16 de set. 2011

Ignacio Escolar: El fracaso de la reforma laboral

Decía el preámbulo de la reforma laboral que entre sus “objetivos fundamentales” estaba crear “empleo estable y de calidad”, “restringir el uso injustificado de la contratación temporal” y “favorecer una utilización más extensa de la contratación indefinida”. El éxito del modelo a la vista está. La reforma laboral cumple un año el domingo. No hay mucho que celebrar: el paro ha aumentado en más de cien mil personas y la temporalidad ha crecido un poquito más. Del prometido “empleo de calidad” ni se sabe ni me atrevo a preguntar.


Segueix llegint l'entrada al bloc de l'autor.

15 de set. 2011

El castell de Montjuïc tornarà a ser presó

Durant gairebé tres segles la fortalesa que mira Barcelona des de Montjuïc no servia pas per protegir la ciutat, sinó per mantenir-la sotmesa, bombardejar-la, empresonar i assassinar les persones que s'aixecaven contra l'opressió. 

Avui CiU, des del Govern de la Generalitat vol que el castell de Montjuïc torni al seu estat de presó, de presó de la memòria democràtica. Precismanet de presó de la memòria d'aquells que es van aixecar contra l'opressió.

Sent conseller del Govern de la Generalitat, Joan Saura va impulsar el Memorial Democràtic donant resposta a una demanda sostinguda per molt de temps per antics resistents, families, historiadors i entitats cíviques. L'objectiu del Memorial era la "recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980" i en la seva direcció es va donar participació real a associacions de represaliats, experts i entitats ciutadanes.

El Memorial incomoda a CiU des del seu origen. Els dirigents de la coalició sempre s'han mostrat contraris a la  "recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica". S'hi han oposat amb els mateixos arguments dels franquistes reciclats:  els que van aixecar l'exèrcit contra els ciutadans i els que van defensar la democràcia són èticament iguals ("tots dos bàndols en van fer de tots colors" segons Duran) i la recuperació de la memòria pot "dividirs Catalunya en dos bàndols", tal i com assegura Joana Ortega.

Aprofitant la dinàmica de retallades, la primera acció de CiU des del Govern ha estat asfixiar econòmicament el Memorial. Ara pretén traslladar-ne la seu al Castell de Montjuïc per tal de mantenir-lo reclós i allunyat de la ciutadania. CiU trenca els consens entre tots els que van participar del naixement del Memorial i ha marginat els represal·liats, les famílies i els experts en la presa de decisions.

Per què CiU coincideix amb PP en considerar que la recuperació de la memòria dels lluitadors per la democràcia és perniciosa per a la societat? Qui tem la memòria dels resistents?

13 de set. 2011

"Hago huelga por mis alumnos"


Stephane M Grueso, documentalista i blocaire de referència d'Acampada Sol, entrevista al seu bloc a Cruz, professora de la Comunitat Autònoma de Madrid. Durant l'entrevista, la jove docent parla de la feina real del professorat, els efectes que estan tenint les retallades en la qualitat de l'educació i les motivacions de les protestes.

L'entrevista està penjada en youtube i té una durada de vint minuts. Aquí deixo l'enllaç.

12 de set. 2011

Diada amb Vicent Andrés Estellés


Enguany la Diada ha començat la nit del dia deu, al Tradicionàrius de Gràcia, on l'Espai País Valencià organitzava la 2a Festa Estellés a Barcelona. Així que l'entrada d'aquest Onze de Setembre la deixem en mans dels versos del de Burjassot.

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva.
un mot que em fa gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.

Intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anessis llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes,
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.

ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interromput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.


10 de set. 2011

Coscubiela: Lluita democràtica, social i nacional. Un itinerari compartit, un mateix adversari


Autonomisme, Federalisme, Independentisme avui no tenen la mateixa significació, perquè ha irromput amb força una altre subjecte que té naturalesa econòmica, però actua com a subjecte polític, encara que no tingui la legitimitat per fer-ho. Aquest subjecte es el mercat de capitals en un context de globalització que ens obliga a reconsiderar totes les categories politiques del segle XX i el debat sobre les formes d’Estat.


