. Això és indefectible. Als que encara treballen al sector privat no se'ls pot esprémer més sense matar la gallina, o el que queda d'ella. I no veig com poden pagar els que s'han beneficiat dels rescats bancaris: sembla ser que CajaSur o Caja Castilla La Mancha (les dues beneficiàries per ara) estan arruinades.

5)Retallar els salaris públics és el mínim. S'acabarà retallant molt més d'un 5%, per a adequar la baixísima productivitat del sector públic al seu cost. Tots sabem que el que s'hauria de fer és acomiadar un munt de funcionaris que són perfectament sobrers, però aixó no es pot fer, així que toca reduir els sous. Les retallades no converteixen el Deute Públic en més rentable sinó en menys. Quan més baixa és la possibilitat de fallida més baix és l'interés del Deute.

6) L'Estat ha de col·locar el Deute als mercats (a on sino?). Si els inversors no compren perquè creuen que els crèdits no es retornaran, aleshores l'Estat fa fallida i els salaris públics i pensions es redueixen a zero. Són els mercats els que valoren si el deute es retornarà o no. I ara per ara tenen seriosos dubtes (i jo també).

7) Els treballadors espanyols, que som molt pocs hores d'ara, diem la nostra anant a treballar cada matí.

Cordialment,

S. Manent

Andrés Querol Muñoz ha dit...

1- Efectivament un dels problemes d'Espanya (crec que no pas el principal, que per a mi és l'atur) és l'endeutament privat, no el públic. Si baixen pensions i sous a treballadors públics el problema augmenta, no disminueix.

2- Estic totalment d'acord amb que "els espanyols ens hem d'empobrir indefectiblement per a pagar el que es deu". La pregunta és quins espanyols? D'entrada s'han empobrit milions de persones per l'augment d'atur. Retallar pensions, sous de treballadors públics i estat del benestar, encara empobreix més els mateixos i enfonsa el consum (molts autònoms aguanten el negoci gràcies a que estiren el sou de la parella que assalariada o funcionària, les pensions de les iaies estan servint per comprar menjar a les netes, filles de persones en atur...).

3. Per contra, augmentar els impostos sobre el capital i les grans fortunes i combatre l'evasió fiscal, augmenta els ingressos, serveix doncs per corregir el dèficit allà on té el seu probvlema real: l'ingrés. D'altra banda reequilibra el repartiment del cos fiscal que ara recau bàsicament en assalariats, autònoms i pensionistes. Finalment suposa obtenir uns diners que actualment es destinen als mercats especulatius i situar-los a l'economia real. Finalment fan que aquells que han provocat la crisi i s'han beneficiat dels rescats assumeixin una part del cost de la crisi que ara ens coloquen a tots els altres.

4. Efectivament cada euro queva de l'Estat a un aturat surt d'un no aturat. I de fet retorna a altres no aturats quan l'aturat se'l gasta. D'això se'n diu circulació dels diners. La pregunta és quin no aturats estan pagant i quins s'estan escaquejant de fer-ho, i això em retorna al tema dels impostos.

5. Més enllà sobre l'eterna cantarella dels "funcionaris sobrers" que no es basa mai en dades, Espanya té un nivell molt baix de pes del sector públic en l'economia, també pel que fa a l'ocupació. Un dels més baixos de la UE, de fet. Els països amb més pes del sector públic i més funcionaris estan passant la crisi en millors condicions, perquè un sector públic potent serveix per esmorteir les desestabilitzacions del mercat.

6. Sempre hi ha hagut esquirols. Si fos per ells, encara hi hauria nens i nenes treballant (de fet, en molts llocs encara n'hi ha gràcies a ells). Tot allò que tenim i que val la pena, ho han aconseguit els que es mouen solidàriament.

Anònim ha dit...

Hola Andrés.

1) El que es deixa de pagar en sous va a pagar el deute públic. Per això baixar els sous alleugereix el problema del deute públic. El deute privat probablement s'haurà de restructurar. Les entitats financeres hauran d'assumir que no van ser diligents en la concessió de crèdits. Algunes faran fallida (bé, dos ja estan intervingudes).

2) Jo sóc autònom. La meva dóna no treballa. M'hauré d'empobrir (en això estem), però més s'haurà d'empobrir qui no treballa o qui té deutes.

3) Mai a la història econòmica augmentar els impostos a permés recaptar més de les grans fortunes. Se'n van a un altre lloc i punt. És sabut que paguem les classes mitjanes. Ara es parla de pujar els impostos als qui guanyem més de 100.000 euros bruts l'any perqué som els rics. Va home va. Cent mil euros és una fotesa, si parlem de grans fortunes. Pagarem els de sempre.

4) No retorna l'euro senzer. Per posar un exemple hipotètic però fonamentalment freqüent: 25% per Moneygram per pagar la casa que s'estan construint a Guayaquil; 25% per a pagar béns d'importació. 25% per a retornar un crédit al consum. 25% al supermercat.

5) La comparació no s'ha de fer en número de funcionaris, sinó en serveis que presta l'administració. A Espanya els serveis públics no són per a la classe mitjana. A Suècia sí. Aquí m'haig de pagar mútua sanitària, escola privada, habitatge, etc. Treballo diàriament en contacte amb l'Administració. Jo els veig mirant el facebook mentre tenen una cua de 20 números esperant. No m'ho ha d'explicar ningú.

6) No entenc la referència als nens treballadors, els esquirols i tota la pesca. Solidaritat és aportar a l'erari, no viure de l'erari.

S. Manent

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Només dos coses per no portar-ho fins a l'agonia:

una cosa és que fer que les grans fortunes assumeixin la responsabilitat que els hi toca en l'erari públic requereixi de més decisions de les que pot aprovar la Generalitat de Catalunya, i una altra que la Generalitat no assumeixi la part que li pertoca.

En segon lloc, més de 100.000€ al mes et poden semblar una fotesa a tu que els cobres. Però no té cap mena de justificació política, econòmica ni ètica que es prefereixi empobrir treballadors i pensionistes (també autònoms que ingressen mooooolt menys de 100.000€ al mes)que incrementar el baixíssim esforç fiscal del 0'5% dels contribuents més rics.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

volia dir a 1000.000€ l'any, no al mes. Disculpeu

Anònim ha dit...

Hombreeeee... anys més tard Scripta Manent ha sortit de l'armari.
Ara entenem els seus posicionaments neoliberals als nostres blocs.
Cobra més de 100.000€ l'any!
Scripta... Paga lo que debes...

Anònim ha dit...

Hola Anónimo,

Un 43% de lo que gano se lo lleva Hacienda. Con lo que me queda puede vivir decorosamente una familia amplia como la mía, pero sin alegrías. ¿Tú cuanto aportas al erario? ¿O, como sospecho, vives del erario?

Para ser rico en España tienes que ganar un millón de euros al año.

Devuelve lo que has cobrado, anónimo. Trabaja.

S.M.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Apa nois, deixem-ho estar.