30 d’ag. 2011

La gran aliança social


La resposta social contra l'intent de reforma constitucional de PSOE i PP és una oportunitat única de confluència dels moviments socials que seria imperdonable deixar passar.

Ara fa poc més d'un any, el govern va iniciar el cicle més agressiu contra l'estat del benestar de la nostra història democràtica. CCOO i UGT van haver de tirar endavant una vaga general per primera vegada contra unes polítiques que comptaven amb l'aval de la inmensa majoria del parlament, moviments tàctics de l'oposició a banda. La pràctica totalitat de mitjans de comunicació es van llançar a la major campanya de desprestigi sindical mai coneguda.

Contra tot pronòstic, el 29S va existir tot i l'aïllament social a que van ser sotmeses les organitzacions sindicals. El regust però, va resultar amarg: la viabilitat de la vaga va descansar únicament en les espatlles sindicals, sense que es produís un clima social d'acompanyament. Els resultats de la mobilització es van veure ofegats per la quasi-unanimitat parlamentària i la falta de complicitats.

L'acord de la reforma de pensions va ser expressió d'aquests resultats: d'una banda constatava el fracàs d'eliminar el sindicalisme com a actor, de l'altra la seva desigual capacitat de protecció dels treballadors. La reforma va constatar el trasllat al sistema de jubilació de la dualitat generacional que durant tres dècades s'havia anat desenvolupant en el mercat laboral. 

Fruit d'aquesta constatació, interpretada col·lectivament sota les claus de la campanya de desprestigi sindical, els moviments del 15M van desenvolupar-se alternativament a les organitzacions socials tradicionals. Constatat el fracàs de la política i del sindicalisme per a donar respostes satisfactòries a les agressions, als 15M conviuen pulsions diferenciades en relació a partits i sindicats, que són analitzats simultàniament com a culpables, obsolets o necessaris.

Així mateix, l'acord Zapatero-Rajoy per a la reforma constitucional suposa una bofetada directa als 15M, que mostra la incapacitat del moviment per a frenar la deriva antisocial i antidemocràtica.

L'ofensiva antisocial és de llarg recorregut i confia en el clima generalitzat de resignació. Confrontar-la amb possibilitats d'èxit requereix d'una gran aliança social, i l'actual intent d'adulteració democràtica així ho evidencia. Una gran aliança social que només serà possible amb altes dosis d'intel·ligència i generositat.

Caldrà que els sindicats aparquin els retrets contra aquells que no van secundar el 29S, que el 15M faci el mateix amb els signants de l'acord de pensions. I que ambdós acullin aquells que en d'altres moments poden haver donat suport a les retallades amb el seu vot, al parlament o a les urnes. L'adversari ara és enemic, i front a la seva embranzida cal sumar totes les forces. Renunciar-hi per sectarisme ens convertiria en culpables.