8 de set. 2011

Jordi Armadans: Fuentes & Navarro, més enllà de l’anècdota


L’entrevista d’en Manuel Fuentes a Vicenç Navarro ha aixecat polseguera.
Es miri com es miri, el to, actitud i alguns comentaris d’en Fuentes estan fora de lloc. Especialment tractant-se d’un mitjà públic. Però, com altres vegades, tinc la sensació que ens quedem en l’anècdota i no anem al fons.
Al marge de la qüestió -ben important certament, però que ja he abordat altres vegades- de la poca diversitat ideològica als mitjans de comunicació, el problema aquí no és un periodista, una entrevista puntual o una mala relació entre entrevistador i entrevistat que s’acaba projectant per la ràdio. Crec que el problema és que està massa ben valorada l’entrevista incisiva que frega la mala educació. Des de sempre he trobat, a la facultat, a les redaccions, al carrer, gran admiració pels periodistes incisius, que tallen, interrompen i marquen a fons l’entrevistat, amb l’argument que el periodista ha de dur l’entrevista per on ell vol, ha d’aconseguir la declaració que ell vol i ha de fer que l’entrevistat es mulli. No ho sé, però a mi em sona a un plantejament de l’entrevista com si fos un combat de boxa.
Continua llegint l'entrada al bloc d'en Jordi

2 comentaris:

jordi ha dit...

ep andrés, quin 'impactassu' veure'm plantofat al teu bloc... diria que és excessiu però gràcies per l'interès i que continuï el debat, la lluita i la festa!

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Hola Jordi, gràcies per la visita. Ja quedarem per arreglar la qüestió dels drets d'autor.