Llegeix l'article complert al bloc del Coscu

Jordi Évole: Por alusiones


¿A quién se le ocurre empezar la temporada de un programa televisivo hablando de Qatar y la Qatar Foundation? ¿En qué momento le hice caso al guionista que propuso el tema? ¿Por qué acepté sin pensar que nos estábamos metiendo en un berenjenal?

Nuestro programa sobe Qatar lo teníamos en mente desde que se firmó el patrocinio con el Barça. Pero por cuestiones de producción no lo pudimos grabar hasta mediados del mes de agosto. La emisión del programa estaba prevista mucho antes de que la Junta decidiese someter a votación en la asamblea de compromisarios la decisión de llevar la publicidad de la Qatar Foundation. O sea, que nosotros no buscamos el oportunismo. Aunque tampoco nos amargó la decisión de la Junta porque volvía a poner en portada un tema que hacía meses que no lo estaba.¿Qué buscaba "Salvados" con este programa?r ¿Provocar una reacción contraria al patrocinio? ¿Hacer un publirreportaje del país y su emblemática fundación? Pues ni una cosa ni la otra. Simplemente queríamos conocer, dentro de nuestras posibilidades, el país. Es verdad que 5 días no dan para conocer ningún lugar a fondo, pero la producción televisiva es la que es y nos empleamos al máximo para mostrar de la mejor manera que supimos los contrastes de un país complejo.

Continua llegint l'article al bloc de Jordi Evole

Respectar el treball dels docents


Sóc fill de mestra. És per això que de petit he hagut d'esperar moltes tarde, acabades les classes, que la mare acabés de treballar les hores no lectives: preparant  activitats, corregint treballs, parlant amb pares, participant a reunions...

A casa era habitual, i encara ho deu ser, veure la mare fora de les hores de treball corregint exercicis i preparant les classes. He perdut el compte de totes les vegades en que l'acompanyàvem a papereries i merceries per comprar material per l'escola, avançant sempre els diners de la seva butxaca.

Em rebel·la veure com es retallen sous i em preocupa quees restin hores no lectives de la jornada dels docents. Em rebel·la i em preocupa com a ciutadà. Però, sobretot m'indigna que alguns governants pretenguin evitar la censura de la ciutadania a base de difamar  i mentir sobre la dedicació real de professors i mestres del sitema públic d'educació. Com es pot ser tan miserable?

9 de set. 2011

Joan Herrera: Volem ser el punt de trobada de federalistes, sobiranistes i independentistes.

Joan Herrera va presentar ahir en una conferència el plantejament que vol impulsar a ICV en relació a la política nacional catalana. Després del suport expressat a la candidatura de Coscubiela pel 20N, Herrera mostra novament la seva voluntat de fer d'ICV el referent de tota la gent d'esquerres de Catalunya. Definitivament Iniciativa donarà la batalla el proper 20N.

Transcric algunes notes de la conferència, que podeu llegir íntegrament aquí.

la primera pedra sobre la que cal construir el catalanisme és reivindicar la sobirania de la gent i també dels pobles front la sobirania dels mercats.


a CiU li preocupa la pèrdua de competències i de sobirania de Catalunya quan és a mans de l’Estat, però ja li va bé quan els ciutadans perden sobirania a mans dels mercats.

Si no es convoca el referèndum [per la reforma constitucional], novament la majoria de la ciutadania serà expulsada del nou consens constitucional establert pel PSOE i el PP.

La qüestió lingüística és un tema d’identitat nacional, però no només això. És una qüestió social. El coneixement del català i del castellà al final de l’escolarització obligatòria és una garantia d’igualtat d’oportunitats per accedir al mercat de treball i un dret de tothom qui viu a Catalunya.


El PP està introduint en la política catalana els recursos contra la llengua, les polítiques racistes de García Albiol i el moviment contra l’autogovern i la recentralització de l’Estat.


La cohesió també està en risc quan s’identifica immigració amb frau en les prestacions socials, com va fer el conseller Mena en criminalitzar tot el col·lectiu marroquí; o amb la delinqüència, o quan es posa
constantment sota sospita determinades creences religioses.


