10 d’ag. 2012

Esquerdant la impunitat del comerç d’armes

Foto obtinguda de Catalunya Ràdio
Jordi Armadans, Director de la Fundació per la Pau, analitza al seu bloc i al diari Ara el fracàs de la cimera internacional per la regulació del comerç d'armes.

L’atzar ha volgut que en el mateix moment que els països del món participaven a Londres en la inauguració dels Jocs Olímpics –la celebració de la ‘pax olímpica’- a Nova York, a la seu de les Nacions Unides, no es posaven d’acord per a adoptar un tractat que regulés el comerç d’armes.

Les llargues sessions de negociació (en les plenàries però també en converses informals) van fer pensar que hi podia haver un text de consens. Un document que quedava lluny de les ambicions de la societat civil i dels estats favorables (la Unió Europea, bona part d’Àfrica i d’Amèrica del Sud i Central, amb esment especial per als més actius: Nova Zelanda, Mèxic i Noruega). Un text que, per exemple, reduïa l’abast de les armes a cobrir pel Tractat i deixava en una situació de menor control les municions, un aspecte essencial: de què serveix regular les armes sinó regulem les municions que les alimenten? O que no era tant explícit com caldria amb els criteris a tenir en compte (vulneració drets humans, manca de desenvolupament, existència de violència de gènere, etc.) a l’hora de permetre o rebutjar una transferència d’armes. O que dificultava una entrada en vigor ràpida del Tractat exigint, abans, 65 ratificacions. Però, malgrat aquestes concessions, els Estats refractaris (Xina, Rússia i els Estats Units -amb un Obama patint perquè la pressió del lobby de les armes li pogués complicar la reelecció) han acabat avortant el procés. També, altres països han posat pals a les rodes a la marxa de les negociacions: Egipte, Iran, Cuba, Veneçuela, Corea del Nord, Algèria, etc.

No cal fer esment del grau de cinisme d’alguns diplomàtics per a dir (després de 4 reunions preparatòries i d’una Conferència diplomàtica d’un mes, a banda de tota mena de contactes informals durant 2 anys i mig) que havia faltat temps per a trobar un consens… però si cal ser contundents amb la manca de responsabilitat de certs governs i líders polítics. No els podem demanar que siguin virtuosos i que excel·leixen en la seva presa de decisions però sí exigir que donin solucions als problemes. I tenim un problema seriós -el descontrol de les armes- que comporta unes tràgiques conseqüències -la mort de més de 500.000 persones que cada any- i, davant d’això, enlloc d’abordar-lo han preferit mantenir la situació actual.

Continua llegint l'article al bloc de l'autor