24 d’ag. 2011

El dèficit, la constitució i la democràcia


Crec que tots podem estar d'acord en que gastar més diners dels que s'ingressen no és una cosa positiva per a un estat. Així mateix, també sabem perfectament que a vegades és el mal menor: sense possibilitat d'invertir més diners dels que s'ingressen un país no podrà mai estimular el seu creixement econòmic, ni fer les inversions necessàries que garanteixin el seu futur a mig i llarg termini. Amb una condició: que la cosa no es descontroli.

Des d'aquest punt de vista, cal dir que en principi establir limitacions legals i constitucionals al dèficit no té perquè ser negatiu, si es fa amb intel·ligència. De fet, a Espanya ja existeix una limitació important: la que estableix el Tractat de Maastricht, que sent un tractat internacional signat per Espanya té el mateix valor ( de fet superior) que la normativa constitucional.

D'altra banda, cal tenir en compte que la Constitució permet regulacions amb diversos graus de flexibilitat, deixant més o menys marge als poders públics per a adaptar-se a les circumstàncies variables: des dels molt estrictes drets fonamentals, als més genèrics drets ordinaris i principis rectors.

En definitiva, no existeix cap motiu per a que les persones amb fortes conviccions democràtiques o progressistes es neguin d'entrada a un debat públic sobre la inclusió en la Constitució de preceptes que tendeixin a limitar el dèficit públic.

El que resulta inacceptable és que un govern agonitzant, tancat en un despatx amb el cap de l'oposició, aprovi una modificació de la Constitució d'esquenes a la ciutadania i per la via express. Especialment quan sobren els motius que ens fan sospitar que aquesta modificació pot suposar un cop letal per als nostres drets polítics i socials.

El debat sobre el dèficit és el debat sobre els ingressos i les despeses de l'estat. Sobre què pensem que ha de fer l'estat i com recapta els recursos per a poder fer-ho. Aquest és sens dubte el debat democràtic per excel·lència. I el problema és que aquest debat s'ha segrestat per part de les oligarquies, que han imposat el seu diktat.

Perquè no és cert que el tema de fons sigui evitar el dèficit. Si fos així no s'haurien acceptat les rebaixes fiscals a les rendes més altes ni es malvendria la Loteria Nacional. El tema de fons és ofegar econòmicament l'estat per a justificar que aquells serveis que actualment són un dret sotmés a les lleis socials, es converteixin en camps de negoci i benefici sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda, la llei del més fort.

Per això necessiten aprovar-ho d'esquenes a la gent, sense debat públic, sense referèndums ni consultes. I per això avui el crit de la gent amb fortes conviccions democràtiques o progressistes ha de ser unànim: #yoquierovotar