Quan es tanquen urgències, o es degrada la qualitat de l’ensenyament, o es retalla en les escoles bressol, o s’incrementen les taxes a la universitat o cau un 76% la construcció d’habitatge protegit en relació a l’any 2010, mentre el govern és incapaç d’oferir alternatives a les famílies desnonades, hi ha una part de la societat que s’allunya cada cop més d’aquest model de país que exclou i
que no inclou.


perquè les esquerres tornin a governar Catalunya han de tenir un projecte nacional compartit que sigui el mínim comú denominador del catalanisme d’esquerres i que disputi a CiU la centralitat del catalanisme.

on és més evident la feblesa de l’esquerra nacional és al Congrés dels diputats, ho dic per experiència pròpia.


La principal representació de l’esquerra catalana, el PSC, no només no té veu pròpia a Madrid sinó que està supeditada al PSOE i no sembla que això,malauradament, hagi de canviar.


Al Congrés cal una esquerra nacional forta, independent, però amb capacitat de diàleg i d’acord amb les esquerres de tot l’Estat.

I aquesta alternativa no la podem construir només des de les institucions. L’hem de construir amb velles i noves aliances. Des dels que s’oposen a les retallades, a empresaris dinàmics que, perplexos, veuen com s’escanya l’economia catalana amb l’aplicació dogmàtica de retallades que afecten
l’equitat i que resten dinamisme al país.


Ara ens trobem en un moment difícil en què el catalanisme també pot ser derrotat. Derrotat en tant que per la via dels fets podem quedar reclosos en el marc d’un autonomisme de baixa intensitat, per molta retòrica abrandada que li posem.


Com a força d’esquerres coherent ens confrontem amb la política de CiU. Però com a força nacional estem disposats al diàleg i a l’acord amb totes les forces catalanistes.


Volem ser el punt de trobada de federalistes, sobiranistes i independentistes.


Ho he dit en altres ocasions, els federalistes no podem rebutjar la hipòtesi de la independència si el projecte federal no té sortida i els independentistes no poden rebutjar el pacte federal com un avenç objectiu per a Catalunya. El federalisme plurinacional i l’independentisme no essencialista no
només han de conviure, han de poder definir un camí a compartir conjuntament.


la nostra vocació és esdevenir punt de trobada de la diversitat del país, més que abanderar una suposada puresa ideològica en el terreny nacional.


hi ha esperança, perquè, agafant una idea d'Ulrich Beck, el crit arreu del món, el de la gent indignada de la plaça Catalunya o de la Puerta del Sol, el dels joves portuguesos, el de la societat israeliana, el dels treballadors italians o el de les revoltes àrabs, és democràcia i justícia social.

Javier Pacheco considera "una oportunidad para la izquierda catalana" la candidatura de Coscubiela

La candidatura de Joan es una oportunidad para la izquierda catalana de catalizar la voluntad de una parte de la ciudadanía y convertirla en votos el 20-N, en una fuerza política, ICV, que garantice eficacia en la representatividad parlamentaria y construya las alternativas sociales, políticas y económicas que los ciudadanos/as están deseando ver plasmadas en la acción política cotidiana y en la salida de la crisis.


Creo que es un gran acierto.


I aquest home, per què no té bloc?

8 de set. 2011

La candidatura de Coscubiela genera il·lusió


La presentació per sorpresa de la candidatura de Joan Coscubiela a les primàries d'ICV ha estat un veritable revulsiu. Des de que ahir al matí Coscubiela va anunciar la seva candidatura he tingut ocasió de comprovar que molta gent d'esquerres, de l'actiu de l'esquerra militant que sobrepassa les fronteres dels partits, estan feliços.

El suport de Joan Herrera i la direcció d'ICV  a aquesta candidatura és una crida: Iniciativa surt a donar la batalla. I la batalla és renovar la il·lusió de molta gent d'esquerres que s'ha trobat orfe políticament.

En la batalla d'unes eleccions, hi ha un primer col·lectiu que tot partit necessita mobilitzar: "la seva gent". Que la gent de l'esquerra ens mobilitzem és la clau de les properes eleccions: militants de les agrupacions locals d'Iniciativa i d'EUiA, intel·lectuals, sindicalistes, activistes socials, i una legió de persones que guarden al fons d'algun calaix el carnet d'ICV, o del PSUC, o del sindicat. Aquesta gent està il·lusionada amb la candidatura d'en Coscubiela.

