4 d’oct. 2013

Una reforma de les pensions innecessària, injusta i errònia



Us transcric el document que hem elaborat la Xarxa de Sindicalistes d'Esquerra Verda (ICV) per a entendre el Pensionazo. També el podeu descarregar aquí


1.- Quina és la situació del sistema de pensions

- El nostre sistema de pensions té uns reptes conjunturals i altres de caràcter estructural.
- A curt termini hi ha un problema d’equilibri financer en el sistema de pensions com a conseqüència de la destrucció d’ocupació i la caiguda dels ingressos, una situació provocada per la crisi econòmica i les polítiques d’austeritat. El segon repte és més estructural per l’increment previst en el nombre de pensionistes. Aquesta darrera circumstància ja s’havia contemplat en la reforma del 2011 on s’havien fixat mesures de sostenibilitat per a garantir les pensions.
- El problema de la sostenibilitat de les pensions no està en les despeses sinó en els ingressos. Cal destacar que som el país d’Europa que menys destina a pensions: el 10,2% del PIB front la mitjana dels països europeus dels nostre entorn que és del 13,5%.

2.- A qui i com afecta la reforma del Govern del PP

- Es una reforma innecessària, injusta i errònia, que se centra exclusivament en reduir la despesa per a retallar les pensions, i que afecta de forma molt negativa  a tots els pensionistes: presents i futurs. Aquesta pèrdua del poder adquisitiu de les pensions ha estat criticada pel Consell Econòmic i Social que ha demanat al Govern que la reconsideri. 
   . És innecessària,  perquè aborda situacions de conjuntura amb mesures estructurals. S’instrumentalitza la crisi per fer perdre drets, com s’ha fet amb els salaris ( reforma laboral) i les prestacions socials (polítiques de retallades).
   . És injusta, perquè condueix a un increment de les desigualtats.
 . És  errònia, perquè afectarà de forma negativa a la ja molt deprimida demanda   interna.
- La proposta de nou índex de revalorització de les pensions que planteja el PP, eliminant la revalorització automàtica amb l’IPC, comportarà una pèrdua important i continuada del poder adquisitiu de les pensions: fins a un 28% en 15 anys. Això afecta a Catalunya a 1.633.700 persones.
- L’increment previst pel Govern, en els PGE del 2014, del 0,25%, ja anticipa la pèrdua de poder adquisitiu que comporta aquesta reforma.
- La proposta de factor de sostenibilitat afecta als futurs pensionistes que veuran disminuïdes les seves pensions públiques. Per contra s’afavoreixen les pensions privades.
- És una reforma, en definitiva,  que dinamita el Pacte de Toledo i que caldrà revertir per recuperar el  consens sobre les pensions.

3.- Quines alternatives proposem per garantir les pensions presents i futures

- Millorar els ingressos per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.
- Polítiques de reactivació econòmica per recuperar l’ocupació i el nombre de cotitzants.
- Persecució del frau associat a l’economia submergida.
- Assumpció per part de l’Estat de les despeses d’administració de la Seguretat Social.
- Implementació de mesures previstes en la reforma del 2011, com l’increment de les bases màximes de cotització i la convergència de la base mitjana de cotització del règim d’autònoms amb la del règim general.
 - Assumpció gradual pels Pressupostos Generals de l’Estat de les pensions de viudetat i orfandat.

24 de maig 2013

Com està alterant la crisi el mapa sindical català?


(article publicat a Lluita Digital)



Com està alterant la crisi el mapa sindical català?


Andrés Querol Muñoz. Responsable d’Acció Electoral de CCOO de Catalunya


La crisi està alterant el mapa sindical català tal i com es fa palès en els resultats de les eleccions sindicals a les empreses. D’una banda la destrucció de llocs de treball i el tancament d’empreses. De l’altra, l’ofensiva de molts empresaris que aprofiten la major vulnerabilitat de les plantilles per a tractar d’imposar representants sindicals controlats, o l’emergència de tendències corporatives. 


   El sindicats de classe, aquells que parteixen del vincle de solidaritat de totes les treballadores i treballadors, estan patint importants retrocessos. En aquest context CCOO emergeix com la força sindical amb més capacitat d’organitzar les treballadores i treballadors, també en temps de crisi, i veiem reforçada la nostra condició de primera força sindical del país.


   La reducció de plantilles i el tancament de centres de treball ha suposat que a Catalunya passéssim de 56.593 delegats i delegades de personal el 2011 a 56.044 en aquest moment. Aquesta pèrdua de delegats ha afectat especialment a UGT (-2’1%) i USOC (-4.5%) que estan veient com es redueix de manera constant la seva representativitat entre la classe treballadora catalana.


   Sens dubte, els dos fenòmens que generen més preocupació per als interessos de les treballadores i treballadors és l’emergència de delegats corporatius i delegats ’grocs’. Groguisme i corporativisme troben el seu millor caldo de cultiu en la por i la vulnerabilitat dels treballadors davant l’increment de l’atur i l’empitjorament de les condicions de treball.


   Ambdós fenòmens són complementaris i suposen el debilitament dels treballadors. El corporativisme confronta insolidàriament diferents col·lectius professionals dins de les plantilles (metges contra infermers, mestres de les escoles públiques contra els de les escoles concertades...) posant les coses encara més fàcils a qui retalla sous i condicions. 


   El ‘groguisme’ suposa un risc encara pitjor. Les possibilitats obertes per la darrera reforma laboral han portat a molts empresaris a tractar de fer elegir ‘representants sindicals’ nomenats a dit des dels despatxos de recursos humans per a pactar rebaixes a les empreses de les condicions establertes als convenis col·lectius sectorials.


   Davant l’esgotament de les centrals sindicals clàssiques, CCOO emergeix com el sindicat en millors condicions per articular la unitat de les treballadores i treballadors front al risc d’insolidaritat i intromissió dels poder econòmics.


   Tot i haver experimentat una important pèrdua de delegats en sectors que van ser els primers en patir l’impacte de la crisi, com la construcció i la indústria, CCOO conservem i tendim a créixer en la nostra representativitat, sent l’única gran central sindical catalana que no l’ha vist reduir i la que està en millors condicions per ampliar-la. En l’actualitat, CCOO representem un 42% del total dels delegats i delegades catalanes el mateix percentatge que a 2011 i la tendència és a incrementar-lo.


   Els motius d’aquesta major fortalesa representativa de Comissions els hem de trobar en la nostra major independència de les administracions públiques i els poders empresarials. Però també en la capacitat d’encabir i organitzar les noves generacions d’empreses i treballadors, sent el sindicat que més creix i s’implanta en sectors com els serveis educatius, el comerç, l’hostaleria o els serveis sanitaris.


   Els processos de sindicalització d’empreses i sectors de plantilles joves com els centres d’investigació biomèdica, o grans cadenes comercials com Decathlon o Apple Store estan resultant claus per al creixement de Comissions. Ara el repte serà incorporar també les noves generacions de treballadores i treballadors en empreses de llarga tradició sindical on es fa necessària una aposta ferma per la renovació de comitès i delegats.