6 de febr. 2012

JC Gallego: Sacrificis i moral


Encara hi ha decisions que aconsegueixen sorprendre’m, com m’ha passat tant amb l’anunci de les mesures que el govern ha impulsat en relació al sector financer, com amb l’anunci d’una marató de TV3 per la pobresa. La sorpresa és simplement la manca de consonància del que es diu amb les dades que expliquen la complicada situació social que vivim (atur, pèrdua de prestacions, llars sense ingressos, desnonaments, sense sostre,...). 

Pel que fa a la reforma del sistema financer crec que és una oportunitat perduda. És una nova aportació de recursos públics per sanejar unes entitats financeres que estan descapitalitzades per la mala gestió que van fer dels actius immobiliaris. L’augment de les provisions que han de realitzar les entitats i el nou procés de fusions, continuaran limitant la reactivació del crèdit i, per tant, seguiran frenant la capacitat de reactivar l’economia i crear ocupació. D’altra banda la limitació de les remuneracions dels directius de les entitats que han rebut ajust públics, tot i ser una mesura que es pot valorar de positiva, no pot fer-nos oblidar que es continua sense exigir cap responsabilitat de la gestió i de les remuneracions anteriors, a banda que és una mesura que s’hauria d’estendre també a la resta d’entitats financeres ja que determinats nivells de remuneració només són possibles per la lògica especulativa i a més s’obtenen a costa de clients i treballadors. Ens trobem davant d’un nou procés de concentració bancària, amb una important aportació de recursos públics, que es detreuen de polítiques de protecció social o d’impuls de la reactivació econòmica. Malauradament no es corregeixen els abusos que va protagonitzar el sistema financer i que ens ha dut on som. De nou es perd una oportunitat per regular de manera justa les abusives clàusules hipotecàries, buscant formules com la dació en pagament o d’altres que ajudessin a solucionar un dels greus problemes socials que avui tenim. I s’obvia, com han fet a França, una taxa específica sobre la banca que ajudi a augmentar els ingressos públics en moments com els que vivim. 

Continua llegint l'entrada al bloc del Joan Carles