27 de des. 2011

La majoria silenciosa


Reprenc l'escriptura del bloc després d'unes setmanes voluntàriament absent de les xarxes. Han passat i s'han escrit moltes coses importants en aquest temps que es mereixen comentaris. Però atesa la intensa activitat electoral de Les Cosetes, penso que correspon un comentari de la política catalana.

Els resultats a les eleccions generals van permetre a CiU fixar una lectura de ratificació electoral de la política de retallada i desmantellament dels serveis públics. CiU no obtenia pas els seus millors resultats en unes generals i ha obtingut una important pèrdua de vots en relació a les darreres autonòmiques, és a dir en el període en que s'ha aplicat aquesta política. No obstant, la fallida general del PSC permetia el sorpaso i aquesta va ser la notícia política. CiU va poder presentar els resultats com una confirmació del suport social de "la majoria silenciosa" a la seva acció de govern.

Immediatament després de les eleccions, la reacció de la coalició va ser doble. D'una banda, el Govern de la Generalitat anunciava una nova ofensiva de retallades de despesa social i drets dels treballadors públics. En paral·lel, Duran Lleida anunciava que CiU en cap cas supeditava l'acord amb el PP a l'obtenció del "pacte fiscal", la bandera absoluta de la coalició durant la campanya.

Les ombres, però, planegen sobre el Govern de CiU. L'escenari d'un PP amb majoria absoluta al Congrés i soci necessari al Parlament evoca passades decadències. Però allò que és més trascendent és la duríssima valoració ciutadana que expresen els estudis d'opinió publicats passat el 20N. La "majoria silenciosa" s'oposa a les retallades socials, especialment pel que fa a sanitat i educació. El govern de CiU obté una valoració molt per sota del que mai van obtenir els dos governs d'esquerres.

En el moment actual, la principal font d'oxigen per a CiU són PSC i ERC, oficialment a l'oposició. Ambdós partits, amb noves direccions emergides de processos traumàtics, mostren obertes senyals d'entesa amb CiU, acceptant amb matisos la política de reducció de depesa pública que està abocant Europa a una nova recessió, en la que els catalans serem, això sí, el primers de la classe de Frau Merkel.