1 de març 2012

Del 29S al 29M?

S'ha filtrat aquests dies que CCOO i UGT estan valorant el 29 de març com a data de convocatòria d'una Vaga General en cas de que el govern persisteixi en tirar endavant una reforma laboral no negociada. Les organitzacions sindicals continuen mantenint-se obertes a iniciar una veritable negociació amb un govern, que ha deixat clar que pensa tirar endavant sigui com sigui. No serà fins que s'hagi cremat la darrera possibilitat de negociació que les organitzacions sindicals llançaran una convocatòria d'aquestes característiques. Tot i les pressions permanents contra el "pactisme", CCOO i UGT saben que són els sindicats hegemònics entre els treballadors precisament perquè ens agrupen per a negociar, i es mantindran fidels a aquest ADN sense tremolors de pols.

Es precisament el model de negociació el que pretenen rebentar PP, CiU i els sectors ultra que dominen CEOE fins i tot un cop perduda la presidència, conscients que avui el control dels parlaments és més favorable que el control de les negociacions per a tirar pel dret en el seu programa de màxims. Si Rosell va accedir a presidir la patronal espanyola per a tractar de reconduir la deriva, fins al moment està fracassant.

La perspectiva d'una convocatòria possible de vaga general porta a prendre en consideració els precedents, i en concret el 29S. La Vaga General anterior va ser la primera resposta social a l'ofensiva de retallades de drets i serveis públics. Aquells que acusen a les organitzacions sindicals de lentitud i poc reflexes, obvien que la primera gran movilització social la van convocar i sostenir les organitzacions sindicals gairebé en solitari, quan el conjunt de moviments socials de tot tipus encara estaven paint i processant la nova situació i els escenaris que obria.

El resultat del 29S a efectes de correlació de forces dóna peu a dos conclusions nítides. Primera: contra tot pronòstic, CCOO i UGT van ser capaces de tirar una vaga general endavant en un contexts advers i amb molts escassos acompanyaments socials. Segona: precissament la manca d'acompanyaments socials a la mobilització sindical limita els efectes de la mateixa.

Una possible vaga general serà novament viable per la tasca d'organització del conflicte social dels sindicats a les empreses i centres de treball. El salt qualitatiu ens el jugarem en l'acompanyament social a la mateixa.