Són moltes i molts els que s'han posat a netejar les velles armes amb que van conèixer la victòria i la derrota, que fa anys que dormen, en algun racó abandonades. Ens necessiten a totes i tots en aquesta aposta. I ara és l'hora.


Jordi Armadans: Fuentes & Navarro, més enllà de l’anècdota


L’entrevista d’en Manuel Fuentes a Vicenç Navarro ha aixecat polseguera.
Es miri com es miri, el to, actitud i alguns comentaris d’en Fuentes estan fora de lloc. Especialment tractant-se d’un mitjà públic. Però, com altres vegades, tinc la sensació que ens quedem en l’anècdota i no anem al fons.
Al marge de la qüestió -ben important certament, però que ja he abordat altres vegades- de la poca diversitat ideològica als mitjans de comunicació, el problema aquí no és un periodista, una entrevista puntual o una mala relació entre entrevistador i entrevistat que s’acaba projectant per la ràdio. Crec que el problema és que està massa ben valorada l’entrevista incisiva que frega la mala educació. Des de sempre he trobat, a la facultat, a les redaccions, al carrer, gran admiració pels periodistes incisius, que tallen, interrompen i marquen a fons l’entrevistat, amb l’argument que el periodista ha de dur l’entrevista per on ell vol, ha d’aconseguir la declaració que ell vol i ha de fer que l’entrevistat es mulli. No ho sé, però a mi em sona a un plantejament de l’entrevista com si fos un combat de boxa.
Continua llegint l'entrada al bloc d'en Jordi

7 de set. 2011

Qui és Joan Coscubiela?





Fa escassos minuts, Joan Coscubiela ha anunciat la seva voluntat de presentar-se al procès de primàries en que els i les militants d'ICV elegirem el cap de llista de la coalició per a les properes eleccions generals del 20N.

Joan Coscubiela va nàixer al barri de la Barceloneta el 1954, en una família de treballdors implicats en la militància sindical clandestina. De ben jove va implicar-se en els moviments socials i estudiantils anti-franquistes, per la qual cosa va ser procesat pel Tribunal d'Ordre Públic del règim i empresonat el 1972.

Llicenciat en Dret va començar a col·laborar en els despatxos de Francesc Casares i Luis Salvadores, dos noms de referència en la xarxa d'advocats laboralistes implicats amb les lluites de les treballadores i treballadors en el tardo-franquisme.

Durant els anys de transició va participar en la creació del Gabinet Jurídic de CCOO, esdevenint l'advocat de la Federació de la Construcció.


Gradualment assumeix majors responsabilitats en el sindicalisme català, centrades en la defensa del sistema públic de protecció social que ha estat un element central de la seva activitat sindical. L’any 1982 va actuar, en representació de CCOO, en l’acció popular en el procés penal conegut com el «frau a la Seguretat Social», en què van resultar implicats centenars d’empresaris catalans, professionals del dret i empleats públics. En aquests anys compatibilitzava la seva responsabilitat sindical amb la feina de professor associat de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'any 1995 va ser elegit Secretari General de CCOO de Catalunya, responsabilitat que ha exercit durant tretze anys. Des d'aquesta responsabilitat va liderar el procès de modernització del sindicalisme català, l'impuls del marc català de relacions sociolaborals i la consolidació de CCOO com a primera força sindical de Catalunya.

Des de 2008, any que finalitza les seves funcions sindicals, ha retornat a l'exercici de la docència universitària centrada principalment en el dret del treball i en l'anàlisi dels moviments socials. Des d'aquesta faceta ha seguit d'aprop la configuració del 15M, sobre la qual ha publicat diversos articles de premsa.

Ah, i té bloc. 

5 de set. 2011

López Bulla: ¿De veras son los mercados los que...?



Afirmar que las contrarreformas que se están dando por estos pagos obedecen a exigencias de los mercados es una verdad evidente, pero no es toda la verdad. Se trata, en mi opinión, de algo de mayor trascendencia: la gran operación de los grandes capitales globales de proceder, con menos controles democráticos (especialmente los de mayor contrapeso) para organizar una nueva acumulación capitalista. Por eso sobran, en fatal lógica, todos los instrumentos de la acción colectiva y el Derecho del Trabajo.


