30 de des. 2011

Manel Garcia Biel: El Govern dels Golafres

Artur Mas va definir, en la seva presa de possessió com a President, el seu Govern com “el dels millors”. Els fets l’han desmentit i ho han situat tot al seu lloc. L’enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat) suspèn el Govern per primera vegada a la historia del centre d’estudis.

La política de retallades també ha fet que la ciutadania posi en el tercer lloc de les seves preocupacions la sanitat, la qual cosa és demostrativa del clima de por que han creat les polítiques del Govern.

El Govern Mas, a diferencia dels govern de Pujol, és el de la dreta pura i dura que només utilitza la senyera per envoltar-se de victimisme. La culpa de tot és de l’anterior govern tripartit o de Madrid. Ells retallen a fons l’estat del benestar dels catalans, però s’excusen dient “nosaltres no voldríem però no ens queda més remei”.

Realment el Govern de Mas no s’equivoca. Governa al servei dels "lobbies" que representa. Es evident però, que ho fa de forma destralera en les formes i té una gestió manifestament millorable.

Continua llegint l'article al bloc del Manel

Ha mort Justo Domínguez històric dirigent d'UGT de Catalunya

Justo Dominguez (dreta) amb José L López Bulla (CCOO)
M'he assabentat de la mort del company Justo Domínguez pel bloc de José Luis López Bulla, el veterà sindicalista ha lluitat durant molt de temps contra la malaltia. Des d'aquí el meu sincer reconeixement i tota la solidaritat amb la família ugetista.

Us deixo l'enllaç al comentari d'en José Luis.

29 de des. 2011

Com mola el cartell del Barnasants 2012


Ahir nit tornant a casa em trobo el barri empaperat amb l'Antonio, em van saltar les llàgrimes i tot.

Aquí deixo l'enllaç a la web per a qui vulgui consultar la programació.

Guillot torna a publicar al seu bloc

Després d'un període d'inactivitat, Jordi Guillot Senador de l'Entesa Catalana de Progrés per ICV-EUiA i col·laborador involuntari de Les Cosetes, repren l'activitat blocaire per alegria dels lectors partidaris dels verbs esmolats.






Nou número de Segle XX, la millor revista d'història "made in Catalonia"


Contra crisis i retallades emergeix per quart any consecutiu Segle XX, la millor revista d'història fabricada a Catalunya i en català. Dirigida pel Catedràtic de la UB Andreu Mayayo, Segle XX és fruit de la col·laboració de la Fundació Cipriano García - CCOO i l'Editorial Afers.

A més, enguany compta amb la col·laboració de l'amic Miquel de Toro, especialista en nazisme.

Recerques i assaigsRaanan Rein: L’apropiació de la memòria dels voluntaris jueus de la Guerra Civil espanyola per l’establishment sionista / Soledad Fox Maura: Missió impossible: l’ambaixada republicana a Washington (1936-1949) / Noemí Alonso: Els moviments veïnals a Roma durant el cicle de protesta italià (1968-1976) / César Lorenzo Ruiz: De campus universitari a temple de la marginalitat. El canvi social a les presons espanyoles durant la transició política / Miquel de Toro: Holocaust, historiografia i identitat nacional a Alemanya (1945-1990) / Debats: Els processos de nacionalització a Espanya: anàlisi crítica i noves propostes d’intepretació: Fernando Molina i Miguel Cabo: «Donde da la vuelta el aire»: reflexions sobre la nacionalització a Espanya / Alejandro Quiroga: Les tres esferes. Cap a un model de la nacionalització a Espanya / Fernando Molina i Miguel Cabo: Historiografia i nacionalització a Espanya. Reflexions finals / Ressenyes i notes de lecturaJordi GràciaClaudio NatoliJaume BarrullDianella GaglianiAntonio Fco. CanalesGonzalo Álvarez ChillidaRafael Cruz,José Luis Martín RamosGloria NielfaAna CabanaRubèn Doll-PetitPaola Lo CascioJesús de Felipe RedondoGabriele RanzatoClaudia CabreroAnna Caballé,Ángela CenarroCarles SantacanaImma BojLluís Úbeda / Resums / Autors.

Segle XX pot adquirir-se en llibreries i a la web de l'editorial.

27 de des. 2011

La majoria silenciosa


Reprenc l'escriptura del bloc després d'unes setmanes voluntàriament absent de les xarxes. Han passat i s'han escrit moltes coses importants en aquest temps que es mereixen comentaris. Però atesa la intensa activitat electoral de Les Cosetes, penso que correspon un comentari de la política catalana.

Els resultats a les eleccions generals van permetre a CiU fixar una lectura de ratificació electoral de la política de retallada i desmantellament dels serveis públics. CiU no obtenia pas els seus millors resultats en unes generals i ha obtingut una important pèrdua de vots en relació a les darreres autonòmiques, és a dir en el període en que s'ha aplicat aquesta política. No obstant, la fallida general del PSC permetia el sorpaso i aquesta va ser la notícia política. CiU va poder presentar els resultats com una confirmació del suport social de "la majoria silenciosa" a la seva acció de govern.

Immediatament després de les eleccions, la reacció de la coalició va ser doble. D'una banda, el Govern de la Generalitat anunciava una nova ofensiva de retallades de despesa social i drets dels treballadors públics. En paral·lel, Duran Lleida anunciava que CiU en cap cas supeditava l'acord amb el PP a l'obtenció del "pacte fiscal", la bandera absoluta de la coalició durant la campanya.

Les ombres, però, planegen sobre el Govern de CiU. L'escenari d'un PP amb majoria absoluta al Congrés i soci necessari al Parlament evoca passades decadències. Però allò que és més trascendent és la duríssima valoració ciutadana que expresen els estudis d'opinió publicats passat el 20N. La "majoria silenciosa" s'oposa a les retallades socials, especialment pel que fa a sanitat i educació. El govern de CiU obté una valoració molt per sota del que mai van obtenir els dos governs d'esquerres.

En el moment actual, la principal font d'oxigen per a CiU són PSC i ERC, oficialment a l'oposició. Ambdós partits, amb noves direccions emergides de processos traumàtics, mostren obertes senyals d'entesa amb CiU, acceptant amb matisos la política de reducció de depesa pública que està abocant Europa a una nova recessió, en la que els catalans serem, això sí, el primers de la classe de Frau Merkel.