5 de febr. 2012

I la Carme(n) va fallar

Una direcció federal desacreditada, un candidat de l'aparell que ha obtingut els pitjors resultats electorals de la història del partit, uns barons desautoritzats i sense càrrecs de govern autonòmic, Andalusia al punt de caramel per a una victòria pepera, una impugnació general de les bases respecte la política pro-stablishment, Barcelona-Madrid-Sevilla en línia... Des de Suresnes, mai s'havia donat una aliniació planetària tan propícia per a una alternativa al Partit Socialista Obrer Espanyol. Què ha passat?

Ha passat que no existia una alternativa creïble. Més enllà de calibrar factors com la catalanitat (dissimulada) de la candidata o les trucades de darrera hora dels vells dinosaures, és evident que no s'ha produït dins el partit una veritable pulsió de canvi.

El canvi no és posar un Secretari General o altre, per molt jove o molt dona que se sigui. El canvi és impulsar un projecte polític nou que superi la inèrcia de la vella guàrdia i reconecti amb el pols de la situació. Res a veure amb el tacticisme de regateig curt de Gómez, amb els moviments d'alfil de Griñan, o amb la fugida endavant de Navarro-Zaragoza.

Ben segur que un partit que porta anys i panys sota control, no és el clima més adient per atraure les noves fornades de gent crítica i amb ganes de canviar el món des de la irreverència. Més aviat el contrari. Però tampoc pot negar-se que dins del partit socialista hi hagi marge per a l'impuls d'alternatives, tal i com va demostrar l'elecció de Borrell vs. Almúnia o de Zapatero vs. Bono.

El que passa és que Borrell i fins i tot Zapatero van ser impulsors i impulsats per un projecte de renovació política. És evident que Chacón no. Com ja vaig escriure amb motiu de les eleccions del 20N per a Chacón el missatge és ella mateixa, que pot defensar una cosa o la contrària. La més brillant representant de la generació de socialistes blackberry, ja no tant joves tot i que abastament preparats, ha evidenciat la buidor desencoratjadora d'idees i compromisos, front a la fortalesa de caràcter de la vella guàrdia. 

El dard més precís l'ha llençat el mestre d'esgrima Rubalcaba: el canvi amb contingut. A falta de propostes de canvi amb contingut, els delegats a Sevilla han acabat apostant pel contingut sense canvis.