21 de març 2011

9 arguments erronis contra la intervenció a Líbia


No, nuestra guerra no es una guerra civil, y usted lo sabe perfectamente. Si usted se niega a ayudar a nuestro país, si deja que nuestro pueblo, que pelea por la libertad, la democracia y la paz, sea aplastado, mañana eso significará guerra en las peores condiciones para Francia.

Dolores Ibarruri Pasionaria a León Blum 1936

1. La intervenció internacional inicia una guerra a Líbia

La guerra a Líbia la va iniciar el govern de la tirania per a reprimir les protestes pacífiques . La intervenció aliada es produeix moltes (masses) setmanes després que Gadafi ordenés els seus mercenaris i seguidors massacrar aquells que van sortir pacíficament al carrer a Líbia, com abans a Tunísia i a Egipte, per a exigir democràcia i progrés social. Una confrontació absolutament desigual en que el règim ha anunciat i demostrat estar disposat a provocar una massacre per tal de mantenir-se en el poder.

Com ha escrit Vicenç Fisas, "Gadafi ja realitza una guerra contra els seus ciutadans, i això s'ha de parar com sigui i amb rapidesa".

2. La intervenció internacional és una invasió

Els brigadistes internacionals i els tancs i avions soviètics que van intervenir a la Guerra Civil espanyola no eren invasors. Les tropes nordamericanes i britàniques que van desembarcar a Normandia el 1944 no eren tropes invasores.

Segons l'Enciclopèdia Catalana una invasió és "l'acció d'entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat". La intervenció internacional a Líbia només pot ser considerada una invasió si s'accepta que Gadafi n'és "l'amo". Per contra, aquells que han decidit alçar-se contra la tirania han sol·licitat insistentment aquesta intervenció, han convidat (de fet han reclamat) a les potències la seva intervenció. A les ciutats on el terror del dictador no manté sota amenaça als seus ciutadans, la intervenció internacional ha estat celebrada tal i com els pobles sempre han rebut als aliats que contribueixen al seu alliberament.

3. L'acció armada sempre és condemnable

L'acció armada és sempre terrible, sempre produeix víctimes i destrucció, però no sempre és condemnable. L'acció armada és condemnable quan cerca l'opresió o el genocidi. Per contra, és legítima quan l'exerciten els oprimits per a defensar-se de les agressions i l'opressió.

L'acció armada de la resistència francesa a la invasió hitleriana era legítima. L'acció armada de l'exèrcit bosni contra el genocidi era legítima. L'acció armada dels saharauis front la invasió de Marroc i Mauritània era legítima. L'acció armada de la resistència algeriana contra la colonització francesa era legítima. L'acció armada dels sandinistes contra la dictadura de Somoza era legítima. L'acció armada estrangera en suport als pobles envaïts i oprimits que s'alçen és legítima.

L'acció armada per a evitar la massacre anunciada i exercida per Gadafi contra els habitants de les ciutats que se li han rebel·lat és legítima, en tant que eviti aquesta massacre.

4. L'acció internacional provocarà víctimes civils

Cert. La guerra sempre produeix víctimes. Els herois que amb una mà detenen els dolents mentres amb l'altra eviten que la seva acció perjudiqui inocents amb un 100% d'efectivitat només existeixen en la ficció. La pregunta és: quantes víctimes civils més havíem de permetre que provoquèssin les hosts gadafianes? Quantes víctimes civils havien de provocar els "bombardejos sense pietat" anunciats per Gadafi per a que les Nacions Unides decidissin intervenir?
El suport a una intervenció militar no pot ser d'altra banda un xec en blanc. Tenim l'obligació d'exigir que aquesta respongui a un únic objectiu: eliminar el potencial militar del règim libi contra la seva població amb el mínim impacte possible. Sabent això sí, que el mínim impacte possible causarà víctimes. Moltes menys de les que provocarà el règim si no l'aturem.

5. La intervenció internacional impedeix una solució dialogada al conflicte

La intervenció armada internacional no impedeix cap solució dialogada. El dictador va negar qualsevol acció dialogada per boca del seu fill des del primer dia, qualsevol solució que no passés per mantenir el seu poder absolut, acceptant en tot cas algunes gracioses concessions. No existeix solució dialogada entre dos "parts" quan una d'elles està aniquilant l'altra des de la supremacia de la força. Si s'espera més abans d'intervenir, Gadafi no deixarà ningú amb vida amb qui negociar res.