Llegeix l'entrada sencera al bloc d'en José Luis

4 de set. 2011

@Acampadasol explica la reforma constitucional


Excel·lent iniciativa del Grup d'Economia d'Acampada Sol per explicar què és i què suposa la constitucionalització del dèficit 0. Els moviments "tradicionals" tenim molt a aprendre...

2 de set. 2011

Com Llamazares ha evitat la pantomima de Duran







Plantejament

23/08/2011

Durant el debat parlamentari de convalidació de les darreres retallades de drets laborals el president del govern anuncia per a sorpresa de tothom, que ha pactat amb el cap de PP introduir a la constitució «una regla para garantizar la estabilidad presupuestaria en el medio y largo plazo, en relación tanto con el déficit estructural como con la deuda, que vinculara a todas las administraciones públicas» per la via exprés i sense consultar a la ciutadania. 

Des del seu escó, Duran i Lleida agafat per sorpresa, pensa ràpid. Prohibir constitucionalment que l'esquerra pugui dur a terme el seu projecte polític i tornar-se a vestir d'home d'estat. Sona de meravella. Des de l'estrada assegura compartir "l'esperit" de la reforma a l'espera de conèixer "la lletra". Ni un mot sobre la forma en que s'ha negociat, ni el respecte a l'autogovern de Catalunya.

Nus

24/08/2011

La sala de màquines de CiU treu fum. A les portes de les eleccions generals, els estrategs convergents veuen en la proposta una nova oportunitat d'aprofundir en l'anul·lació del PSC: "abans el PSOE que Catalunya". Comencen a pressionar Duran perquè giri. Duran guanya temps, ara proposa que la reforma es sotmeti a referèndum el mateix 20N, però sense exigències: "Creo que el PSOE y el PP se lo tienen que tomar muy en serio y medir si tienen que hacer un referéndum".

Comença el ball de pressions dins de CiU. PSOE i PP volen l'aval de CiU a la reforma per vestir un pacte de despatx de "consens nacional", així que es dediquen a explorar fórmules de compromís que permetin que Duran faci el paper que més li agrada: el català emprenyat amb tots els altres perquè no fan bé les coses i que a última hora s'arromanga per arreglar les "chapuzas" per sentit de la responsabilitat.

Mentrestant el PSC acaba de suïcidar-se electoralment acatant la disciplina del PSOE. Amb l'etern adversari anul·lat comença a aplanar-se el camí per a un suport de CiU a la reforma.

26/08/2011

En el debat de presa en consideració de la reforma al Congrés Duran puja l'aposta: l'acord "és una ruptura del pacte constituent", però ara ja no és necessari un referèndum. La ruptura es podria esmenar tenint en compte els altres partits que van aprovar la constitució. Per deixar clar la seva disposició no vota en contra d'una cosa tan greu com una "ruptura del pacte constituent", senzillament s'absté.

01/09/2011

Duran fa un nou pas i anuncia que "exercirem la nostra responsabilitat amb dignitat". Estan d'acord amb votar la reforma, però necessiten alguna mesura que els hi permeti justificar-ho després d'haver acusat al PSC d'alta traició a Catalunya. Presenten una sèrie d'esmenes per facilitar el joc de negociacions amb PP-PSOE. Per donar-hi màxima emoció (i aconseguir el màxim protagonisme) cal mantenir la tensió fins el darrer moment.

Desenllaç

02/09/2011

Votació de la reforma al Congrés. La fase final de la pantomima està guionitzada i els protagonistes arriben a l'escenari coneixent el seu paper. Prèviament PSOE, PP i CiU passen el rodet a les esmenes de la resta de grups parlamentaris per a que ni tan sols puguin defensar-les al ple. Ves per on, això no suposa cap problema per Duran, tant gelós de les formes democràtiques. Cal garantir que només intervindran els actors que surten al guió.

S'inicia la darrera escena. PSOE i PP escenifiquen moltes corredisses davant de les càmeres cap a l'escó del desitjat Duran, que posant el seu perfil bó al respectable va fent que no amb els llavis premuts. En el darrer moment, per donar el màxim dramatisme, els grups majoritaris registren una esmena transaccional en que es preveu que en circumstàncies excepecionals (tipus desastres naturals) el parlament (territori natural de CiU) pugui autoritzar dèficits a les comunitats autònomes que ho sol·licitin.

