22 de febr. 2012

El PP i l'estratègia del cop sec

El programa de Rajoy podia estar ocult abans de les eleccions però existir, existia. Un programa que com la llei òmnibus de CiU té un únic fil conductor: satisfer la carta als reis de tots els grups de pressió que han suportat al PP en l'oposició: ultres religiosos, grups empresarials, constructors i immobiliàries, laboratoris d'idees neocons, grups mediàtics... Tots han anat presentant des de fa mesos la seva carta, i Rajoy ha decidit satisfer-les totes de cop. 

Un cop sec: els diferents ministres succeint-se els usn als altres anunciant paquets de mesures que en el seu conjunt suposen la major agressió als drets de les persones, la democràcia i l'estat del benestar que ha conegut aquest país des del final de la dictadura, amb l'única excepció de l'intent de cop d'estat.

Actuar ràpid aprofitant la recent legitimitat de les urnes, el desnortament del principal partit de l'oposició i abans que continuïn creixent les veus cada cop més nombroses que denuncien l'estratègia suïcida del dèficit 0. Fer-ho ràpid i al principi. Donant per fet que un resposta social immediata, desarticulada i precipitada, culminada amb una vaga general que es dóna per descomptada. I cremats aquests cartutxos afrontar tranquil·lament la resta legislatura. La proximitat de les eleccions a Astúries i sobretot a Andalusia, deixa d'esdevenir una contenció quan el principal adversari electoral no para de disparar-se trets als peus.

L'estratègia però, comença a fallar. D'entrada perquè CCOO i UGT sembla que han llegit Tsun-Zu i saben que mai s'ha de donar la batalla al territori de l'enemic. El calendari i el tempo que estan aplicant els sindicats evita una vaga precipitada i aposta per una estratègia d'acumulació de forces, que a la vista de les manis del passat diumenge està donant bons resultats. I uns nois valencians que protesten per la manca de calefacció estan esdevenint el referent moral col·lectiu que inicia la deslegitimació moral d'un govern.

A València l'estratègia del cop sec per a ofegar d'inici les protestes d'uns estudiants ha acabat convertint la flama en un incendi que ha desbordat els governs centrals i autonòmic. El problema del cop sec és que si la víctima no cau morta al moment, es revolta amb molta més intensitat.