9 de des. 2010

No hi ha hagut cap vaga de controladors


(a partir d'una lliçó-exprés del company Juanma Tapia)

En contra del que assegura un dels tòpics més recurrents dels corifeus de l'explotació de l'home per l'home, a Espanya el dret de vaga està regulat. Ho està per un Decret de 1977 "constitucinalitzat" per sentència interpretativa del Suprem de l'any 81. En síntesi:

1. Obligació d'avís previ

Una vaga no pot ser en cap cas un "acte de sorpresa". Exigeix un avís previ d'almenys cinc dies que en el cas dels serveis públics s'amplia a deu. Un avís previ que CCOO i UGT sempre han entés que va més enllà d'un trèmit burocràtic, que és una obligació ètica: les vagues del sindicalisme de classe sempre s'anuncien públicament al conjunt de la ciutadania. L'èxit de la vaga ha de basar-se en el seu seguiment massiu, no en cops d'efectes tàctics.

2. Garantia de serveis mínims

Serveis mínims que en els sectors netament privats han de garantir el manteniment i vigilància d'equips i instal·lacions per a evitar-ne el deteriorament. i que en el cas dels serveis públics van més enllà, en haver de garantir els serveis essencials a la comunitat. Tal com passa evidentment amb el control de l'espai aeri del que depén la seguretat de les aeronaus.

Serveis mínims, això sí, que no poden ser utilitzats abusivament per part de l'administració que els decreta per a fer fracassar la vaga al mode aguirrista.

3. Proporcionalitat

Els perjudicis econòmics i socials que la vaga ocasiona (i sense els quals la vaga no existiria) han de ser els mínims possibles i estar en consonància amb els objectius de la mateixa.

Cap d'aquests requisits ha estat observat per la plantada insensata convocada per associacions corporatives (no pas per cap sindicat) de controladors. No hi ha hagut cap vaga de controladors, hi ha hagut un abandonament irresponsable del lloc de treball perfectament previst i sancionat en la normativa laboral i penal vigent, fins i tot sense declaració d'Estat d'Alarma.

--------------------

I ara, la no menys irresponsable i abusiva actuació del(s) Govern(s) (d'això el Juanma ja no en té cap culpa, és cosa meva):

Alimentar el corporativisme dels col·lectius de treballadors amb posicions estratègiques en els transports públics (no només aeri, també ferroviari, també als autobusos...) ha estat l'estratègia dels aprenents de bruixot que han governat l'estat (també moltes empreses municipals) per tal d'afeblir el sindicalisme general. Han creat monstres que ara no són capaços de governar. Recordem la vaga d'autobusos urbans a Barcelona?

I com que la situació és ingovernable algú ha decidit que calia rebentar-la totalment per a que el clamor social amparés una actuació dràstica i de pas una imatge resolutiva d'un Govern desacreditat. I així s'anuncia que es rebenta tot a les portes d'un pont, i així els xiringuitos corporatius són tan insensats i estúpids com per caure en la provocació.

I el pitjor és que no crec que cap de les parts n'extregui cap conclusió al respecte.

2 comentaris:

Aritz ha dit...

Coincideixo en la majoría del teu artícle.

T'adverteixo no obstant, com he fet ja en altres converses amb tu, que mentre els de UGT i CCOO aneu ficant a tots els altres sindicats en el sac dels insensats i els corporativistes, les vostres cúpules van signant acords vergonyosos per al conjunt de treballadors, que sentim que se'ns deixa amb el cul enlaire.

Firmar sous de 900€ per 60h (mínim) a la setmana no és part de cap estratègia pel benestar del conjunt de la classe treballadora, així que el conveni de l'audiovisual se'l poden fotre pel *** tant UGT com CCOO uqe, això sí, van aparèixer a fer-se la foto el dia abans de la vaga amb els actors i directors.

No només l'estratègia dels poderosos ha anat debilitant el sindicalisme.
Quan això es comenci a admetre, també canviaran moltes coses.
Mentrestant, jo estaré als piquets amb UGT i CCOO, però als despatxos em donaran pel cul els mateixos.

Xavier Boix ha dit...

totalment d'acord amb el teu apunt Querol, és més em sembla francament surrealista que un govern "sociolisto" tregui els tancs després de 30 anys de democràcia, com si en aquests anys no haguñés hagut cap situació d'alarma pitjor que aquesta.... però compte amb parlar de sindicats corporatius perquè tot i estar al costat de CC.OO. - UGT ja és un altre tema - en la majoria de guerres, el paper que ha fet la seva representació a Interior és francament impresentable, però suposo que ja ens trobaran a faltar d'aquí uns mesos... una abraçada !!! i a veure si em linkes al teu blog que deu haver més gent que el llegeix que el meu