2 de febr. 2012

Matar els mitjans de comunicació públics

Un mitjà de comunicació privat és una empresa. I una empresa viu dels clients. D'aquest fet tots en som conscients. Del que no tenim tanta consciència és de qui són els clients. Els clients d'un mitjà, en contra del que acostumem a pensar, no som l'audiència. Els clients són els anunciants, que són els que paguen. L'audiència d'un mitja no és la seva clientela, sinó el seu producte, allò que l'empresa ofereix als anunciants.

Per a una empresa privada només hi ha una cosa sagrada: els propietaris. El producte, en canvi, no en té res de sagrat: s'amotlla tant com calgui, s'adapta i es modifica, per tal de satisfer la demanda dels clients potencials. Una empresa mediàtica mai serà independent dels seus propietaris, i si no que li preguntin a Berlusconi. La propietat dels grans mitjans de masses cada cop està més concentrada i cada cop té més interessos en altres sectors de l'economia. La propietat és tabú, mai rebrà un tractament que no desitgi. Proveu a escriure "conde de Godó" en els fòrums de La Vanguardia i veureu què passa.

Els únics mitjans de masses en que l'audiència és la propietària són els públics. Teles i ràdios públiques són les úniques en que l'audiència esdevé ciutadania. Evitar per llei que obtinguin finançament privat mitjançant la publicitat en un moment en què es retalla la inversió pública, és condemnar aquests mitjans a la marginalitat d'unes audiències que tossudament opten pels mitjans públics per a informar-se i entretenir-se. Cal lligar de mans i els mitjans públics per satisfer els interessos privats. Primer RTVE amb els vots de PSOE, PP i CiU, que ja ha anunciat que haurà de renunciar a les sèries de producció pròpia que són clau en el seu lideratge. Avui Catalunya Ràdio gràcies al Neopacte del Majèstic. Demà serà TV3. Fins que l'audiència ja no poguem optar entre ser ciutadania o producte a la venda.

Us deixo l'enllaç a la intervenció del senador Guillot en el debat sobre la privació d'ingressos per publicitat a TVE, que a la llum de la notícia de l'extensió d'aquesta privació a Catalunya Ràdio, resulta d'una lucidesa innegable.