4 d’ag. 2012

Barcelona estancada

Foto: Laura Camps. Manllevada del bloc Modernas de Barcelona rar exemple de modernor emprenedora


"L'agost a Barcelona és el que era".


Aquesta idea se'm va escolar al cervell ahir a la fossa del Castell de Montjuic, mentre esperava entremig de centenars de persones que comencés la projecció d'El Tercer Hombre. Potser perquè estava gaudint un any més del Cinema a la Fresca. O potser perquè els colors que m'envoltaven -o dels que jo formava part, ves a saber- semblaven trobar-se rera un tel sèpia de fotos setenteres, força més ranci que el vivíssim blanc i negre de la pel·li d'Orson Wells. I ja té mèrit, atès que l'escenari del film és la Viena de postguerra: decadència al quadrat.

I és que resulta que la decadència és moderna. La modernor barcelonina, perduda la força creativa es limita a la recreació. Com aquests documentals d'hombreres i encrespats amb que enguany rememorem aquells jocs olímpics que van ser la repera en innovació i disseny, l'obra culminant de la modernor comptal rera la qual assetjava el decliu.

Avui allò que és trenddy és el vintage. Com les cadires periclitades i els sofàs enfonsats dels bars de modernus al casc antic. Com els bigotets romàntics, les samarretes Imperio i les faldilletes micro-estampades de colors somorts dels que hi seuen. Una mena de versió urbana d'anunci estiuenc de l'Estrella Damm. Avui a Barcelona l'única visió llampant és el rogenc dels guiris de les Rambles.

Els cantors de les glòries d'en Serrallonga poden estar satisfets, la perillosa urbs provinceja. S'ha allunyat el risc de que Ripoll esdevingui un suburbi o Montserrat una delegació del MNAC. 

L'impuls s'exilia massivament a Londres a servir cafès.