Ni Mubarac ni Ben Alí van abandonar el poder com a resultat d'una acord fruit d'una negociació, i això no treu ni un bri de legitimitat a les revoltes tunissiana i egípcia. La lliçó de Gadafi a la resta de dictadors de països on s'estan produint moviments de protesta és evident: la manera de mantenir-se al poder és eliminar els opositors. Quina volem que sigui la lliçó de Nacions Unides a aquests mateixos autòcrates?

6. Les potències occidentals no estan legitimades per a intervenir

Les armes amb que Gadafi aixafa el seu poble les van fabricar i li van ser venudes per molts dels països que actualment participen en l'operació internacional. Bé, de fet això és així com a resultat d'una solució dialogada i negociada als conflictes entre Gadafi i aquests països. Aquest fet ha de ser denunciat, ara amb més força que mai.

Però aquest fet no pot impedir la legitimitat de la intervenció. Quin país estaria legitimat per evitar la massacre d'un poble? Ja hem quedat que no pas els EUA ni les potències europees. Tampoc, és clar, la ignominiosa dictadura xinesa ni la Rússia que esclafa els txetxens. Queda clar que no tindria cap dret una Lliga Àrab farcida de règims no democràtics. I evidentment Suïssa i la resta de paradisos fiscals on els dictadors i cleptòcrates del món guarden els seus calerons mercès al secret bancari tampoc. Ni Cuba on hi ha presos de consciència... en definitiva ningú estaria legitimat per intervenir enlloc.

No tenien sentit doncs les veus que reclamaven al món no restar indiferents a les revoltes egípcia, tunissiana o iemení. Ningú pot evidentment intervenir ni criticar Israel per agredir Palestina. Ni el Marroc per mantenir l'ocupació sobre el Sàhara. Ningú està legitimat per condemnar el règim nordcoreà o el birmà. La doctrina de la "no legitimitat per a intervenir" seria el millor regal que els pobles podríem fer als dictadors de tot el món. No és casualitat que aquesta doctrina fos la resposta obsessiva d'Ahamadineyad a la periodista Ana Pastor cada cop que aquesta li preguntava sobre la repressió contra els opositors iranians.

La intervenció a Líbia no és legítima perquè els seus protagonistes estiguin lliures de responsabilitats sobre la situació, és legítima perquè respon a la crida d'una població turmentada que està patint una massacre. I ho continuarà essent en la mesura que respongui a la voluntat i els drets d'aquesta mateixa població.

7. Les potències internacionals actuen buscant el seu propi interès per això actuen a Líbia però no a d'altres indrets

Ben cert. Però aquest no és motiu per a demanar que no s'intervingui a Líbia, és motiu per a exigir que també s'intervingui allà on sigui necessari. Intervencions que evidentment no poden ser militars, no haurien de ser-ho, no és dessitjable que ho siguin, si no que han de prioritzar la diplomàcia, la pressió el compromís, el suport als actors democràtics... mentre sigui possible, mentre la no intervenció militar no suposi abandonar els pobles a l'escabetxina dels tirans.

D'altra banda és ben clar que l'actual situació no és el que els governs occidentals volien ni els interessava. Empantanats a l'Afganistan i l'Iraq, en plena crisi de les finances públiques i amb el preu del petroli cada cop més alt, cap d'aquests països hagués volgut sentir parlar d'embarcar-se en una intervenció contra un Gadafi, amb qui ja tenien les garanties suficients de suministrament de gas i petroli i de no buscar problemes fora de les seves fronteres. A canvi el dictador podia eternitzar-se al poder, enriquir-se gràcies a la corrupció i oprimir el seu poble.

La revolta a Líbia no ha estat provocada per la voluntat de les potències occidentals d'intervenir-hi, la intervenció internacional ha estat forçada per la revolta. Aquest fet es veu també en la intenció d'EUA de passar com abans millor a algú altre la patata calenta del lideratge.