Ara ve quan Duran ha d'agafar la paraula i fer el seu paper, el que més li agrada, el que repeteix un i altre cop com els galans dolents dels culebrots. Per "responsabilitat" i un cop salvada la "dignitat" de Catalunya.

Bono, seguint el ritual d'una esmena transaccional, i per tant no presentada dins del termini usual, s'adreça a la càmera per demanar si algun diputat s'hi oposa. 

I just en aquest moment, un humil metge asturià a qui els actors han negat el dret a participar en l'obra,  aixeca la mà des del seu solitari escó.

Els rostres es desencaixen, la pantomima s'ha desmuntat. "De perduts al riu" pensa Duran que sol·licita (a ell si li deixen parlar) que s'expliqui si el bloqueig és de Llamazares o si també ho és d'ERC. Si més no, podrem acusar d'antipatriotes als independentistes. Però un cop Bono ha negat la paraula a Llamazares  ja no hi ha marxa enrere.

L'obra s'ha esquerdat. Els propers dies continuaran buscant un forat en la tramitació per mirar de recuperar-la, però el galan del culebrot ja ha perdut la seva actuació estelar. Trist i cap cot es queixa als periodistes de que en la tramitació no s'han mantingut "les formes"... i tant. Rabiuts Zapatero assenyala a Llamazares com a culpable de la manca d'un final feliç, i el sociata guai oficial el titlla de "folclòric".

Llamazares manté el seu rostre preocupat, tan poc apropiat pel vodevil. El discret actor a qui els guionistes havien relegat al paper d'extra i que finalment ha arrabassat el paper protagonista al galan.


FI

PS1: Pels que us agradi més la pel·li que el llibre, aquí l'enllaço.

PS2: Gracias Gaspar.


Vídeo de la presentació de la convocatòria de #mani6sep

Ja que al Telenotyícies de TV3 només treuen declaracions de polítics i sembla que les veus de les organitzacions socials del país no tenen prou valor, aquí us deixo el vídeo de la roda de premsa en que la Plataforma Prou Retallades va donar ahir per convocar la manifestació contra la reforma constitucional a Barcelona del proper dimarts.



1 de set. 2011

Nen, què és un hashtag?

Els amics ja estan al cas, però com per Les Cosetes també s'hi deixen caure visitants ocasionals, començo aquesta entrada aclarint a què hem dedico. Des de principis de 2010 i fins d'aquí dos anys faig d'adjunt a la Secretaria d'Organització i Recursos de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Traducció: sóc un buròcrata de l'aparell sindical. I dels més joves, exceptuant evidentment la gent d'ACCIÓ JOVE.

Doncs bé, porto uns quants dies responent preguntes i mantenint debats sobre xarxes socials. Comencem sempre per conceptes generals (què és), passem a les quatre nocions tècniques (com funciona) i acabem sempre en una llarga reflexió sobre les seva naturalesa, connotacions i potencialitats. És evident que aquests debats els tinc pels passadissos de la cinquena planta de Via Laietana, on s'ubiquen les oficines de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya. A les empreses i seccions sindicals de base fa molt de temps que s'experimenta i es treballa sindicalment amb les xarxes socials com a eina complementària d'informació, debat i oganització sindical.

Els companys amb els que treballo potser no sabien fins fa poc el que era un "hashtag" o un "trendtopic", però són sindicalistes que tenen molt ben entrenada una mirada inquieta sobre la realitat. Hi pensava mentre llegia el molt recomanable article de Joan Subirats que avui venia a Público. Escriu en Subirats que "la política no s’acaba en les institucions, ni en els partits o els sindicats, però tampoc és cert que només hi ha (nova) política a les xarxes. Ser-hi abans, tenir estatus organitzatiu i institucional, no implica forçosament tenir més legitimitat. Uns tenen (una) experiència, els altres expressen (sovint) innovació". I em sembla que a arrel del #15M aquesta consciència latent s'està convertint a CCOO en una profunda reflexió col·lectiva.