8. Els rebels no són de fiar

Qui són els rebels? I qui són els membres d'aquest anomenat Consell dels opositors? Ben segur que són persones d'intatxable currículum democràtic? Ben segur que el projecte que tenen per al país és la democratització? I si al final no són tant diferents de Gadafi?

D'entrada els rebels, la massa humana de persones que van vèncer la por per a sortir al carrer a reclamar la fi de la tirania i que s'allista voluntàriament en les milícies organitzades a les ciutats alliberades, són l'equivalent libi als que van ocupar les places egípcies, als que van sortir al carrer a Tunísia, als que estan sortint al carrer a Iemen, Aràbia Saudita o Barein. Són la ciutadania que massivament surt al carrer a exigir canvis, a prendre el protagonisme de les seves vides. Són els nostres. No pas perquè siguin purs, com no ho som nosaltres, sinó perquè són el poble que reclama llibertat i progrès.

Evidentment menys puresa encara trobarem entre els lideratges que emergeixen per a pilotar les transicions o ruptures. Tampoc, ja es veu, a Tunísia o a Egipte. Tampoc ho va ser a Sudàfrica on els principals dirigents de l'apartheid van copilotar el procès pactant amb el Congrès Nacional. Tampoc a Espanya en la seva transició. Feia això menys condemnable el cop d'estat del que enguany celebrem els 30 anys? Feia menys abominable la postura del EUA davant del cop d'estat que consideraven un "assumpte intern" espanyol?

És coherent reclamar una fi del conflicte dialogat i negociat amb el dictador, mentre a l'hora s'exigeix un pedigrí democràtic i moral màxim per a ser digne de protecció?

9. La intervenció internacional no hauria d'incloure atacs armats

Aquesta solució compleix un objectiu molt clar: tranquilitzar les nostres consciències. Això sí, a un preu molt alt: acceptar que la població serà massacrada, només que davant dels nostres ulls. Com als balcans o a Ruanda on les poblacions van patir el genocidi davant la mirada impotent dels cascos blaus, el mandat dels quals no permetia atacar els agressors ni, en conseqüència, defensar efectivament la població. Diguem-ho clar, és impossible protegir la població dels atacs de les tropes de Gadafi sense atacar aquestes mateixes tropes. Qualsevol altra opció és abandonar la població davant l'ira armada del dictador.

11 comentaris:

Breixo ha dit...

En primer lugar me gustaría decir que sobre Libia estaría mejor tener opinión que posición, entendida esta última como situación a un lado de la trinchera y retórica de bando. La hermeneútica de la sospecha no puede servir para legitimar dictaduras como las de Gadaffi pero tampoco es de recibo el discurso del bombardeo humanitario, francamente. En cualquier caso para lo primero hay sospechas fundadas: ¿Qué hacían las tropas de asalto británicas en suelo libio antes de los bombardeos fantasma de Gadaffi a los manifestantes, como filtró por error el propio SAS?
Creo que mucha gente pensamos que en el caso Libio y el futuro Sirio las potencias europeas y Estados Unidos actúan de una manera oportunista vinculados a sus intereses ideológicos y económicos antes que a la justicia social y los derechos del hombre. Obliterar esta “real politik” incapacita para el análisis serio. ¿Porqué ahora Libia? ¿Y porqué luego Siria? ¿Porqué no Gaza? ¿Porqué no Catar? ¿porqué no Grecia?
Mientras celebramos esta feliz coincidencia entre humanitarismo y cazabombardero me pregunto ¿quién y como prevalecerá si, finalmente, los intereses del pueblo libio y de las potencias occidentales divergen? En ese sentido ¿Porqué se decide intervenir 48 horas antes del fin de la guerra y así prolongarla? Y si tan justa es ¿porqué no se interviene directamente para derrocar a Gadaffi?
Capítulo aparte merece lo de Kosovo ¿A quién le importa ahora esta república mafiosa en pleno corazón de Europa? Tema resuelto.
¿Francia, Gran Bretaña y Estados unidos se están gastando una pasta en bombas para garantizar la soberanía popular de los libios? ¿Se extiende esta idea de soberanía al carácter público y social de sus recursos naturales?

Andrés Querol Muñoz ha dit...

1. ¿Qué hacían las tropas de asalto británicas en suelo libio antes de los bombardeos fantasma de Gadaffi a los manifestantes, como filtró por error el propio SAS?

No sé. Pero francamente no creo que la gente que salió a manifestarse lo hiciera para hacer una favor al Reino Unido.

2. ¿Porqué ahora Libia?

Pues porque la gente se rebeló y Gadafi trata de aplastarlos. No parece de entrada que el momento lo hayan decidido las potencias occidentales, que por lo que se ve están algo atropelladillas con la dirección del operativo.

3. ¿Y porqué luego Siria?

Ya veremos.

4. ¿Porqué no Gaza? ¿Porqué no Catar?

Yo soy de los que me manifesté exigiendo una intervención en Gaza. Mi pregunta entonces es ¿por qué no Libia? Si en el futuro se interviene en Qatar, diremos que no estamos de acuerdo porqué algo buscan las potencias. Y si no se interviene, diremos que "ya lo decíamos nosotros"?

5. ¿porqué no Grecia?

¿por qué sí?

6. ¿quién y como prevalecerá si, finalmente, los intereses del pueblo libio y de las potencias occidentales divergen?

ya veremos, yo en todo caso apoyaré al pueblo Libio. ¿A quién crees que hay que apoyar a hora? ¿Sólo hay que apoyar al pueblo Libio cuando sus intereses divergen del de las potencias occidentales?

7. ¿Porqué se decide intervenir 48 horas antes del fin de la guerra y así prolongarla?

Tal y como están yendo las cosas, creo firmemente que porque no han sido capaces de coser un mínimo para lanzar la operación antes. Si la hubieran apoyado desde el primer día, ¿nos estaríamos preguntando por qué tan pronto y si la intención era impedir que el pueblo libio se liberara por sí mismo sin tutelas? Las teorías conspiratorias es lo que tienen, pueden aplicarse a cualquier situación.

8. ¿por qué no se interviene directamente para derrocar a Gadaffi?

pues tiene toda la pinta de que la resolución actual era lo máximo que aceptaban no vetar Rusia y China en el Consejo de Seguridad.

9. ¿Francia, Gran Bretaña y Estados unidos se están gastando una pasta en bombas para garantizar la soberanía popular de los libios?

De momento se la están gastando para que quede algún libio. De entrada no lo veo mal.

10. ¿Se extiende esta idea de soberanía al carácter público y social de sus recursos naturales?

Buena pregunta a hacernos en cualquier país. De hecho en Catalunya el caudal mínimo de los ríos estaba en función de las empresas eléctricas hasta que el anterior Govern reguló que lo determinaba la Generalitat en función del interés público, hace cosa de un año. En todo caso espero que si los tanques llegan algún día a las puertas de Barcelona, el socorro de los demás países para evitar que se nos cepillen no dependa de eso.

Breixo ha dit...

Que duda cabe de que en Libia no hay democracia, que haya limpieza étnica, como se ha llegado a decir, tampoco es cierto. No hagamos una caricatura: no se trata de un dictador contra su pueblo (¿que tendrá que ver esto con el golpe del 36 o la II GM?) sino de dos facciones enfrentadas, ambas con amplio apoyo social: la de Gadaffi probablemente hegemónica en el conjunto del país excepto en el Este.

La revuelta de Túnez pudo haber sido espontánea, quizás también la de Egipto pero, desde ese momento, la administración de Estados Unidos lo declaró expresamente: deseaban que se extendieran a Libia, Siria e Irán. No hace falta ser fanático de Le Carré para saber que esto significa que las promovieron. No se trata de conspiranoia, basta con leer los periódicos.

Declaraciones como la de Obama identificando a Libia como zona de interés europeo dejan claro de que estamos hablando, desde luego no de democracia. Como siempre, los fachas dicen en voz alta lo que los centristas no se atreven: "No se entiende bien qué significa la "no-fly zone (zona de exclusión aérea) (...) pero corremos el riesgo de perder el petróleo y el gas" Umberto Bossi.