Si la constitució de la Confederació Sindical Internacional no es pot entendre fora del context dels moviment altermundialista i la dècada dels fòrums socials, ben segur que l'eclosió dels moviments hashtag produirà en el sindicalisme canvis de llarg recorregut.

La crida a la #mani6sep de Barcelona

CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ  #JOVULLVOTAR 

Les organitzacions socials sotasignants acorden manifestar públicament el seu rebuig a la proposta de reforma de la Constitució Espanyola elaborada pels responsables dels grups parlamentaris del PSOE i del PP, demanar als diputats i senadors de tots els grups parlamentaris que no la votin favorablement i que, en el cas que la proposta fos aprovada, es convoqui un referèndum per a la seva ratificació.

Considerem que pel seu contingut i pels terminis d'aplicació aquesta reforma no ajudarà a la reducció dels actuals nivells de dèficit públic i provocarà un deteriorament encara més greu de la situació del teixit econòmic i social del nostre país. La reducció del dèficit només es pot aconseguir mitjançant la promoció del creixement econòmic i l'ocupació, una reforma fiscal equitativa i progressiva i un rigor permanent en l'ús de la despesa pública.

Al mateix temps imposa una greu limitació a l'autonomia dels governs democràtics i a la capacitat d'autogovern pressupostari de les diferents administracions públiques. Això afectarà greument a la seva capacitat d'utilitzar la política pressupostària al servei dels objectius de la política general. Motivada, suposadament, pels atacs especulatius els deutes sobirans, la reforma introdueix en la nostra màxima norma jurídica un factor econòmic de caràcter netament procíclic que pot arribar a impedir l'acció dels governs per a què la nostra economia no entri, en el futur, en una recessió. Constitueix també una amenaça permanent per a les prestacions i institucions de l'Estat de benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.

A Catalunya aquesta situació és doblement greu perquè ja arrosseguem una limitació a l’autogovern provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i al mateix temps, dóna màxim rang legal a la política de retallades socials que està duent a terme el Govern de Catalunya.
Si el contingut és rebutjable, el procediment que es va a adoptar per a la seva aprovació és del tot inacceptable: es produirà amb la legislatura esgotada, s'anuncia en ple període de vacances, es vol aprovar definitivament transcorreguts només quinze dies des de que el President del Govern va proposar-la el 23 d'agost, es vol realitzar sense debat polític ni social de cap classe i, finalment, sense que la reforma sigui sotmesa a referèndum.
Per tot això i tenint en compte que el seu contingut -la constitucionalització de l'obligació d'equilibri pressupostari i límit del deute en els comptes de les administracions públiques- és una opció ideològica i política que, a més de ser errònia i inútil, té un caràcter marcadament conservador, les organitzacions socials sotasignants consideren necessari que la ciutadania expressi públicament:

1.    El seu rebuig a la reforma constitucional que es proposa.

2.    La petició als/les diputats/des i senadors/es que no la votin favorablement en el tràmit parlamentari.

3.    L'exigència de que si la proposta és aprovada pel Parlament sigui sotmesa a referèndum.
Finalment, les organitzacions sotasignants criden a la ciutadania i a les forces polítiques i socials a participar en les mobilitzacions que es convoquin. Conscients de la necessitat de treballar per la confluència de totes les organitzacions i plataformes que ens posicionem contra aquesta reforma de la Constitució, acorden:

1.    Convocar una manifestació a la ciutat de Barcelona el proper dimarts 6 de setembre a les 18.30 h, amb sortida des de Plaça Urquinaona, tal com es farà a d’altres capitals de l'Estat espanyol. També es duran a terme mobilitzacions a Tarragona, Lleida i Girona.

2.    Donar suport a la participació en les altres concentracions i mobilitzacions que es convoquin aquests dies contra la reforma de la Constitució i per a la convocatòria d'un referèndum, i en les iniciatives de diferent naturalesa que puguin sorgir com, en particular, la recollida electrònica de signatures.

Barcelona, 1 de setembre de 2011

COO, UGT, USOC, CONFAVC, CNJC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, AICEC-ADICAE, Dempeus per la salut pública, Sindicat d’Estudiants, FAPAES, Ateneus Laics i Progressistes, Moviment Laic i Progressista i Fets