Y ya que de democracia tratamos ¿qué es eso de guerra legal? ¿Acaso aceptamos al Consejo de Seguridad de la ONU como tribunal? Si no es así ¿qué diferencia esto de la guerra de Irak? ¿Acaso no era Hussein un asesino que reprimía a su pueblo a diario? Ojo, los contrarios a esta intervención no defendemos la excepcionalidad de Libia ahora o Irak entonces pero tampoco vamos a comulgar con el disfraz humanitario de estas guerras neocoloniales a ojos vista.

Anònim ha dit...

He quedado mudo: Resulta que ahora empleamos las palabras de Dolores Ibarruri para justificar la Guerra contra Libia.

Cuando hablaba de la "no intervención" para referirse al incumplimiento de los contratos comerciales que los paises europeos y los EE.U habían suscrito con la República. Se lamentaba por el bloqueo que impedia que llegara comida, medicinas, armas y petroleo al bando republicano. Nunca se solicitó una intervención militar extrangera. Esto hubiera sido una barbaridad. Dolores calificó a la guerra como una guerra por la Independencia Nacional, no lo olvides.

En todo caso, quines intervinierons con aviones y bombas fueron los Alemanes y los Italianos, que bombardearon nuestras ciudades e intentaron destruir las unidades militares del ejercito republicano.

En Libia, ahora hablan de intentar un bloqueo aerero, pero los aviones de la OTAN se dedican a destruir tanques y a asesinar soldados de una de los bandos en conflicto y esto es una clara intromisión en una Guerra.

El derecho de injerencia, que tu justificas, seria aceptable en un
mundo regido por la benevolencia y las relaciones internacionales igualitarias.
En el mundo de hoy tiene grandes probabilidades de ser un factor de abuso y poder de unas naciones o coaliciones de naciones sobre otras. Las fechorías de algunos son delito, las de otros no.
La protección de vidas invocada por la ONU se convierte en pretexto para un cambio de régimen allí donde conviene, en Libia si, pero no en Baréin o Yemen, mucho menos en Israel. Disparar contra la población es casus belli en Bengazi, no en Sanaa, Manama y menos aun en Gaza”.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Disculpad que no tenga tiempo ahora mismo para contestar mejor. Sólo un avance respecto a una cuestión secundaria. Es un absurdo histórico mantener que la República, o Pasionaria en concreto, rechazara la ayuda internacional. La ayuda internacional llegó, y precisamente del lado comunista: la Unión Soviética y las Brigadas Internacionales. Si no llegó más, no fue porque no se solicitara, sino porque las potencias occidentales se negaron a facilitarla.

Pero bueno, tampoco vamos a derivar más por ahí, ya que no es el tema.

Sobre el fondo de la cuestión prometo contestar en cuanto pueda.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

A ver, todo esto está muy bien, Pero e da la impresión de que se está intentando seputar bajo un alud de palabras la no respuesta a una pregunta. Mejor dicho, a LA pregunta: era mejor dejar que Gadafi consumara su intención declarada de masacrar a la población?

Sinceramente, sin reponder a esta pregunta no hay debate honesto.

Anònim ha dit...

Lo que es sospechoso es que, para decir determinadas cosas, se utilice el antifaz del anonimato. Es como si hubiera una especie de prevención. O un estar a la espera de lo que pueda pasar, y por si las moscas no doy mi carnet de identidad. Saludos, José Luís López Bulla.

Anònim ha dit...

Es un error de bulto comparar la solidaridad internacional de la URSS durante la Guerra Civil, en forma de ayuda alimenticia y material de guerra, con una intervención directa de un ejercito de varias naciones, bajo bandera de la OTAN. Quien no ve la diferencia necesita una gafas. Lee un poco más a Pasionaria y a José Díaz y lo entenderás a la perfeción. Por cierto, te convendría leer el siguiente artículo:

LA GUERRA DE LIBIA Y INICITAVA PER CATALUNYA VERDS

Anònim ha dit...

La pregunta de querol sigue sin respuesta. Tic tac tic tac

Anònim ha dit...

Respuesta a la pregunta: ¿Tienes pruebas de que Gadaafi quería masacrar a su pueblo o sólo te basas en la propaganda engañosa de los medios de comunicación ocidentales? _Tic,tac,tic,tac

Anònim ha dit...

claaaaaro. A lo mejor ni siquiera existe Gadafi y es un actor pagado por la propaganda occidental